Guillem Riera va ser un artiller manacorí que el 4 d'abril de 1715, després de la caiguda de Barcelona, des de la torre del Serral dels Falcons (Port de Manacor, avui conegut com Porto Cristo), frenà el primer intent de desembarcament i avisà les milícies mallorquines i a cop de canó va fer retrocedir les tropes invasores que trigarien una parell de mesos a dur a terme un segon intent d'invasió.
La seva heroïcitat ha estat recordada aquest dimarts al mateix indret on la seva lluita deixà petjada, on mig centenar de persones s'han reunit en aquest acte de commemoració. Jordi Caldentey, president de l'OCB - Manacor, ha posat la figura de Guillem Riera dins la memòria col·lectiva i ha subratllat la importància d'aquells episodis per «reivindicar l'ensenyament de la nostra història,» i ha recordat els segles «en què fórem un estat sobirà». «Convé saber d'on venim per saber on anam», ha dit en la seva intervenció. De com 30 milicians amb trabucs i ballestes feren fer marxa enrere als vaixells de guerra borbònics amb 300 soldats francesos s'ha passat als contrasts vigents de tracte i desigualtat que, segons el sobiranisme, aplica el govern central de Madrid a segons quins territoris del regne espanyol.
Serafí Lliteres, President de las Secció local de Manacor de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca ha dit:
«L?estat espanyol ens té emmarcats a dins una mena de gàbia mediàtica de la que n?hem d?aconseguir sortir com abans millor. Des de ben petits a l?escola i durant tota la nostra vida ens fan creure que Espanya és un estat grandiós, amb una història esplendorosa, una noblesa modèlica (el Rei campechano, la Duquesa del pueblo?), una oligarquia plena d?empresaris i expresidents que només miren per la gent des d?allà dalt al ?palco del Bernabeu?... en fi, res més lluny de la veritat i que res que no sigui pertànyer a aquest estat és una autèntica desgràcia. ?La nación más antigua del mundo" en diuen, quasi res!
El que està passant aquests dies és tan sols una mostra d?aquesta gàbia mediàtica i no puc evitar tenir una mena de ?Deja vu? en veure com s?instrumentalitza i es dirigeix des del govern i els mitjans afins de la dreta i l?esquerra espanyola un atac en la línia de flotació del sobiranisme, com el que va patir UM i que va suposar la desaparició d?aquest partit històric mallorquí. Cert és que alguns membres d?aquell partit no varen fer les coses bé, però el que no s?explica de cap manera és com amb una quantitat infinitament inferior de casos al PSOE i el PP, Unió Mallorquina hagués de desaparèixer i en canvi el el PP i el PSOE amb més de imputats per partit, siguin presentats a dia d?avui com els garants de les bones formes, el joc net i pulcritud democràtica. Visió que dista anys llum de la realitat i torna a fer palès que la justícia no és igual per a tothom.
La persona que homenatjam avui, en Guillem Riera, que a més simbolitza a tots aquells qui després donaren la vida pel nostre país, sabien que res no tornaria a ser el mateix si passàvem a ser una possessió castellano-borbònica més, sabien com tractaven els borbons a les seves colònies. I no anaven gens errats, gens ni mica.
Després de 300 anys no podem dir que les coses hagin canviat ni una coma, basta veure l?anunci de les inversions de l?estat d?avui, el maltracte que patim és evident i d?una transversalitat absoluta, cap de nosaltres se?n salva. Des del més ric al més pobre, si no ets dels seus està fet de tu. Ara diuen que els catalans han començat un procés, no és vera. Qui ha començat el procés és l?Espanya centralista i borbònica de sempre, ha premut l?accelerador cap a la nostra dissolució o eliminació com a país.
Davant d?aquest atac només hi ha dues opcions, romandre a Espanya mentre des del ?Palco del Bernabeu? hipotequen el teu futur i el de les properes generacions o fugir-ne i formar un estat propi molt més just.
Encara som a temps de canviar el futur de la nostra gent, està en les nostres mans, conservem la dignitat del nostre país».
Cristòfol Soler, president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, ho ha recalcat en el seva intervenció per commemorar la mort de Guillem Riera, «un home que comença a lluitar sol just veure arribar els tres vaixells, en el context d'una societat que aleshores defensà la llibertat del nostre poble, tot sabent el que havia passat a Barcelona» amb la seva caiguda l'11 de setembre de 1714.
Soler ha fet una defensa dels «valors del voluntarisme i la solidaritat per defensar un futur des de les nostres arrels». En acabar, ha recordat que històricament «Espanya neix unitària i ho serà sempre, amb la mentalitat d'una sola nació», concepte a través del qual, ha dit Soler, «Espanya es queda amb els nostres recursos».
Seguidament s'ha fet l'ofrena floral per part de Jordi Caldentey, president de l'OCB Manacor, Mateu Matas "Xurí", president d'Esquerra Republicana - Mallorca, Agnès Ambròs, vicepresidenta de l'ASM i Maria de Lluc Bauçà en nom d'Avançam, la plataforma de regidors i regidores pel dret a decidir, i s'ha acabat l'acte amb el cant de La Balanguera.
