Aquest diumenge, amb el retorn de les seves restes en els seus familiars, ha tengut lloc el darrer homenatge en memòria de les persones represaliades a l’inici de la Guerra Civil i que van ser identificades a la fossa de Porreres.

L’acte ha tengut lloc al mateix cementiri de Porreres, amb la presència, entre les autoritats de l’Ajuntament de Palma, del batle, Antoni Noguera, la tinenta de batle de Funció Pública i Govern Interior, Aurora Jhardi, i el regidor de Cultura , Patrimoni, Memória Històrica i Política Lingüística, Llorenç Carrió. També hi eren els regidors Aligi Molina, Rodrigo Romero i Antònia Martín.

Posteriorment, les restes de Rafel Cifre Torres, Guillem Frau Moragues i d’Ignasi Picornell Femenies, ciutadans de Palma, han estat traslladades fins al cementiri de Palma. També hi han estat traslladades les restes de Gaspar Macià Ventaloni, de Campanet, i de Gabriel Ferriol Gelabert, de Muro, per voluntat expressa dels seus familiars.

Amb l’arribada de les restes al cementiri de Son Valentí de Palma, el  capvespre, ha tengut lloc un darrer acte d’homenatge i memòria per aquestes víctimes de la repressió franquista que rebran sepultura al cementiri de la ciutat. L’acte ha comptat  amb la presència del batle Noguera i dels regidors Angélica Pastor, Neus Truyol, Antònia Martín, Aurora Jhardi, Llorenç Carrió i Joan Ferrer. També hi ha estat presents la vicepresidenta del Govern, Bel Busquets, i el vicepresident del Consell de Mallorca, Jesús Jurado.

Mur de la Memòria

L’acte s’ha celebrat en el Mur de la Memòria i les diferents caixes amb les restes han estat acompanyades d’un centre de flors amb els colors republicans.

La presidenta de l’Associació Memòria de Malloca i portaveu de la comissió tècnica de la Llei de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, Maria Antonia Oliver, ha volgut transmetre «la nostra enhorabona a les famílies per la lluita contra el silenci i l'oblit, i ara també a les institucions». «Hem de donar normalitat al reconeixament a les victimes del franquisme i els seus drets a reparació, veritat i història» ha defensat Oliver.

L’exdiputada del Parlament, Margalida Capellà, i que fou la ponent de la Llei de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, ha afirmat que «estem convençudes que la darrera voluntat i el darrer pensament d'aquestes persones va ser que esperaven que les cercasin, per aquest motiu, avui obrim les fosses per tancar les ferides, una cosa tan senzilla que hem tardat 80 anys en començar a fer realitat».

Per part seva, el batle de Palma, Antoni Noguera, ha afirmat que amb l’arribada de les restes d’aquestes víctimes al cementiri de Palma, «avui aquesta ciutat recupera alguns dels seus millors ciutadans, aquells que varen morir per defensar la democràcia».

Noguera també ha afirmat que «els seus familiars ja poden tancar una ferida que romania oberta des de feia 80 anys i reconciliar-se amb un passat que se’ls havia furtat».

El batle també ha recordat que l’Ajuntament ha obert a la Torre de l’Homenatge del Castell de Bellver un espai dedicat a recuperar la memòria dels republicans represaliats pel franquisme i que romangueren empresonats allà durant els primers anys de la Guerra Civil, entre els quals hi trobam Alexandre Jaume i Emili Darder.