Aquest divendres s’ha presentat a l’hotel Meliá Palma Bay una nova edició dels Maridatges d’Òpera i Vi que formen part del primer Festival MallorcÒpera, i que organitza Euroclàssics amb amb el suport del Departament de Cultura del Consell de Mallorca, així com els tres cellers que participen en aquesta edició. El músics encarregats d’omplir d’òpera els maridatges són la soprano valenciana Teresa Albero, el tenor argentí Facundo Muñoz i la pianista mallorquina M. Victòria Cortès.

Tant la soprano com el tenor varen començar les seves trajectòries musicals en corals i orfeons als seus respectius territoris i formen part d'un altre tipus d’agrupacions musicals. Però, actualment tenen el paper de solista com a principal activitat de les seves carreres.

Després de la seva a arribada a l’Illa i d’un primer dia d’assajos amb la pianista, ens reunim amb els solistes per a conèixer millor les seves carreres i la seva relació amb Mallorca.

• L’òpera a evolucionat molt en les darreres dècades, obrint el ventall de possibilitat i deslligant-se de prejudicis que corresponen a un altra època. L’òpera ha de ser un esdeveniment elitista o pensau que pot desfer-se d’aquesta etiqueta?

F.M.: En general, hi ha molts menys formalismes en els teatres. Abans pertanyia a una certa franja social, ara ja hi ha possibilitats de tota mena. Amb l’accés a YouTube o a les xarxes, qualsevol pot accedir a coses que abans costaven molt de trobar. A l'òpera de Viena, per exemple, per 5 € pots veure una funció. Evidentment de peu o en la darrera fila, però hi ha de tot, sempre depenent de l'època de l'any, del dia de la setmana, l'horari…

També moltes sales de cinema o de teatre ja comencen a fer retransmissions. Això té un costat bo i un costat dolent. Personalment, et diré que no em sembla del tot bo, perquè popularitza l'òpera i l'acosta a gent que possiblement mai pugui anar a l’Scala de Milà o a l'Arena de Verona. Però estam barrejant certs llenguatges que no són el mateix, una cosa és el cinema i una altra cosa és el teatre total que és l'òpera. Es perd l'essència i, moltes vegades, en detriment de l'òpera es treballa més per fer un muntatge cinematogràfic que no pas per fer el muntatge teatral que merèix l'òpera. L'òpera és teatre, amb música, amb escenografia i tot això. Estic d'acord amb el fet d’apropar-lo a la gent, però a la meva manera de veure no és favorable per al llenguatge real de l'òpera.

T.A.: L'òpera, com qualsevol obra teatral -perquè no deixa de ser això, teatre cantat- tracta les passions humanes més bàsiques. La gelosia, l'odi, l'amor, l'enveja, totes les passions més viscerals. Per això, quan u va a veure òpera, al marge de l'idioma, que és un altre dels prejudicis d'anar i no entendre res, és més bé una qüestió de no saber que es treballa amb subtítols i que és bàsic a nivell d'emocions. Les emocions formen part de qualsevol estatus social, no té res a veure amb el nivell adquisitiu d'una persona. Quan la gent va a veure òpera va a veure teatre en estat pur, una representació d'emocions i de sentiments molt humana.

I si anam a la part econòmica, crec que avui en dia hi ha moltíssimes possibilitats de veure òpera. Hi ha avantatges de tota mena, es fan funcions low cost, descomptes de tot tipus... Crec que estam en un molt bon moment, que l'òpera està aconseguint apropar-se a tota mena de públics. Per això dic que l'òpera està en un molt bon moment de popularitat i de proximitat a la gent.

I sí, l'etiqueta d'elitista ja la podríem eliminar. Deixant de banda el dia de l'estrena, on la gent sol anar més arreglada, a la resta de funcions es pot anar amb texans sense problema. Hi ha de tot, hi ha gent que va molt arreglada i gent que va informal.

• La professionalització del cant és una carrera senzilla que amb el temps es crea o cal fer molta feina per a créixer i aconseguir participar en diferents obres arreu de món?

T.A.: M'imagin que com en tot, es tracta d'un món en el qual cal destacar. En una òpera hi ha un protagonista o dos, com a molt quatre. I al final, en els muntatges, cadascú ha d’intentar ser el primer, però pel que fa a mi gaudesc del camí, no tinc molt d’interès en les metes. Amb això vull dir que no em preocupa la competència i intent fer el meu camí el millor possible.

F.M.: Jo, que estudiava a Córdoba, a l'Argentina, quan vaig acabar la carrera al Conservatori directament vaig venir cap a Europa. Perquè era: o anar-se'n a Buenos Aires, o anar-se’n a Europa. I em vaig dir que per a anar-me'n igualment millor anar-me’n cap a Europa. Ara estic fent dues produccions a Colòmbia, vaig anar a fer una sarsuela, ‘Luisa Fernanda’, i fa menys d'un mes vaig fer ‘La Traviata’ de Verdi.

I per la qüestió que comentàvem de la competència, jo crec que no hi ha res que no s'aconsegueixi amb la feina diària. Si treballes arribes a algun lloc, segur. La feina és el que et fa arribar de bona manera. Que pugui haver gent que per arribar hagi de passar per sobre d’algun company, segur que n'hi ha. Igual que també hi ha representants amb molt de pes que estan per sobre de molts altres que també estan intentant portar endavant els seus músics.

T.A.: Al final, nosaltres, estam aquí per amor a l'art, de manera que m'agrada fer i no entr en altres qüestions. Jo he tengut molta sort en les produccions i en els concerts perquè he tengut grans col·legues i m'imagin que jo també he aportat alguna cosa a aquests col·legues.

