Nascut a Sóller l’an y 1968, Antoni Marcús és geògraf de formació i actualment treballa al sector de la banca. Durant 25 anys va ser copropietari d’una consultora especialitzada en urbanisme i ordenació del territori i també va exercir com a professor associat de Geografia a la Universitat de les Illes Balears (UIB).

-Per situar-nos, com comença el vostre interès per analitzar la situació de l’habitatge a Sóller i en quin moment decideix compartir-lo en xarxes socials?
-Sorgeix en constatar que, malgrat haver-hi habitatges, cada cop més residents no poden accedir a un. En analitzar les dades, vaig comprovar que el problema no era la manca d’habitatges, sinó el seu ús no residencial, i per això vaig decidir compartir l’anàlisi a les xarxes per aportar dades al debat.

-Què ha estat el que més l’ha sorprès o fins i tot l’ha preocupat de les dades que ha anat recopilant?
-El que m’ha sorprès més i preocupat és que, en analitzar les dades amb calma, el relat de la manca d’oferta no encaixa del tot. El parc d‟habitatges ha crescut més que la població, però això no s’ha traduït en més habitatge disponible per viure. Entre el 2011 i el 2021, els habitatges augmenten a Balears i Mallorca per sobre del creixement poblacional, i a Sóller fins i tot creixen un 11,4% mentre la població baixa un 4,6%. El problema no és la quantitat d’habitatges, sinó el seu ús: creixen els no principals i els buits, mentre que l’habitatge habitual gairebé no augmenta. A Sóller, el 35% del parc no és d’ús principal i gairebé un 20% està en mans estrangeres, cosa que tensiona el mercat i dispara els preus, que han pujat més d’un 100% davant de salaris que només han crescut un 29%.

-Si Sóller es declarés Zona Tensionada, el lloguer mitjà rondaria els 900 euros al mes. Com ho valora?
-La zona tensionada s’aplica quan els preus superen clarament la capacitat adquisitiva. Tot i que els límits continuen sent alts si el mercat ho és, és una eina clau per frenar l’escalada: en un pis tipus el lloguer baixaria d’uns 1.062 a 900 euros al mes, amb un estalvi rellevant per a l’inquilí i un impacte reduït per al propietari gràcies als incentius fiscals.

-També ha analitzat el pes de les segones residències i de la propietat estrangera. Quines conclusions treu?
-El missatge és clar: no és un debat moral, és un debat d’efectes. Quan tens percentatges elevats d’habitatge que no es destina a residència principal i a més a més una forta pressió de demanda externa, el resultat és previsible: menys oferta efectiva per viure i preus més alts. En una illa i un municipi atractiu com Sóller, això s’amplifica. En una illa on el 16% del parc residencial ja està en mans estrangeres, i en municipis molt atractius com Andratx (45%), Deià (44%), Calvià (42%), Fornalutx (41%), Capdepera (38%), Santanyí (35%) i fins i tot Sóller (20%). Limitar la compra a no residents és jurídicament molt complex dins de la Unió Europea i, sense polítiques d’habitatge potents prèvies, aquest tipus de mesures corren el risc de quedar-se en un titular que alleuja un símptoma, però no guareix la malaltia.

-Planteja també mesures fiscals per penalitzar els usos no residencials. Com ho valora després del debat generat?
-La fiscalitat no és una venjança, és un senyal. Avui el sistema sovint envia el missatge que surt massa a compte treure habitatge del mercat residencial. Si un ús genera un cost social enorme, és legítim debatre si la fiscalitat pot ajudar a reorientar incentius, sempre amb criteris objectius, seguretat jurídica i alternatives que ofereixin garanties al propietari. Les pressions existeixen, però el problema no es pot resoldre només en funció de qui pressiona més.

-Com valora la possible liberalització de sòl per construir més habitatge?
-Amb molta prudència. Construir més no garanteix res si no es canvia per a qui i per què es construeix. En un entorn amb forta pressió inversora i turística, liberalitzar sòls pot acabar alimentant la segona residència, l’especulació i el producte d’alt nivell, amb impactes territorials irreversibles. Si s’incrementa l’oferta, hauria de ser sobretot habitatge assequible i protegit, a sòl ja urbanitzat o mitjançant rehabilitació, i amb mecanismes que blindin l’ús residencial principal.

-És optimista sobre el futur de l’habitatge a Sóller?
-Només soc optimista si s’adopten decisions valentes: en cas contrari, el problema es pot cronificar. La clau no és només construir més, sinó recuperar l’habitatge com a llar.