El Consell ha anunciat l'inici de la Carta arqueològica subaquàtica de l’Illa, a partir de la informació recollida en la campanya de prospeccions que ha revisat l'estat de conservació dels 14 jaciments arqueològics subaquàtics de l'arxipèlag de Cabrera. El vicepresident primer i conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles, ha anunciat que s'elaboraran plans de protecció per a cadascun d'aquests jaciments i es redactarà un projecte plurianual d'intervencions, que determinarà les zones on s'actuarà a Mallorca.
«Cabrera representa el punt de partida de la futura Carta arqueològica subaquàtica de Mallorca», així ho ha assegurat el vicepresident primer, segons informa la institució insular. La campanya de prospeccions dutes a terme el passat mes de maig en aigües del Parc Nacional de Cabrera per localitzar i revisar l'estat dels jaciments arqueològics subaquàtics, ha permès posar en pràctica una metodologia de recollida d'informació basada en l'elaboració de fitxes i també una primera experiència de col·laboració institucional entre el Servei de Patrimoni del Consell i l'Armada.
Tots dos elements són fonamentals per al desenvolupament d'aquesta Carta arqueològica, «una eina imprescindible per a la salvaguarda del nostre patrimoni subaquàtic», ha asseverat Miralles.
Jaciments subaquàtics de Cabrera
Miralles ha destacat la importància de la informació recollida després que els arqueòlegs hagin revisat l'estat dels jaciments subaquàtics de Cabrera, tretze derelictes i una zona d'ancoratge. Així, ha explicat que el contingut d'aquestes fitxes permetrà elaborar diferents tesis sobre el comerç antic de tot el Mediterrani occidental: saber amb més precisió quins eren importacions nostres i exportacions, els ports de referència i quin paper jugava Mallorca en cada moment històric.
A més, segons ha constatat, «ara es té perfectament localitzats aquests jaciments, sabem on estan i això permet articular per a cadascun, un tractament específic i permet una vigilància molt més cuidada». Miralles ha manifestat que aquesta informació es comunicarà a totes les institucions implicades en la protecció del patrimoni, per millorar el control d'aquests jaciments davant «furtius que, per obtenir uns guanys minsos, destrossen la història de tots».
Resultats de les prospeccions a Cabrera
La campanya de prospeccions arqueològiques subaquàtiques dutes a terme durant el mes de maig de 2017 per localitzar i revisar l'estat de conservació dels derelictes que es troben en aigües del Parc Nacional de Cabrera s'emmarca en la posada en marca de la redacció de la futura Carta arqueològica subaquàtica de Mallorca, impulsada pel Servei de Patrimoni del Consell.
El projecte ho han dirigit els arqueòlegs subaquàtics Sebastià Munar i Carlos de Juan, amb la supervisió del personal tècnic del Consell. Els treballs realitzaren amb la col·laboració de l'Armada, que va cedir dues embarcacions amb base a Cartagena (Las Palmas i Neptú), equipades amb sistemes moderns de teledetecció submarina.
Entre els quaranta mariners de la dotació hi havia una quinzena de bussejadors que col·laboraven els treballs dels arqueòlegs subaquàtics. Durant la campanya també es va disposar del suport logístic del Parc Nacional de Cabrera. Cal assenyalar que l'elecció de Cabrera com a punt de partida de la futura Carta arqueològica subaquàtica de Mallorca no és casual. Les Illes Balears i, més concretament, l'arxipèlag de Cabrera estaven situades al centre de les rutes comercials marítimes de l'antiguitat.
Els objectius d'aquesta campanya de prospeccions foren els següents: Identificar i localitzar la posició dels jaciments, avaluar l'estat de conservació de les restes arqueològiques i proposar les mesures d'actuació necessàries per garantir la protecció, conservació, recerca i difusió d'aquest patrimoni. El Cabrera XIV, descobert fa prop d'un any, és un dels derelictes d'època romana millor conservats del Mediterrani. La revisió del jaciment ha permès comprovar que les mesures de protecció aplicades al jaciment són efectives, ja que les restes arqueològiques continuen inalterades. Encara així, el risc d'espoli d'aquests jaciments segueix vigent, tal com s'indica sobre aquest tema.
Ara, la localització exacta dels jaciments subaquàtics de Cabrera permetrà als cossos i forces de seguretat establir mesures noves de vigilància per evitar l'espoli i garantir la conservació del patrimoni arqueològic subaquàtic de Mallorca. Fins en aquest moment, s'han documentat catorze naus de diferents èpoques històriques enfonsades en aigües del Parc Nacional de Cabrera: dos d'època púnica, cinc de l'alt Imperi romà, quatre del baix Imperi Romà i tres d'època moderna.
Finalment, s'apunta que la majoria dels jaciments foren descoberts i saquejats entre els anys 60 i 80. Sembla que la creació del Parc Nacional de Cabrera en 1991 va frenar l'espoli i va propiciar la conservació i protecció de les restes arqueològiques.
