Arriba el fred però des de dBalears proposam una sèrie de rutes per tal rompre alguns hàbits de la societat mallorquina. Una dita ben popular avisa que només "a l'estiu tot lo món viu", per tant, convé convidar a recórrer Mallorca també quan arriba el fred. D'aquesta manera desmuntarem una altra dita que ens recorda que" a l'hivern, amb bon o mal temps, agafa la manta si en tens"
NADAL I DOLÇOS
Les ganes de recórrer l'illa no ens han de fer perdre la gana. En aquests dies tan especials, proposam d'entrada un itinerari cultural, guiat a peu pels carrers del barri antic de Palma, orientat al coneixement de la cultura gastronòmica del Nadal.
La primera aturada en aquesta ruta nadalenca la realitzam al carrer Sant Nicolau, on s'hi troba el tradicional comerç de La Pajarita. En el mític local s'hi disposa de xarcuteria i bomboneria. Abans d'establir-se en aquest lloc, els propietaris tingueren una xocolateria al desaparegut carrer Minyones, que ja freqüentava l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Seguim fent ruta fins al carrer Puigdorfila, on des de finals del segle XVIII i principi del XIX es creava el forn-pastisseria Can Frasquet, l'emblemàtica bomboneria que des de maig del 2015 reobria com a restaurant. L'espai manté el nom original i part de l'essència, oferint encara els típics dolços com els cuartos embetumats. Avançam fins al carrer Unió per trobar el Forn Fondo. El comerç té com a productes típics de Nadal una gran varietat de torrons: Xixona, crema, nata-nou, nata-castanya, trufa i licor; massapans de figuretes infantils; panellets de pinyons, ametlla i nous; ametlles de Nadal; fruites confitades banyades en xocolata; bombons, marron glacé i el producte estrella: ensaïmades farcides de torró. I el final d'aquest trajecte tan dolç no podia acabar a un altre lloc. Des del carrer Sanç mai deixarà de faltar gent que cada dia omple Can Joan de s'Aigo. Parlam de l'orxateria, gelateria i xocolateria més antiga de Palma. Va néixer com a comerç dedicat a la venda de gelats, moda que sorgí a Itàlia i arribà a Espanya, a través de França, en el segle XVIII. El mític local convida a la celebració de xocolatades en la nit de Matines, acompanyades sempre d'ensaïmades, quartos o madritxos.
JARDINS D'ALFÀBIA
Els Jardins d'Alfàbia es troben a Bunyola, en el kilòmetre 17 de la carretera Palma a Sóller, dins del conjunt de la serra d'Alfàbia. Es tracta d'un paisatge específic de l'illa, d'herència hispanoàrab, provinent d'antigues explotacions agrícoles de l'època d'ocupació musulmana.
En els jardins hi podem trobar la casa, construïda en el segle XV, de la família Zafortesa, els seus actuals propietaris. Els jardins es troben en la part superior de l'edifici, on destaca un aljub cobert per una volta de mig canó, així com una pèrgola de 72 columnes i 24 hidres de pedra amb sortidors intercalats, l'aigua dels quals cau pel pendent del terreny fins a un hort de tarongers. En el segle XIX es va afegir un nou jardí, de tipus paisatgístic, amb un llac poblat per nenúfars i rodejat de palmeres i bambús. A petició dels jardins i des de l'any 2012, el tren de Sóller hi realitza una aturada
TREN DE SÓLLER
Per tal de sumar al·licients a qualsevol de les rutes esmentades, el ferrocarril de Sóller es situa com un mitjà adient. Parlam d'un tren que circula des de l'any 1912 sense interrupció complint diàriament el trajecte entre Palma i Sóller de 27,4 quilòmetres. Des de l'any 2014, els viatges amb el tren o el tramvia són més barats per als residents a les Illes. El bitllet ordinari de Palma a Sóller val 7 euros, i el trajecte del tramvia de Sóller al Port val 2 euros. L'anada i tornada de Palma a Sóller val 12 euros mentre que el tramvia d'anada i tornada val 13 euros.
ESPORLES
Situat en plena Serra de Tramuntana, Esporles amaga racons emblemàtics que no només es relacionen amb l'entorn paisatgístic del municipi. Des del consistori es proposa una ruta patrimonial urbana, on s'hi poden contemplar habitatges amb elements característics de l'arquitectura de muntanya i detalls constructius pròpiament mallorquins, d'on hi destaquen peces decoratives modernistes, edificis gòtics i altres d'arquitectura i estètica industrial.
