Josep de Luis és advocat i president de l'Obra Cultural Balear des del 28 de febrer de 2018. L'entitat ha recuperat el pols i continua sent el referent de defensa i promoció de la llengua catalana a les Illes Balears, un motor cultural de primer ordre, l'entitat defensora dels interessos i l'autogovern de les Illes Balears i, també, un far per a tots els defensors de la Democràcia i els drets civils.

Sembla que l’Obra Cultural Balear, després d’un temps, torna estar molt activa...

Treballam perquè així sigui. Hem posat en marxa una sèrie de línies de feina per aconseguir que la nostra entitat estigui, com ho ha estat sempre, a l'alçada de les circumstàncies històriques que vivim. Treballam fent xarxes, promovent l'aprenentatge i l'ús social de la llengua catalana, donant suport als creadors culturals... som un motor generador de cultura, tant a Palma amb can Alcover, com a la resta de Mallorca a través de la xarxa territorial... Defensam l'autogovern, la Democràcia i esl drets civils.

Acabau de presentar una nova delegació a Alaró...

Sí, dissabte es va presentar la constitució de la nova delegació a Alaró que efectivament, és una de les materialitzacions de la reactivació que esta vivint l’Obra Cultural Balear. Estam potenciant les xarxes a nivell de Mallorca, d'Illes Balears, de Països catalans i d'Europa en les quals participam.

Heu presentat un document amb propostes i reflexions davant tot aquest cicle electoral...

L’Obra Cultural Balear no té una posició partidista, l’Obra Cultural Balear té una posició política i aquesta posició es reflecteix en aquest document de propostes, de reflexions que hem fet amb motiu d'aquest cicle electoral. Aquest document, que conté moltes propostes i reflexions, l'hem posat a l'abast de les distintes forces que es presenten, amb la intenció de que els servesqui com a marc per elaborar les seves propostes electorals. També és un document dirigit a tota la ciutadania, en tant que electors i en tant que ciutadans, perquè vegin que és possible assolir uns nivells de normalitat lingüística, de benestar cultural i de qualitat democràtica que avui no tenim.

Com valorau des de l'OCB els resultats de les eleccions generals?

Per una banda, Illes Balears envia un representant al Congrés dels diputats de caire neofeixista i això no pot ser mai bo, en termes generals, l’ultradreta no ha obtingut els resultats que els altaveus mediàtics li donaven, tot aquesta història s’ha inflat molt mediàticament. Crec que quan la ciutadania realment sigui capaç de veure en tota la seva magnitud quin és aquest missatge d’odi d’incomprensió de ruptura d’una societat democràtica els hi passarà factura. Si no haguessin tengut tot aquest suport mediàtic que han tengut, ja s’hagués pogut veure i en termes generals a nivell estatal, crec que s’ha donat un missatge en el sentit de rebaixar el nivell de tensió. Crec que totes aquelles propostes que han fet de la confrontació, de l’odi, del conflicte permanent una guia, un referent de la seva campanya, ho han patit. Per tant, les opcions més tranquil·les, més de valors democràtics, s’han vist afavorides. Això també xoca amb la imatge que des dels grans mitjans de comunicació s’ha intentat transmetre. Per tant des d’aquest punt de vista hi ha un cert alleujament. I ara queden pendents les eleccions de dia 26 de maig en les quals torna ser bastant important barrar el pas al feixisme.

Efectivament el cicle electoral no ha acabat perquè el maig tornam a votar i tenim eleccions autonòmiques, insulars, municipals i també el parlament europeu. Quina posició té l’Obra Cultural sobre aquestes eleccions de final de maig.

Com ja he dit, l'OCB no té una definició partidista. Si que es vera que estam preocupats no com a Obra Cultural Balear, sinó com a demòcrates, és a dir, l'OCB té una genètica profundament democràtica i des d’aquest punt de vista estam molt preocupats per la tensió i aquests intents dels darrers anys de ruptura de la nostra societat. És important aïllar els sectors responsables d’aquest intent de ruptura perquè aquí sempre havíem estat una societat de convivència, una societat oberta, una societat on la nostra llengua i la cultura han estat elements de cohesió social i han estat la porta de benvinguda i hi ha qui intenta vendre'ls com a un element de confrontació.

