Les prospeccions en el cementiri de Bunyola per a determinar la viabilitat d'aquest espai per a dur a terme futures tasques arqueològiques per a exhumar cossos de persones desaparegudes durant la Guerra Civil ha finalitzat aquest dilluns sense resultats.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha detallat que, malgrat els resultats negatius d'aquest dilluns, no es descarten nous sondejos en altres zones del recinte així com aprofundir en la recerca històrica.

En aquest sentit, els tècnics de la Societat Aranzadi, entitat adjudicatària del contracte d'exhumacions de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, han duit a terme prospeccions en la part posterior dels nínxols moderns del cementiri de Bunyola. Així, en una meitat s'han trobat sepultures modernes mentre que en l'altra no s'han trobat restes d'ossos de cap mena ni restes de terra alterada.

La conselleria dirigida per Fanny Tur ha informat que la fossa de Bunyola presenta «una sèrie de dificultats» però la Comissió Tècnica de Persones Desaparegudes i Fosses va aprovar dur a terme les tasques pertinents. En aquest sentit, la seva exhumació està motivada perquè avui dia queden fills vius de les víctimes, entre les quals es podrien trobar els menorquins Bartomeu i Sebastià Carretero Gornés i Josep Filomeno Pons Sintes.

A més, la Conselleria ha apuntat que quinze cadàvers varen arribar al cementiri del municipi durant el segon semestre de l'any 1936, tots ells homes assassinats per arma de foc i abandonats en la cuneta de camins o carreteres. En aquest sentit, durant la postguerra el cementiri antic es va omplir a causa de «l'elevat nombre de defuncions» procedents de l'hospital Joan March, per la qual cosa es va ampliar.

Aquesta ampliació del cementiri fa pensar als investigadors que els cossos de la fossa comuna fossin traslladats a l'ossera, fet que «fa necessari», segons la Conselleria, dur a terme les tasques de prospecció en la zona per a aclarir aquesta circumstància abans de realitzar una excavació de més envergadura en el cementiri de Bunyola.

Finalitza l'exhumació a Alaró sense trobar les víctimes

D'altra banda, la Conselleria ha informat que la segona fase de l'exhumació en la fossa d'Alaró, que es va iniciar dilluns passat 21, ha finalitzat sense trobar a les dues víctimes suposadament enterrades en la mateixa fossa, el batle de Mancor de la Vall, Pau Crespí Vilallonga, i del seu fill Onofre Crespí Riera, assassinats el 20 d'octubre de 1936 en la carretera que uneix Alaró i Lloseta, segons consta en la Causa 1011/19361.

La Conselleria ha recordat que en la segona fase l'equip tècnic d'Aranzadi ha comptat amb l'encofrat adequat per a tractar de localitzar els cossos en un pou. No obstant això, aquest pou ha resultat ser una ossera en el qual s'ha trobat una acumulació i mescla d'ossos, un fet que, segons la Conselleria, impossibilita localitzar i destriar els cossos que es busquen en el cas que estiguessin.