Setmanari d'informació local - 138 anys

El 28 d'agost arriba el Cosso de Felanitx

Una de les neotradicions més veteranes és la festa del Cosso a Felanitx. Els membres del Cosso es reuneixen a trenc d'alba als voltants del Parc Municipal de la Torre, amb la música d'una colla de xeremiers i el renou dels petards. Els integrants de la penya recorren els carrers més cèntrics de Felanitx durant tot el dia. Les cançons que sonen més sovint per part dels xeremiers són alguns clàssics dels balls populars com 'ara va de bo' i altres cançons que li donen un destacat toc surrealista, com ara 'Cheli te quiero' o 'Amigo Felix'.

A les escales de la font del poble, davant l'església, s'hi celebra la 'Resurrecció de la Quica'; una paròdia de festa litúrgica. Al so de la música de flabiols i xeremies i onejant senyeres i estelades, es ressuscita el símbol de la penya: la 'Quica', una gallina dissecada i col·locada damunt un pal a manera d'estendard.

Posteriorment, es realitza un pregó, acte central de la diada "cossera", en què l'humor surrealista es barreja amb una mordaç crítica a la política local. Finalitzat el pregó s'encén una gran traca.

El tercer acte que celebra la penya -i el més mediàtic- és 'l'adoració a les autoritats', paròdia del costum del dictador Franco de pasejar davall el pal·li religiós. Els penyistes es concentren a les portes del Convent de Sant Agustí, a l'hora de finalitzar la solemne missa que se celebra en honor al Sant Agustí. Les autoritats locals i autonòmiques que assisteixen a la missa són rebudes a la sortida pels penyistes que els fan passar entre senyeres i estelades per davall el dosser col·locat expressament pel Cosso. Lluny de ser adorats, la majoria dels polítics sovint són escridassats pels membres de les penyes, mentre que aquells que gaudeixen de la simpatia dels penyistes són alçats a becoll.

La festa continua amb els penyistes seguint les autoritats fins a l'Ajuntament. L'horabaixa la gent es dispersa i assisteix als diferents concerts que tenen lloc a diversos indrets de la localitat. La festa finalitza quan acaba la revetla que se celebra el mateix vespre.

Els inicis del Cosso es remunten als anys que dins el programa de festes hi havia una vedellada que se celebrava a la Plaça 'La Macarena'. Sovint s'animava l'animal en lloc del torero, que era víctima de les burles dels penyistes. Amb el temps, la consciència de la majoria de membres de la penya canvià a una posició clarament antitaurina i minvà la seva assistència a la plaça, alhora que sorgiren concerts i altres actes alternatius que se celebraven a diversos indrets de la localitat.

La vestimenta dels penyistes recorda la indumentària típica dels Sanfermins, amb camiseta.   

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.