Heu recuperat la Diada per la Llengua...

Aquesta convocatòria s’emmarca dins una sèrie d’esdeveniments similars que al llarg de la història ha anat convocant l’Obra Cultural Balear d’una manera més o manco estable, encara que els darrers anys s’havia deixat de fer i en aquesta ocasió feim la diada en defensa de la llengua, la cultura i els drets civils.

En què consistirà aquesta Diada de dia 4 de maig?

Dissabte 4 de maig, a les 17 hores comencen una sèrie d’actuacions a la Plaça Major, en paral·lel a la Plaça d’Espanya començarà un cercavila, la gent que vengui amb tren, i uns xeremiers i una batucada aniran cap a la Plaça Major. A les 17 hi haurà Cucorba a la plaça Major i devers les 18 començarà també a la Plaça Major un concert d’Al-Mayurqa i posteriorment hi haurà una sèrie d’intervencions, es farà una lectura del manifest, hi haurà alguna sorpresa i també jo mateix com a president de l’Obra Cultural Balear, dirigiré unes paraules. També hi haurà actuació dels Castellers de Mallorca. Farem una acció col·lectiva per proclamar que «som aquí per la Llengua, la Cultura i el País».

És molt important que la gent hi sigui present i faig una crida perquè aquest dia 4 hem de tornar fer història, hem de seguir marcant la línia històrica que ha seguit l’Obra Cultural Balear sortint al carrer i reivindicant els valors que fa 57 anys que la nostra entitat defensa. En aquests moments d’incertesa, en aquests moments on s’estan posant en qüestió moltes de les fites assolides, és important tornar-ho a fer, és important sortir al carrer fent una demostració de força de tota la gent que té un mínim de sensibilitat en favor de la llengua i la cultura pròpia d’aquesta terra.

I també estau recuperant l'esperit de les grans campanyes populars...

Així és. Hem posat en marxa la campanya 'comença amb un Bon Dia!' i estam preparant una altra amb el lema 'Tots feim poble, tots som Mallorca'. Durant la dècada dels 1990 l'OCB va iniciar les grans mobilitzacions, com les diades per la Llengua i durant la primera dècada del segle XXI va ser el moment de les grans campanyes populars: Cafè per la Llengua, Sus Mallorca, la Llengua és la clau i Mallorca, m'agrada!..

La campanya 'Comença amb un Bon Dia' té una gran acollida, no és així?

La veritat és que, de moment, té una acollida immillorable. De moment hem fet algunes presentacions, un gran mural al campus de la UIB, hem repartit 10.000 bosses amb el logotip de la campanya... S'hi han adherit molts de comerços, entre ells molts gestionats per la comunitat d'origen xinès... També hem posat en marxa un casal al centre de Palma dedicat a difondre la campanya.

L'objectiu és promoure l'ús de la llengua catalana...

Sí, l'objectiu és promoure l'ús social de la nostra llengua. I també, contribuir a fer poble, contribuir a la cohesió social, crear consciència col·lectiva i desdramatitzar el debat sobre la llengua, que moltes vegades s'aborda des de posicions viscerals, quan, en realitat, del que es tracta és de fer el que fan tots els col·lectius humans: defensar el seu patrimoni.

La proposta és molt senzilla: que milers de ciutadans comencin les converses amb desconeguts, en català, multiplicar les interaccions en llengua catalana i prestigiar l'aprenentatge i l'ús de la nostra llengua.

I dins aquesta línia, també heu organitzat un cicle de cinema en català, com funciona?

La resposta és molt positiva. Cada dijous omplim la sala on es fa la pel·lícula doblada o subtitulada en català.

Cada dijous al CineCiutat, a les 20 hores hi ha un passi d'una pel·lícula en català, som conscients que l'oferta s'ha d'augmentar i és evident que amb la bona resposta que hem trobat, ho podrem fer aviat.