Darrere les organitzacions anticatalanistes de les Balears hi ha una sèrie d?individus polítics, socials, empresarials i periodístics que, en els darrers mesos, s?han endinsat en una batalla de poders i d?escalada política que ha acabat amb la baixa de 5 patrons de la Fundació Jaume III (actualment Sa Fundació), així com amb la fi del moviment espanyolista #Mosmovem, amb acusacions d?aprofitament polític i la fuita d?alguna de les fundadores. A més, petits grupuscles propers com ara el G.A.B. també han manifestat públicament que retiraven el seu suport a l?activitat de la Fundació.
A les xarxes socials podem veure que la major part dels integrants i les persones que s?hi posen a primera línia són properes als partits espanyolistes majoritaris: PP i Ciudadanos. No obstant això, també trobam els grupuscles d?extrema dreta illencs donant suport a partits com ara VOX Baleares o Actúa Baleares.
Personatges públics, polítics i periodistes, com ara Tomàs Bordoy, director d?El Mundo - Al Día Baleares, s?han expressat públicament per a posicionar-se, o bé per donar la seva opinió. En aquest cas, Bordoy assenyala Joan Pons com el factor que va fragmentar #MosMovem fa uns mesos i ara la Fundació, assenyalant la seva ambició com a causa principal.
D?altres, com ara la jove promesa de la política espanyolista a Mallorca Cosme Brull, han publicat des de fa setmanes centenars de publicacions fent difusió d?informacions contràries a l?actual president de la Fundació, Joan Pons. Cosme descriu com l?han fet a un costat pràcticament de totes les entitats (Mos Movem, la Fundació, PP, Ciudadanos...). A més, arriba a afirmar que va ser agredit, físicament, quan formava part de la Fundació Jaume III. Cosme treballa a diari amb les xarxes socials i els mitjans digitals als quals té accés, on publica captures de pantalla, converses, retalls de premsa i altres continguts que assenyalen directament Joan Pons, a qui descriu com la persona que li ha fet «molt de mal» i que «el vol treure d?enmig». També apunta que la secretària de la Fundació, Maria Carrasco, està de baixa per depressió també a causa de la mala gestió i el mal ambient de feina que hi ha.
La Fundació Jaume III es desintegra
El dia 12 d?abril, 5 membres del patronat de la Fundació varen abandonar el projecte, entre ells el portaveu i fundadors. Els mitjans i les persones més properes als membres que han abandonat la Fundació asseguren que el fet és degut a la mala gestió i la mala relació que hi ha entre ells i l?actual president de l?entitat, el menorquí Joan Pons.
La nova imatge i denominació pública que han inaugurat recentment no els ha ajudat. Les persones que han abandonat l?entitat són: Joan Font, fundador i portaveu de la Fundació, i els membres del patronat Gabriel Barceló, Bernat Noguera, Pep Cursach i Antoni Ballester.
El passat 18 d?abril, el diaribalear.es (on Cosme hi publica lliurement) exposava que el voluntari més jove de la Fundació, Tobal Pons, també es donaria de baixa «per motius acadèmics» i per «la situació tan polèmica en què es veu envoltada la Fundació». Finalment, també caldria sumar el suposat cas de Maria Carrasco, la secretària de la Fundació.
Societat Civil Balear vs. Societat Cívica Balear
Les desavinences entre Cosme Brull i Joan Pons han acabat amb la creació de dues entitats quasi homònimes, amb les mateixes sigles, i que provenen del mateix sector gonellista. L?anticatalansime illenc, com moltes altres vegades, ha optat per imitar les entitats anticatalanistes de Catalunya, intentant aprofitar l?empenta publicitària que han aconseguit entitats com, en aquest cas, Societat Civil Catalana (SCC).
Però, la divisió els ha abocat a la creació de dues entitats. Per una banda, Societat Cívica Balear (SCB), creada i gestionada per Cosme Brull; mentre que Societat Civil Balear (SCB) ha tengut dos persones menorquines al capdavant: Úrsula Mascaró com a cara visible, i el president de la Fundació Jaume III, Joan Pons, com a coordinador. Segons informava menorca.info, el passat dia 18 d?abril, la pròpia Úrsula va afirmar que Societat Civil Balear «ara mateix està aturada, en stand by, fins que les aigües es tranquil·litzin i es resolgui tot», en al·lusió a la crisi que pateix la Fundació Jaume III.
La disputa per encapçalar l?anticatalanisme a Mallorca crea, a banda de debats, discussions personals i lluita d?egos. A la resta d?illes entra en joc el fet que Joan Pons és menorquí i que això de «defensar les modalitats lingüístiques insulars» és vist per bona part del moviment gonellista (el sector més espanyolista) com a una forma de catalanisme. A la xarxa es poden llegir i veure centenars de publicacions que titllen Joan Pons de catalanista, tot i la seva clara postura secessionista, d?aprofitament polític dels moviments socials i és acusat de fer carrera per entrar a Ciudadanos.
#MosMovem
Uns mesos després de les mobilitzacions convocades per la plataforma, les quals tengueren un seguiment quasi nul i molt poc incisiu en la societat illenca, #MosMovem es dilueix entre acusacions i xocs d?egos polítics, mostrant la vertadera cara dels defensors de 'lo nostro'.
Els sectors més espanyolistes, en no compartir la idea de promocionar cap llengua que no sigui l'espanyola, arriben al punt de veure els gonelles com a 'catalanistes', ja que són més propers a les posicions lingüístiques de VOX i Actúa, que a les del PP o Ciudadanos.
En darrer lloc, també caldria remarcar que enguany la Fundació Jaume III compleix 5 anys. Un temps que ha bastat per arribar a la major pèrdua de suport social de la seva història, amb la major fuita de membres fundadors i del patronat, les acusacions d?egoisme i aprofitament polític, la dissolució de moviments propers com #MosMovem, la retirada del suport públic d?entitats espanyolistes com el G.A.B., etc.
