Setmanari d'informació local - 138 anys

Francesca Mas: «El principal motiu per fer vaga és deixar clar la força que tenim les dones per aturar el món»

«Amb el judici als presos polítics catalans es veu tota la falsedat i el menyspreu a la veritat»

28235

Advocada i activista feminista, és la primera dona que presideix el Consell Social de la UIB. És advocada en exercici des de 1981, professora a l'Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, i va ser la primera directora de l'Institut Balear de la Dona (2000-2003). A més, té diferents publicacions en obres col·lectives i ha desenvolupat diverses activitats relacionades amb la Universitat de les Illes Balears com a membre del Grup de Recerca d'Estudis de Gènere. També és membre del Consell Assessor de la Fundació IRES (Institut de Reinserció Social) i del Lobby de Dones. És una de les primeres sòcies de les entitats més grans de Mallorca, el GOB i l'OCB. Ella és Francesca Mas Busquets. Ens rep al seu despatx, al balcó penja la banderola de 'Ciutat per qui l'habita'.

Què és per a tu el feminisme?

Per a mi el feminisme ha estat molt important, tant per estructurar la meva manera d'entendre el món, com en la meva manera de relacionar-me tant a l'àmbit professional com personal. El feminisme té dues vessants: una que afecta el món del coneixement i la manera d'entendre el món, i l'altre de militància política. En definitiva, m'agrada fer meves les paraules de Simone de Beauvoir, que diu que el feminisme és una manera de viure individualment i de lluitar col·lectivament.

Hi ha una manera de ser feminista?

Clar. Precisament, quan el capitalisme salvatge que s'apropia de tot i també dels conceptes, banalitzant-los, fa que sembli que el simple fet de ser dona, ja pugui ser una forma de feminisme; i no és cert. El feminisme com moltes altres teories i pràctiques polítiques ens obliga a comportar-nos d'una manera, a defensar uns valors i a lluitar contra les injustícies.

Es pot ser de dretes i feminista?

Jo crec que no. Perquè el pensament de dretes, molt breument, és un pensament que està a favor d'una divisió de classe molt important, de la subordinació de les persones, i d'uns valors mercantils que aspiren al màxim benefici possible. En canvi, el feminisme sempre ha estat vinculat a l'esquerra i a tots els moviments d'alliberament i d'igualtat. Per tant, no és compatible associar els valors de dretes amb el feminisme.

En una entrevista a l'Ultima Hora (l'any 2010) assenyalaves que «la violència simbòlica és aquella que acceptam sense adonar-nos». Ho podries explicar?

És una construcció d'en Pierre Bordieau que parla sobre la violència simbòlica i l'entén com aquella violència que «accepten» les classes subordinades i que és exercida per les dominants. Per tant, les classes subordinades «accepten» aquesta violència perquè no en són conscients o no compten amb eines per adonar-se'n de la seva condició de maltractament. Per tant, és allò que acceptam sense cap crítica i ens pensam que som lliures quan realment no ho som i estam dins un procés d’alienació.

Les estadístiques demostren que la violència masclista no ha abaixat, sinó que ha augmentat lleugerament els darrers anys. A què es deu?

Les estadístiques en aquest cas sempre han estat motiu de polèmica. Però amb aquesta crisi sistèmica que va començar el 2008, sembla que ha augmentat. Teòriques com na Rosa Cobo, expliquen que aquest augment és una reacció d'aquest patriarcat que se sent ferit perquè, precisament, el moviment feminista no ha quedat esgotat, ans al contrari, ha agafat força. I és un moviment en el que les dones, fartes de sentir-se subordinades, s'enfronten directament a tot allò que representa el patriarcat. De fet, hi ha investigadores que expliquen que l'augment d'aquesta reacció violenta, que va més enllà del que es coneix com a «violència domèstica», com serien, per exemple, les violacions en grup; expliquen que això és una reacció és la resposta contundent del patriarcat davant la demanda d'alliberament de les dones i, per tant, del feminisme.