• Heu actuat conjuntament més pics o és el primer? Havieu vengut abans a Mallorca?

F.M.: Sí, és el primer pic que cantam junts.

T.A.: A banda, també és la primera vegada que venim a Mallorca. Bé, jo vaig visitar Mallorca amb l'Orfeó Valencià, fa moltíssims anys. Vàrem venir a fer un concert i jo no tenia ni en ment que acabaria sent solista.

• Viviu exclusivament del cant? És senzill arribar aquí per a un professional del cant, o hi ha molta competència i moltes dificultats per a poder dedicar-s’hi en exclusiva?

F.M.: Sí, ho estic aconseguint i espero que així sigui. Jo també he fet moltes coses abans, no només he cantat. He fet teatre, una mica de cinema, som xef i he estudiat Belles Arts. He fet de tot relacionat amb l'art, i ara en aquest darrer període de la meva vida, per fortuna, viu d'això.

T.A.: Jo tenc la sort de viure de veu, no només de cantar. M'agrada parlar de les tres, tot i que la part de solista sempre té alguna cosa més personal. D'altra banda som professora de cant al conservatori de Xàbia, i per una altra dirigesc Ars Nova, un grup polifònic de gent jove, tots músics, molt interessant. Aquests tres aspectes de la meva carrera són molt importants perquè giren al voltant de la veu, i més amb els tres sent que ajud la gent.

En la qüestió pedagògica sents que estàs ajudant-los a fer un camí fascinant. I en la direcció, ajudant a crear un món entre diversos, que sol ser divertit, familiar, fantàstic, musical... I encara que la faceta de solista no deixa de ser la meva pròpia, les altres no deixen d'estar a una alçada molt important per a mi.

• Arrieta, Strauss, Puccini, Donizetti… són tots ben rebuts, o n’hi ha algun que no us fa tanta gràcia quan el veus dins el repertori d’un concert?

T.A.: A mi em va passar, per exemple, amb ‘La voix humaine’, que és el monòleg basat en el llibre de Cocteau, en el primer monòleg de teatre de Cocteau, perquè al principi és dur trobar-te amb una hora d'òpera cantant sola en francès. Però això, et poses a indagar, a escoltar la música, i a força de treballar et vas ficant i els detalls et van enriquint. Fins i tot a nivell personal. Mai no vaig pensar que la connexió amb els personatges seria tal, mai no vaig pensar que arribaria a connectar amb ‘La voix humaine’ com ho vaig fer. I estic desitjant que arribi el moment de tornar-la a interpretar. I per exemple, el programa que anem a interpretar en els maridatges és un programa deliciós, molt fresc, molt per al moment.

F.M.: Fa relativament poc vaig muntar amb un company, a l'Argentina, un cicle de concerts amb cançons de Guastavino. Amb ell em passava que cada pic que ho reprenia al·lucinava més. Guastavino no és molt reconegut però és bastant popular. I aquest és el referent primer que tenim, amb una simplicitat que té una profunditat tan tremenda que descobrir-la és al·lucinant.

La poesia de Cernuda pertany a un període madur de la seva poesia i té la musicalització de Guastavino. Una música molt complexa, gairebé expressionista. Cada vegada que l’havia de llegir, em ressonava la música i en els concerts he hagut d'arribar a parar, per complet, per tal de prendre aire. Perquè l'emoció és tal… Sempre m'ha passat que, després d'aquest treball de què parlàvem abans, tu mateix et vas trobant coses pel simple fet d'anar furgant, coses que havies passat per alt a la primera llegida. Coses que de bones a primeres no et cridaven l'atenció o no t'agradaven. Com rellegir un llibre.

• El públic que assistirà als maridatges d’òpera i vi arreu de Mallorca, pensau que anirà més pel vi o més per l’òpera?

F.M.: Ha ha, supòs que hi haurà gent que anirà pel vi, hi haurà gent que anirà per l'òpera i hi haurà gent que anirà per les dues coses. L'art sempre troba una excusa, en aquest cas amb el maridatge del vi, i es cantaran moltes coses que per una raó o per una altra tenen a veure amb el vi i molt. L'excusa ja està donada.

T.A.: Hi haurà de tot, fan una combinació fantàstica.

• Molts artistes, no només músics, critiquen sovint l’hermetisme de certs mercats o circuits i les seves dificultats per a entrar o sortir d’ells. Com diríeu o com descriuríeu els circuits de les Illes en comparació a la resta de l’Estat?

F.M.: És el primer pic que venc. Però és com tot, si un espera que les coses succeeixin per elles mateixes no succeiran. Si és difícil o fàcil, sempre es tradueix en feina, després veurem si arriba més prompte o més tard. Tothom genera els seus propis camins.

T.A.: En relació a Mallorca, concretament, jo l'he tenguda sempre molt present perquè a Mallorca hi ha hagut un moment de la història en el qual les òperes passaven per Mallorca abans d'arribar a la Península, i el teatre de Mallorca sempre ha estat molt important a nivell d'òpera.

A més, la meva professora va debutar a Mallorca, Ana María Sánchez. 'La Sánchez' sempre m'ha parlat molt bé de Mallorca, dels pianistes, del Teatre i de qui portava aleshores la direcció del Teatre. I bé, a Mallorca també hi ha gent importantíssima, cantants molt bons que són de l’Illa, que viuen a les Illes o que han passat alguna temporada per aquí. Com per exemple, el menorquí Simón Orfila o Marga Cloquell. Hi ha moltíssims i estan fent una carrera tremenda. Però la carrera d'un cantant no es pot reduir a una zona geogràfica, cal desfer-se dels complexos, no per ser d’una illa o de la Península no ens mourem i no estarem en la programació d'altres territoris.