Ja fa més d'un any que Josep Miquel Arenas, l'artista Valtònyc, és a l'exili per evitar la repressió de l'Estat espanyol. Acaba de publicar un nou disc i continua la seva lluita per denunciar la manca de llibertats. Hem parlat amb ell de com la va la vida a l'exili i de la seva feina artística.

• Josep Miquel com te va la vida per aquest exili forçat.

• Bé, intent fer una vida normal, el més normal possible, sense oblidar que no és una situació normal, és una situació injusta. Jo crec que quan passes per aquest procés de repressió política tens dues maneres d’afrontar-ho, políticament, fent política i construint un projecte polític o intentant sobreviure. Jo faig un 'mixt' de les dues coses, intent tirar endavant el projecte polític i alhora intent sobreviure.

• Esta clar que la teva opció és el compromís polític, el no callar i el no aturar.

• Això intentam perquè al final que jo em salvi no serveix de res perquè aquí hi ha problema col·lectiu, no un problema individual. Hi ha 15 rapers més condemnats a presó a l’Estat espanyol i és obvi que a l’Estat espanyol no s’estan respectant els drets fonamentals i que els jutges espanyols desafien els drets universals i hem vengut al centre d’Europa a denunciar-ho.

• En quin moment està el teu cas, és a dir, de què estam pendents ara?

• Ara estam pendents del Tribunal Europeu dels Drets Humans per una banda. Per l'altra, hi ha una consulta judicial al tribunal de Luxemburg perquè l'Estat espanyol va intentar aplicar un codi penal posterior als fets i això està prohibit. La Comissió Europea ha denunciat Espanya per aquests fets. I també hi ha tot el tema de la meva extradició. És a dir, tenc tres fronts oberts i els tres van ben encaminats.

• Has estat acollit per una xarxa solidària i també reps solidaritat des de Mallorca. Fins a quin punt estas content o fins a quin punt creus que seria necessari fer un esforç més des de Mallorca.

• Jo pens que tot el que s’ha fet a Mallorca ha estat vital i ha estat imprescindible per arribar fins aquí. Si no fos per tota la feina que s’ha fet allà no seria aquí ara mateix, seria a la presó, i no és un dir, és un fet. Jo també crec que la gent aquests anys ha fet molta feina i s’ha cremat un poc però bé ara és hora de tornar a aixecar el cap i de veure que hi ha persones a la presó, que hi ha persones a l’exili i que això no s’arreglarà tot sol, ni baixarà ningú del cel. Em de fer feina, ens em de comprometre a sortir en el carrer, a organitzar-nos, a fer idees, a millorar i a fer una bona feina col·lectiva. Però bé, jo estic molt content, no en tenc cap queixa, la veritat és que de la gent només he rebut coses bones i que ha estat gràcies a l’organització de popular i gràcies al Grup de Suport que em pogut arribar fins aquí.

• Sabem que no entens el compromís com votar un pic cada quatre anys, però que en trobes dels resultats electorals que hi ha hagut a les Illes Balears, eleccions europees...

• Les Balears han estat el segon lloc, després de Catalunya, on més s'ha votat en Puigdemont i això esta bé. Significa que hi ha gent a les Illes que pensa en clau estratègica antirepressiva. I després hi ha hagut l'entrada de Vox... Però bé. Cal fer feina, els catalans ens van molt per davant, el País Basc ni en parlarem. I cal fer feina, aquí a Mallorca varem patir molt el franquisme, el feixisme, encara tenim la Feixina i cal treure aquesta gent de les institucions perquè ens pot fer mal, i no només a nivell econòmic, sinó també a nivell social. Es carregaran la nostra llengua, es carregaran l’educació, la sanitat, la protecció a la dona... Cal pensar com votam i què fer.

• Segurament, fruit d’aquestes eleccions, Francina Armengol tornarà a ser la la presidenta de les Illes Balears i es crearà un govern de forces progressistes. Què els hi demanes com a exiliat polític a aquesta gent. Els hi demanes que hi hagi un compromís perquè tu puguis tornar en plena llibertat?

• Jo els hi dic que no és un tema de si t’agrada en Valtònyc o si t’agrada la seva música o no. És un tema de llibertat d’expressió, un tema de llibertats fonamentals, i és un tema que ens afecta a tots i que és un dret de tots. Això m’ha passat a mi avui, però demà li pot passar a Francina Armengol per fer un comentari o fer una declaració política que desagradi al Borbó o desagradi a les elits financeres. Francina Armengol no m’ha defensat mai, i sempre que ha pogut m’ha criminalitzat. Jo, si un dia van a per ella, t’assegur que no ho tendre en compte i que em solidaritzaré amb ella, perquè al final la llibertat d’expressió és una cosa de tothom, això és una lluita de tothom. I que a mi m’agradaria que ho recapaciti. Perquè en el fons es pensen que jo som en Valtònyc i no, no som en Valtònyc, som en Josep i som germà, som fill, som amic i que germans, fills, amics i pares en aquest món n’hi ha molts i que demà pots ser tu. I no és només una consigna perquè és la veritat, m’ha passat a mi, però li pot passar a qualsevol, i no és una qüestió de que t’agradi el hip hop, ni molt manco, és una qüestió de que ningú ha d’estar a la presó, ni ningú ha d’estar a l’exili per unes cançons o per unes declaracions polítiques, ni molt manco.

• Hem parlat de política, però també hem de parlar de la teva feina i del teu compromís artístic. Aacabes de presentar un nou disc a una sala de concerts a Brussel·les...

• Sí, acab de treure un disc que es diu Piet Hein, el nom és per un pirata neerlandès del segle XV que va ser capturat per Espanya i després va fugir, es va escapar robant-li un tresor als Borbons. I va tornar a fer la guerra amb els doblers que havia robat a Espanya. I els hi va guanyar la guerra enfonsant tota l’economia espanyola i tota la imatge internacional de la nova Espanya, a la guerra de Matanzas a Cuba. Per tant crec que hi havia una clara retroalimentació entre el personatge de Piet Hein i jo i m’ha agradat molt posar-li aquest títol. Sobre tot per acostar-nos una mica i guanyar la simpatia de la comunitat flamenca de Bèlgica. És un disc que he gravat amb músics d’allà i crec que és un disc molt diferent que pot agradar a tothom, no necessàriament només a la gent dedicada al rap. El vàrem presentar a Bèlgica a Piano Fabric, dia 23 de maig, varen venir 200 persones, no és fàcil ficar 200 persones en un poble que no és el teu i molt manco en un país que no és el teu, estic molt content amb els resultats.

• Com està funcionant el disc?

• Bé, roda bé. Jo, desgraciadament, som més conegut per la política que no per la part artística. Funciona, podria anar molt millor amb tota la repercussió que he tengut, hauria de tenir números molt alts, però mira, és evident, pots estar d’acord amb la meva lluita, però després, et pot no agradar la meva música i això és una realitat. Tenc una lluita a Estrasburg i una lluita a Europa i després tenc una lluita musical que és on m’he de fer un lloc, he de millorar cada dia, he de fer autocrítica.

• I en això estàs...

• Sí, el disc a mi m’agrada moltíssim, ho he fet amb músics d’allà i jo crec que té un contingut polític molt interessant, tot el procés d'enriquiment personal que et dona l’exili i el fet d’estar a un altre país i treballar amb altra gent, altres productors... Jo crec que és un bon disc.