Un dels principals objectius del partit d'extrema dreta, VOX, és acabar amb el que anomenen «ideologia de gènere». Quina relació hi ha entre l'extrema dreta i el masclisme?

Moltíssima. Tot el que són valors com la violència, el menyspreu al dret dels altres col·lectius, a les persones per raó d'origen i, en general, en contra de la llibertat; tot això està molt lligat amb el masclisme, perquè no oblidem que és la dominació més ancestral que hi ha i és el col·lectiu que ha estat permanentment menyspreat i explotat. Per tant hi ha una interrelació molt clara i es pot veure, per exemple, amb les propostes que fan. Aquests moviments, arreu d'Europa van en contra de l'avanç que s'ha fet a escala mundial, dels drets en general, i els seus principals enemics són el feminisme, l'ecologisme i els moviments d'alliberament nacional.

Veig que duus el llaç groc. Com a advocada, què en penses sobre el judici als presos polítics de Catalunya?

Sí. Quan hi va haver els primers empresonaments, dels dos dirigents veïnals, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez; ja em vaig començar a posar el llaç groc. Ara, d'ençà que ha començat el judici el duré fins que acabi, perquè com advocada i com tota persona del món jurídic que intenta conservar la racionalitat, estam realment escandalitzats. Amb aquest judici es veu tota la falsedat i el menyspreu a la veritat i, per tant, per a qualsevol professional de la jurisprudència, és una vergonya per a nosaltres, no només que s'hagi arribat a les altes instàncies del món judicial com són l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem; sinó que el judici giri entorn d'una confabulació amb la resta de poders de l'Estat espanyol per ofegar el poble de Catalunya, per desmoralitzar-lo i per crear dolor. A mi el que em sap més greu, també com advocada, és que hauria d'estar fent més coses; per exemple comunicar-me amb els meus companys de professió per manifestar-nos, i em consider responsable de no haver-ho fet. Però crec que cal una resposta del món col·lectiu de la judicatura, no una sola veu, sinó una reacció més profunda, perquè realment és un escàndol.

Què implicava ser feminista durant la transició?

Ho vaig viure en la meva adolescència tardana, perquè la meva adolescència va començar precisament amb la lluita antifranquista del moviment juvenil comunista. Aleshores, el màxim dirigent de la formació era una dona i, sempre ho he considerat una cosa molt important, perquè quan ho vaig saber vaig tenir una gran alegria perquè sempre estava envoltada d'homes. I el feminisme durant la transició va ser clau per jo, perquè d'una banda, és una època que en l'àmbit personal, descobreixes moltes coses i et vas conformant com a persona; però també perquè vaig entendre que el feminisme era una cosa que moltes vegades no va lligada a les reivindicacions «normals», sinó que molt sovint són les dones que s'organitzen i lluiten, perquè si no és així, el feminisme no es contemplaria dins els programes electorals, ni a les institucions, ni enlloc; si no fos perquè hi ha dones darrere lluitant.

En què ha canviat, si és que ha canviat, el feminisme d'aleshores amb el de l’actualitat?

Crec que fa falta escriure la història del feminisme de Mallorca, encara que hi ha coses que ja s'han escrit. Crec que actualment hi ha hagut un canvi molt substancial en el sentit que els darrers anys la part més rellevant del moviment feminista era la part institucional, a partir de l'any 1982 que es crea el Instituto de la Mujer, i comencen a aparèixer a l'administració diferents àrees capitanejades per dones compromeses amb el feminisme. Per tant el feminisme estava bastant limitat dins l'administració o les institucions i també dins el món acadèmic; perquè vàrem passar com uns «anys de felicitat» que ens vàrem pensar que perquè hi havia el divorci i algunes coses més, ja semblava que no hi havia res més per lluitar i tot es va acomodar una mica. I tornant a les paraules de Simone de Beauvoir, hem de recordar que hem de vetllar sempre pel que fa als nostres drets, perquè en qualsevol moment la crisi els liquida i, en definitiva, qualsevol excusa és bona per tornar a posar les dones en el seu lloc històricament reservat. I actualment ha canviat molt perquè consider, que si una cosa bona ha tengut la crisi, és que ha tornat a posar en qüestió tot això, i ha posat el feminisme en el centre d'atenció. M'agrada tornar a veure dones, com tu mateixa que supòs que si em fas aquesta entrevista, és perquè t'identifiques amb el feminisme, que lluiten i s'organitzen i tornen al feminisme més atrevit i radical que connecta directament amb el feminisme dels anys 60 i 70.

