La tesi doctoral 'Efectes conductuals induïts per drogues d'abús psicoestimulants en rates a diferents edats durant el desenvolupament: paper de la neurogènesis hipocampal', realitzada pel doctorand de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Rubén García Cabrerizo recull que com més jove és una persona que consumeix drogues més probabilitats hi ha de ser addicte.

Segons ha informat la UIB, els psicoestimulants, com la cocaïna o els derivats amfetamínics (MDMA, metamfetamina i d-amfetamina), són unes de les drogues més consumides a tot el món, hàbit que es comença en l'adolescència.

L'adolescència és considerada una etapa de canvis, tant de comportament com des del punt de vista molecular, i, per tant, d'especial susceptibilitat als efectes neuroquímics produïts per les drogues d'abús.

En concret, s'ha observat que en l'adolescència augmenten els efectes plaents induïts per les drogues i disminueixen els efectes negatius durant l'abstinència, dues tendències que podrien ser les causes principals que potencien el consum.

El primer objectiu de la tesi doctoral de Rubén García es va centrar en comparar els efectes neurotòxics diferencials induïts per diverses drogues psicoestimulants administrades en diferents edats durant l'adolescència. Els resultats obtenguts en el primer objectiu varen demostrar un efecte neurotòxic diferencial induït per les drogues d'estudi depenent de l'edat d'administració.

D'una banda, es va observar més vulnerabilitat durant l'adolescència primerenca-mitjana després de l'administració de cocaïna en dues regions cerebrals. D'altra banda, es va observar una vulnerabilitat més gran durant l'adolescència tardana després de l'administració dels derivats amfetamínics, i es varen mostrar reduccions en la proliferació i supervivència cel·lular en el gir dentat de l'hipocamp.

Finalment, l'últim objectiu va analitzar els possibles efectes beneficiosos d'un tractament antidepressiu no farmacològic, com és el xoc electroconvulsiu, per a millorar les conseqüències negatives a llarg termini induïdes després de l'administració de metamfetamina durant el període de vulnerabilitat adolescent.

L'aplicació del xoc electroconvulsiu va ser capaç de millorar les conseqüències negatives a llarg termini induïdes després de l'administració de metamfetamina en l'adolescència. Aquests resultats suggereixen un potencial terapèutic d'aquest tractament antidepressiu que previndrien els efectes neurotòxics induïts per la metamfetamina sobre la neurogènesis hipocampal.