Al setembre de 2016 un grup de ciutadans d'arreu de les Balears, va llançar el manifest 'Sense límits no hi ha futur' i més de 5.000 persones i 135 entitats d'arreu de les illes es van adherir per demanar mesures que frenin la massificació de les Balears.

El manifest té l'objectiu d'aconseguir unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment. El text fa esment de la situació urbanística passat i present i ofereix algunes dades per reflexionar: els darrers 60 anys s'ha urbanitzat més d'una hectàrea al dia de territori, un ritme que continua implacable «empès per una economia de demanda infinita que no contempla límits...».

A les Balears l'increment de places residencials i turístiques ha seguit augmentant i ja supera els 2 milions. Els plans urbanístics vigents però, permeten un creixement de fins a 3,7 milions de places. Així, els impulsors del manifest defensen que és urgent retallar aquestes xifres abans d'entrar dins una situació crítica. «Manca d'aigua, generació espectacular de residus, excés de consum d'energia, emissions contaminants i de CO2, saturació... quin d'aquests problemes pot arreglar-se o millorar si el creixement urbanístic segueix disparat? Tot i que hi ha la creença que les places turístiques a les Illes es van "congelar" al voltant de les 400.000, la realitat és que ja hi ha més de 600.000 places turístiques per mor del boom del lloguer turístic, una xifra "tabú" per a les institucions».

Després que més de 5.000 persones i 135 entitats d'arreu de les Balears s'adherissin al manifest que demana mesures per frenar la massificació, el col·lectiu impulsor va sol·licitar una reunió amb la presidenta de les Balears per fer-li arribar el manifest i les propostes bàsiques de mínims que entenem que cal impulsar de manera urgent per revertir l'actual situació.

Aquest dimecres, més de 100 dies després de la sol·licitud, membres d'alguns dels col·lectius que han firmat el manifest es reuneixen amb Francina Armengol. Algunes de les 50 propostes entregades a la presidenta van en aquesta línia:

1. Revisió de les Directrius d'Ordenació del Territori (DOT) per garantir la preservació paisatgística i preservar els sòls agraris i forestals

2. Revisió dels Plans Territorials, desclassificar sols urbans i urbanitzables, i recuperar les propostes de corredors verds

3. Moratòria de places turístiques, aplicant la mesura de 2 places de baixa per cada nova plaça turística

4. Nou catàleg d'Espais Naturals. Declarar ANEI paisatges valuosos exclosos de la LEN que ara sols són Sòl Rústic Comú

5. Paralització de l'execució de les obres previstes a l'actual Pla de Carreteres i redacció d'un pla integral de mobilitat de cada Illa

A més, li lliuraran una còpia del manifest que reclama i proposa al Govern i als Consells mesures d'actuació i un canvi de ritme en les polítiques que afecten el territori, perquè denuncien que en gairebé dos anys de legislatura «no s'ha pres cap mesura urbanística concreta i definitiva en defensa del territori».