Què es pot fer des de l'àmbit jurídic per acabar amb els feminicidis i la violència contra les dones?

Per exemple, normatives, que a l'Estat espanyol sí que existeixen normatives d'aquest tipus. Quan parlam de feminicidis englobam altres fenòmens que aquí no ho tenim, però sí que passa per exemple a Amèrica Llatina, que les dones són segrestades, violades i assassinades pel simple fet de ser dones. Allà una dona que lluita pels seus drets posa en perill la seva integritat física, a Europa sembla que no estam en aquest punt. Aleshores, aquí tenim unes normes, però la norma forma part d'una superestructura; per això, si el dret no va acompanyat d'un compromís i una voluntat política, no serveix per res més que per retòrica i per donar bona imatge. Tenim uns certs instruments efectius com són les lleis orgàniques, tant de prevenció de la violència com la d'igualtat i s'han d'anar profunditzant, amb la crisi també va començar a recular a causa de les retallades pressupostàries. El dret ha de fer tot el possible per treure el vel de la discriminació, costa molt perquè la jurisprudència sempre ha estat una estructura que sempre ha tengut molts d'estereotips i prejudicis. Per tot això cal molta més feina, formació i anàlisi en perspectiva de gènere.

La llei està feta per als homes?

Clar, perquè la llei és una construcció que majoritàriament ha estat masculinitzada. Gairebé fins al segle XX, la llei era l'eina que sacralitzava la dominació i la subordinació de les dones. Per tant, tenim la cultura i la tradició d'una banda, i la llei és molt important perquè vetllava per aquesta subordinació de les dones. Per això, és importantíssim poder canviar la llei i, sobretot, els que intervenim en la seva aplicació hem de canviar de mentalitat.

Com preveus aquest 8M?

Personalment no he participat de les trobades que es van fent per preparar aquest 8 de març, però el esper és una continuació de l'any passat. L'any passat, sens dubte, va ser una explosió i hem de pensar que sovint, aquest clímax de participació és difícil de mantenir. No hem de pensar que l'any passat se superarà o s'igualarà, és igual. L'any passat va ser un primer punt i la preparació d'enguany, ja es veu que no són dues o tres organitzacions les que organitzen aquest 8 de març; sinó que hi ha un moviment molt més ampli de dones i, sobretot joves que volen sortir a protestar i fer vaga.

La Coordinadora Feminista de Mallorca ha posat en marxa una campanya sota el lema '1000 motius per anar a la vaga feminista'. Quins serien per tu els principals motius?

El principal motiu per jo seria deixar clar la força i la capacitat que tenim les dones per aturar el món en el seu desenvolupament habitual. Si fóssim conscients del gran poder que tenim, tant en l'àmbit personal com professional, tant en el que és públic com en el fet privat i ens aturéssim, seria una catàstrofe perquè duim tot el pes de la societat, i és un pes massa asimètric. Per tant, la consciència del nostre poder és clau per encoratjar-nos. Sens dubte, hi ha molts de motius per fer vaga, però el primer és aquest; deixar patent el pes que tenim les dones. I l'altre és per pura solidaritat amb totes les dones que estan molt pitjor que nosaltres, perquè nosaltres som unes privilegiades i hem de pensar en l'enorme patiment de les dones arreu del món i com moltíssimes dones es juguen la vida per lluitar pels seus drets.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.