En el descobriment del municipi es pot gaudir de la magnitud arquitectònica d'edificis com l'Església Parroquial de Sant Pere i la Casa des Poble, d'altres elements com teules pintades, una pràctica pictòrica popular de Mallorca des d'època medieval. El Museu de Sa Granja, el Passeig del Rei , el carrer dels Balladors o l'antiga fàbrica tèxtil de Ca'n Fortuny, completen aquest seguit d'espais que confirmen la riquesa cultural d'aquest racó de la Tramuntana.
Refugi Son Trias: Aquest espai suposa una de les millors maneres de gaudir de l'àmplia oferta d'excursions a Esporles. El refugi està situat a la falda de la Fita del Ram (833 m.), cim més proper, juntament amb la Mola de Planícia (932 m.). Es troba a 3 minuts a peu de l'inici del Camí des Correu, darrere l'església d'Esporles, punt de partida de la Ruta de Pedra en Sec GR 221.
Des del refugi surten diverses excursions de caràcter familiar, com la pujada a l'ermita de Maristel·la i Cor de Jesús, una estàtua situada molt a prop de l'ermita de Maristel·la i que es pot veure des de pràcticament qualsevol punt del poble d'Esporles.
Està dotat amb una habitació compartida amb 16 places amb lliteres i calefacció. Disposa d'una sala polivalent amb cuina equipada i estufa de llenya. El refugi, de propietat municipal és gestionat pels Ermassets Club de Muntanya d'Esporles i és la seu del club. El refugi està obert tot l'any als excursionistes i visitats d'Esporles.
ESTELLENCS
Si ens desviam cap a la part occidental de la Serra de Tramuntana, podrem trobar Estellencs, un petit municipi amb unes condicions naturals i paisatgístiques privilegiades. I la millor forma per gaudir del poble és a través de rutes senderistes com el Camí Reial, el qual surt de prop dels rentadors d'Estellencs avança fins a les cases de Son Fortuny des de lluny. Més endavant, deixant enrere la pista forestal, arribarem al Coll d'Estellencs, punt més alt del recorregut (652 m). La ruta continua cap a la carretera PMV-1101, que condueix pocs metres després al nucli de Puigpunyent.
INCA
Inca és un municipi amb una llarga tradició en l'elaboració d'olis i vins, per això des de la capital del Raiguer es proposa una ruta destinada a conèixer i tastar aquests productes a través de la visita de dues finques emblemàtiques. Pel que fa a la producció d'oli, a la finca de Son Catiu s'hi acumulen olives de finques de tota l'illa que, després d'una minuciosa selecció, són adquirides per la propietat per formar part del seu producte estrella. La resta de l'oli l'obtenen de les seves plantacions d'oliveres, la major part dels quals són de la varietat arbequina, i la resta picual. El camí gastronòmic avança fins al celler de la Finca Son Bordils, situada al cim d'un turó del centre de Mallorca envoltada d'inacabables vinyes. La visita a la finca vinícola permetrà gaudir de la bellesa del lloc, conèixer les vinyes i el celler i poder tastar i adquirir els vins en el mateix espai.
La capital del Raiguer, que descansa prop del peu de la Serra de Tramuntana, també convida a practicar senderisme gràcies a la ruta verda. En ella s'hi amaguen diverses excursions com la del Parc Serral de Ses Monges, un espai de 70.000 metres quadrats que esdevé com un indret d'oci així com una ubicació perfecta per a l'estudi de la natura. Disposa de zona humida, un hort de parades de crestall, una escola taller de jardineria i 200 alzines. Però si cercam una ruta paisatgista des d'Inca no ens podem oblidar d'El Santuari de Lluc, centre espiritual de Mallorca que es troba en el terme d'Escorca, en el cor de la Serra de Tramuntana, a uns 500 metres d'altura sobre el nivell del mar. La vall que acull el santuari està envoltada de muntanyes de més de 1000 metres com el Puig de Massanella o el Puig Tomir. Des de l'antiguitat, Lluc ha estat un espai dedicat al culte religiós.
