Un centenar de persones s'han trobat aquest dimecres davant sa Feixina de Palma per protestar contra la consitutució espanyola i el règim del 78.
Els assistents, que han mostrat pancartes contra el feixisme i per l'alliberament dels presos polítics catalans, han entonat cançons de Lluís Llach i han clamat per la independència.
La concentració, convocada pels CDR de Mallorca, ha començat amb la lectura del següent manifest:
«Avui, 6 de desembre, es compleixen 39 anys del plebiscit sobre la Constitució del Regne d'Espanya. Les classes populars de Mallorca, però, no hi tenim res a celebrar.
En primer lloc, es tracta d'una Constitució sorgida d'un règim de dictadura i elaborada per unes Corts que no tenien un mandat explícitament constituent, que foren elegides en unes eleccions amb greus dèficits democràtics, com ara la designació digital pel cap de l'Estat de 41 senadors, amb bona part dels partits de l'oposició en la il·legalitat i amb la prohibició de qualsevol tipus de propaganda contrària a la monarquia i la unitat d'Espanya. La Constitució que, finalment, en sorgí confirma la monarquia instaurada per la dictadura franquista. El mateix president del segon govern de la monarquia, Adolfo Suárez, ha admès que no se sotmeté a referèndum la forma d'Estat per por que hi guanyàs l'opció republicana. Un altre dels elements del que s'ha anomenat constitució tàcita espanyola és la impunitat dels responsables de la repressió franquista, sancionada a la primera llei de les Corts de la legislatura constituent, la Llei d'amnistia, que, encara avui, el Congrés es nega a reformar.
La Constitució, en el procés de redacció del segon article de la qual intervingué directament la cúpula militar, eleva la unitat espanyola a la categoria de fonament previ al mateix pacte polític que és qualsevol constitució democràtica, de manera que imposa un nacionalisme historicista segons el qual la «unitat nacional» es concep com un fet independent de la voluntat ciutadana. A més, la Constitució de 1978 manté el supremacisme lingüístic espanyol, ja que confirma el caràcter de llengua oficial del castellà a tot l'Estat i limita el de la resta d'idiomes peninsulars al seu domini territorial.
Encara ha estat pitjor l'aplicació que ha fet el poder polític de la Constitució durant aquests 39 anys. Així, s'ha brandat l'article 2 per a fonamentar la «inconstitucionalitat» de qualsevol proposta de referèndum d’autodeterminació per a qualsevol nació ibèrica sense estat. Tot i que la Constitució del Regne declara com a drets fonamentals, entre d'altres, la llibertat d'expressió, de creació artística i de càtedra, la realitat és que aquests drets són constantment vulnerats o qüestionats, també a les illes Balears i Pitiüses, com palesen la condemna al cantant de rap Valtonyc o la campanya maccarthista contra l'escola pública en llengua catalana.
Així mateix, malgrat que la Constitució reconeix el dret de vaga, la llei anunciada constitucionalment per a regular-lo encara no ha arribat i la norma aplicable és encara un decret llei de 1977, aprovat per un govern nomenat d'acord amb la legislació franquista. Igualment, la Constitució declara diversos drets socials, com ara a la feina i a un habitatge digne, però no preveu mecanismes per a garantir-ne l'excercici. En aquest capítol dels incompliments, especialment greu resulta el del principi d'independència del poder judicial als tribunals, molt especialment a l'Audiència Nacional. D'entrada, és un tribunal successor directe del Tribunal d'Ordre Públic franquista. L'arbitrarietat de l'Audiència Nacional espanyola ha estat especialment greu en la causa contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i el president i les conselleres i els consellers de la Generalitat de Catalunya, on, a la manera més purament franquista, ha acceptat que activitats no violentes puguin esser considerades delicte de sedició i rebel·lió.
En contrast amb l'incompliment dels principis declarats a la mateixa Constitució, darrerament hem pogut veure com el govern espanyol abusa de preceptes constitucionals no desenvolupats legislativament, fent-los dir el que no diuen. Així ho hem vist amb l'aplicació extensiva de l'article 155, que no preveu la possibilitat que el govern espanyol destitueixi cap president autonòmic, opció que el mateix constituent rebutjà específicament durant els debats constituents i que vulnera una llei orgànica espanyola com és l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Finalment, avui, 6 de desembre, els representants i propagandistes del règim celebren el plebiscit sobre aquesta Constitució. Hem de recordar-los, però, que, a més de patir una Constitució que nega la sobirania nacional dels pobles que componen l'Estat espanyol, des de 2011 també vulnera la sobirania econòmica del pretès «poble espanyol», tal com palesa la reforma exprés de l'article 135, que limita la capacitat d'endeutament de les administracions al que disposi la tecnocràcia neoliberal europea i eleva al rang de «prioritat absoluta» el pagament del deute públic. I aquesta reforma debitocràtica no s'ha sotmès a cap referèndum.
Així, doncs, davant aquesta Constitució que vulnera les nostres sobiranies, política i econòmica, i no garanteix els nostres drets civils, socials ni laborals, aquest 6 de desembre més que mai, des del CDR apel·lam a endegar un procés constituent de base popular que destitueixi el règim de la monarquia reinstaurada i avanci en la construcció de la República i en la recuperació de les nostres sobiranies, incloent-hi l'exercici de l'autodeterminació, també a Mallorca, que ens dugui a una república social, on república signifiqui qualque cosa més que la mera absència de monarquia».
En contrast amb l'incompliment dels principis declarats a la mateixa Constitució, darrerament hem pogut veure com el govern espanyol abusa de preceptes constitucionals no desenvolupats legislativament, fent-los dir el que no diuen. Així ho hem vist amb l'aplicació extensiva de l'article 155, que no preveu la possibilitat que el govern espanyol destitueixi cap president autonòmic, opció que el mateix constituent rebutjà específicament durant els debats constituents i que vulnera una llei orgànica espanyola com és l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Finalment, avui, 6 de desembre, els representants i propagandistes del règim celebren el plebiscit sobre aquesta Constitució. Hem de recordar-los, però, que, a més de patir una Constitució que nega la sobirania nacional dels pobles que componen l'Estat espanyol, des de 2011 també vulnera la sobirania econòmica del pretès «poble espanyol», tal com palesa la reforma exprés de l'article 135, que limita la capacitat d'endeutament de les administracions al que disposi la tecnocràcia neoliberal europea i eleva al rang de «prioritat absoluta» el pagament del deute públic. I aquesta reforma debitocràtica no s'ha sotmès a cap referèndum.
Així, doncs, davant aquesta Constitució que vulnera les nostres sobiranies, política i econòmica, i no garanteix els nostres drets civils, socials ni laborals, aquest 6 de desembre més que mai, des del CDR apel·lam a endegar un procés constituent de base popular que destitueixi el règim de la monarquia reinstaurada i avanci en la construcció de la República i en la recuperació de les nostres sobiranies, incloent-hi l'exercici de l'autodeterminació, també a Mallorca, que ens dugui a una república social, on república signifiqui qualque cosa més que la mera absència de monarquia».
