El Parlament ha aprovat aquest dimarts la Llei d'Habitatge de les Balears que inclou la polèmica 'esmena Nadal' i altres mesures com l'obligació que els grans propietaris cedeixin temporalment els pisos que fa més de dos anys que estan buits perquè es destinin a lloguer social.

La denominada 'esmena Nadal', corresponent a la disposició final segona bis i que permet l'ampliació del centre de tecnificació, ha provocat l'enfrontament entre els partits que formen o donen suport al Govern. No obstant això, ha estat finalment aprovada amb els 37 vots a favor de PSIB, PP, Ciudadanos i El PI.

Sobre això, el diputat de Podemos Carlos Saura, durant la defensa del vot particular, ha manifestat que l'esmena és un error i una anomalia; mentre que la diputa de MÉS per Menorca Patrícia Font ha reiterat que «no té cabuda en la llei». «Demanam als diputats de la càmera que hi pensin , no podem votar el que considerem urbanisme a la carta. Aquesta esmena vulnera el principi d'igualtat en les lleis, és discriminatòria i planteja dubtes de constitucionalitat», ha exposat Font.

Cessió de pisos buits
Amb la cessió de pisos buits, la llei pretén facilitar que les famílies mantenguin el seu habitatge mentre s'incrementa la disponibilitat d'habitatges de lloguer a preu assequible a les Balears. A través del Registre de sol·licitants d'habitatge públic s'acreditarà la necessitat de cessió d'habitatges per part dels grans propietaris, que rebran una compensació econòmica a canvi.

La normativa obliga al fet que els grans propietaris han d'inscriure les seves cases buides en el Registre d'habitatges desocupats. En cas contrari, seran sancionats entre 3.000 i 30.000 euros.

Altres mesures
Així mateix, la normativa estableix vies de protecció per als ciutadans, com el servei d'acompanyament per a qualsevol qüestió relacionada amb el problema de l'habitatge i el dret als subministraments bàsics per poder viure en una llar en condicions.

La llei destaca també que s'han de promoure polítiques dirigides al foment del parc públic d'habitatges de lloguer i preveu un règim sancionador per incompliments que van des dels 60 euros en els casos lleus fins als 90.000 euros en els molt greus.

D'altra banda, reconeix el dret a l'accés a l'habitatge en situacions d'especial vulnerabilitat i l'obligatorietat d'administració de garantir-ho. Els requisits són no disposar d'un habitatge, estar empadronat a les Balears per un mínim de temps i un informe de serveis socials que acrediti la vulnerabilitat.

Per fomentar el parc públic de lloguer, totes les noves promocions que construeixin les administracions públiques seran de lloguer. Igualment, aquestes mantindran sempre la seva qualificació d'Habitatge protegit, de manera que mai es podran vendre per sobre del preu establert.

Altres aspectes que contempla la llei són l'impuls de noves fórmules per posar a la disposició de la ciutadania habitatges a preus assequibles, amb la cessió de sòl a cooperatives de ciutadans per a la construcció d'habitatges.