RUTA DELS TALAIOTS
Les edats de bronze i del ferro també deixaren petjada a Mallorca. Com a conseqüència, l'illa guarda una ruta adient per descobrir i caminar en nom dels nostres avantpassats. El camí s'inicia en la zona del llevant mallorquí, per aprendre el misteri dels grandiosos monuments dels primers pobladors com els talaiots, els recintes de defensa emmurallats o els sepulcres megalítics. Començam la ruta a les Coves pretalaiòtiques de Sant Vicenç, situades a l'entrada al nucli urbanitzat de cala Sant Vicenç. Conegudes des d'antic, Joan B. Binimelis ja en parla a la seva Història de Mallorca (1593) i afirma que "denoten haver estat habitació de gegants". Avançarem cap al Sepulcre megalític de Son Bauló, el qual es troba molt a prop de la confluència de les carreteres de Santa Margalida a Can Picafort i la d'Alcúdia a Artà, i actualment integrat enmig d'un polígon industrial. Seguim el camí fins a la Necròpoli de Son Real, un jaciment prehistòric funerari de singulars característiques, situat arran de mar, en la punta denominada dels Fenicis. S'hi pot arribar, a peu, des de l'extrem oriental de Can Picafort, la platja de Son Bauló, vorejant la costa durant 20 minuts, aproximadament. Si seguim la carretera de Can Picafort a Artà, a l'altura del km 17,700, es troben les cases de Son Real, a l'esquerra. I vora el desviament que condueix a Son Serra de Marina sumarem un nou jaciment amb Sa Canova de Morell. La ruta proposada conclourà al poblat talaiòtic de Ses Païsses, prop del nucli urbà d'Artà, amb camí propi ben indicat que parteix de l'inici de la carretera d'Artà a Capdepera. Va ser excavat des de 1959, i durant més d'una dècada, per un equip arqueològic italià dirigit per Giovanni Lilliu.
RUTA LUL·LIANA
El 2016 es va celebrar l'Any Llull per commemorar el setè centenari de la mort del polifacètic pensador mallorquí. Per tal d'acabar aquest 2017 i per a seguir mantenint el record d'una figura tan transcendental, des de Palma es proposa una ruta per acostar-se al llegat del missioner, encara palpable a diferents punts de l'illa.
Començam la descoberta dels indrets lul·lians de Mallorca a la Plaça Major de Palma. A la façana de l'edifici de l'angle nord de la plaça hi ha una làpida que recorda el lloc on, segons la tradició, es trobava la casa natal de Ramon Llull. La Societat Arqueològica Lul·liana instal·là la placa el 1888. La inscripció diu així: "1888/En aquest lloch estava,/segons tradició, la casa/natalícia del gran savi/i Benaventurat màrtir/1232 Ramon Llull 1315". Avançam la ruta fins a l'església parroquial de Santa Eulàlia de Palma, on se situa la llegenda de l'entrada del jove Llull quan perseguia una bella dama de la qual s'havia enamorat. A la segona capella radial de la capçalera de la basílica de Sant Francesc es troba el sepulcre de Ramon Llull. És obra de Francesc Sagrera, de l'any 1487. I precisament a l'inici del passeig de Sagrera es troba el monument que la ciutat de Mallorca aixecà en honor del seu fill il·lustre. L'escultura de bronze de Llull és obra d'Horacio de Eguía, i data de l'any 1967.
La ruta lul·liana surt de Palma per tal d'arribar al monestir de Miramar, situat entre Valldemossa i Deià. El 1276 l'escola missional de Miramar fou creada pel rei de Mallorca Jaume II, a instàncies de Ramon Llull. Des de les mirandes naturals de Miramar, el nostre protagonista pogué extasiar-se amb la contemplació de la natura durant els 4 anys que va durar la seva estada. I el camí a la recerca del record de Llull acaba al santuari de Cura, al cim de la muntanya de Randa, al terme municipal d'Algaida. És sabut que al cim del puig de Randa, en una humil cova situada alguns centenars de metres a ponent del santuari, Ramon Llull hi passà una temporada de retirament i es produí la Il·luminació de Randa. Aquest fet generà la llegenda de la Mata Escrita, segons la qual el sistema filosòfic del Doctor Il·luminat li fou revelat sobrenaturalment per via d'una mata amb caràcters escrits. A més, aquest final de trajecte ens convida a esbrinar si encara avui es poden trobar per les contrades randines algunes fulles amb mancances de pigmentació clorofíl·lica, les quals podrien dibuixar les lletres i els símbols estranys, hereus del Doctor Il·luminat.
