Aquest passat dilluns, 15 de juliol, a l'escenari del Mollet den Pereió de Portocolom, centenars de persones han pogut gaudir de les noves músiques que els ha oferit el grup Vers Endins amb motiu de la presentació oficial del seu segon disc 'Despulla’t, eixampla’t, somriu!' enregistrat en estudi.

Diari de Balears vos ofereix un extracte de la conversa mantinguda amb Glòria Julià Estelrich, líder i ànima del grup. La conversa íntegra serà emesa pròximament per Ona Mediterrània.

- Quin missatge voleu fer arribar a la gent a través de les cançons que heu presentat?

- Vers Endins vol, sobre tot, fer arribar la poesia al nostre públic. Aquest missatge, aquests imperatius positius, aquestes ordres són, sobre tot, per convidar a cantar i viure la poesia i fer entendre que la poesia es pot ballar i que tota ella és alegria.

- En aquest disc hi ha col·laborat molta gent, d'una forma o altra, tant en les lletres de les cançons, com els arranjaments o aportacions musicals d’altres col·legues, quina valoració en fas de tot plegat?

- Per un moment hem tengut la sensació que tot ens fugia de les mans. És veritat que les persones ens han deixat els seus mots i d’ells n'estam molt agraïts. Però després de començar a proposar col·laboracions, la gent ha tengut una resposta enorme, la gent s’ha abocat totalment a col·laborar, gent de renom com ara Biel Majoral, Joana Gomila, Joan Xanguito, Pau Mas, i d’altres. És un plaer indescriptible l’alegria de poder comptar amb totes elles.

- A l'hora de crear cançons o d’incorporar-les al repertori quin criteri adoptau, o en el seu cas, a quines fonts anau a beure per inspirar-vos?

- Sobretot nosaltres intentam triar lletres assequibles pel gran públic, que arribin a tothom. No cercam poesia hermètica. Cercam poesia per a tothom, que la música serveixi de canal per fer arribar aquesta poesia. Normalment tan mal anomenada i difícil d’entendre la poesia, no és així, la poesia la podem entendre, la podem cantar, la podem ballar, aquesta és l'essència de Vers Endins.

- Per acabar, recordes alguna anècdota graciosa que pugueu contar mentre enregistràveu el disc?

Sí, n’hi ha hagut alguna d’anècdota curiosa com ara la d'en Biel Majoral que va entrar pràcticament sense escoltar la cançó i ho va brodar. En canvi hi ha hagut altres col·laboradors que sí que han canviat alguna paraula. Però hem tengut l’avantatge que eren lletres pròpies, amb la sort que tot allò encara no estava maquetat, els col·laboradors han comandat, si han canviat la lletra, doncs, la canviam i ja està!. Tots han tengut molta llibertat a l’hora de crear. Teníem ganes de parlar de les persones refugiades, de feminisme, de qüestions socials. Aquesta és l’essència de Vers Endins, la llibertat creativa, per això es va fundar aquest grup. Que tothom tengui la seva veu i amb els col·laboradors ha passat el mateix.