L’espeleòleg mallorquí Xisco Gràcia, qui va sobreviure més de 50 hores dins una cova subaquàtica de Manacor, ha visitat La Vila del Pingüí, juntament amb el company Guillem Mascaró, i ens han permès conèixer de primera mà la situació. Aquest accident d’espeleologia amb final feliç ha tengut molta repercussió fora de les nostres fronteres i cal saber si tot el que s’ha dit és cert.

Ona Mediterrània ha convidat Xisco Gràcia i Guillem Mascaró per explicar què va ocórrer aquell dissabte 15 d’abril a la cova de Cala Romàntica, a Manacor. El cap guia que els permetia seguir un camí marcat es va rompre i varen consumir una gran part de l’aire que disposaven en les botelles. Després de retrocedir fins una càmera d’aire, decideixen que un dels dos sortirà a demanar ajudar, serà Guillem.

• Aquesta primera decisió, va ser ràpida i fàcil de prendre?

Vàrem sortir a la càmera, ens vàrem asserenar i vàrem fer la ruta que havíem de prendre. Una cosa molt natural i rutinària. Però després les coses es complicaren una mica.

• Recordaves tota la ruta de sortida?

En aquesta ruta havia estat feia dues setmanes i quan vaig trobar certes fites visuals ja sabia on era. En el croquis que m’havia fet tot coincidia.

• Guillem arriba a la superfície i què fa?

Primer telefonar els amics que coneixen bé la cova, membres del Grup Nord i altres ajudes com botelles i material. I un pic es llança el primer company a cercar en Xisco ja vàrem activar el protocol. Eren uns 1.000 metres de distància lineal, és una cova d’uns 6 quilòmetres de laberints.

• Per tant, podem veure tres fases en aquesta espera: una primera de Guillem fent el camí de sortida, una segona de dubtes pensant que en Guillem ja hauria d’haver tornat, i una tercera de directament pensar que en Guillem no ho havia aconseguit.

Sí, tot i que jo sabia que en Guillem no tornaria, ja que algú que acaba de sortir, per cansament, no podria tornar a entrar. Però també vaig pensar que en Guillem s’havia embullat i havia agafat un ‘salt’ (com un tall de camí, una sortida més ràpida) equivocadament.

• Tenies aliment o alguna cosa preparada?

No, perquè anàvem per a una hora o una hora i mitja d’immersió. I per això no vàrem dur ni menjar ni tan sols un rellotge. És habitual no dur tanta càrrega si no anem a fer tasques de topografia durant més estona.

• Es fa difícil coordinar-se? Heu tengut problemes amb les unitats de rescat?

No, ens vàrem entendre perfectament, vàrem decidir realitzar una aturada obligada per esperar que l’aigua es tranquilitzàs i el fang anés al fons.

• Dins el vostre gremi, sou un grup bastant unit i teniu una rutina d’ajuda. Xisco, ens has d’aclarir nombres. Quantes hores varen ser?

Nosaltres vàrem entrar dissabte de matí, a les 17.10 ens separem a la càmera d’aire i vaig sortir de la cova dilluns a les 12 de la nit, quasi dimarts. La meva principal incògnita era que Guillem no havia aconseguit sortir. La meva rutina era simplement estar tombat, còmode i fora de l’aigua.

• En cap moment hi va haver un segon de dir, ‘me’n vaig i surt com sigui’? No se’t va passar pel cap sortir pels teus mitjans?

No, hagués estat un suïcidi directe. En Guillem es va endur tot l’aire i teníem clar que m’havia de quedar allà fins que vinguessin a per mi.

• La situació també ha servit per apropar-nos l’espeleologia i deixar-nos conèixer certs aspectes que no coneixíem. Per exemple, en Xisco va dir en una altra entrevista que aquest excés de diòxid de carboni va provocar-li al·lucionacions.

Bé, no sé si va ser l’atmosfera només o si també va tenir a veure l’estat psicològic i estar a fosques tantes hores.

• Com valorau la tècnica de perforament des de la superfície? Fou una decisió accelerada?

N’hi havia que deien que donar amb la cova des de la superfície era com una agulla dins un pallar, que amb la nostra topografia i amb els GPS podem situar-nos però no sabem ni la forma de la cova. Era molt arriscat.

• Arriba un punt en el qual penses que han passat 5 dies i que ja no vendran a salvar-te. En què et basaves per a calcular el temps?

Era una cosa molt subjectiva, pel renou d’excavar podia pensar que era de matí i resulta que era pel vespre. Era tot molt confús.

• Els vostre entorn està convençut que tornareu a entrar-hi?

Sí, tothom sap que volem i ens agradaria tornar-hi, però alguns et diuen que passen pena, que has d’avisar i donar més informació d’on vas i què fas.

• Dins el món del busseig, hi ha també massificació o poca experiència?

Hi va haver una època que sí es va descontrolar una mica l’activitat de bussejadors estrangers. Però ara és fins i tot molt controlat i difícil accedir a certes cavitats. Havent de demanar permisos i altres qüestions.