El nou pla per a l'exhumació de cossos en fosses de la guerra i el franquisme a les Balears, que preveu intervencions en vuit fosses, inclourà una nova línia d'investigació antropològica que facilitarà la identificació de víctimes.
Així ho ha anunciat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, als mitjans de comunicació abans de la primera reunió de la legislatura de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Balears, on ha explicat que fins a la data s'han exhumat 70 cossos de 12 fosses diferents, però «només s'han pogut identificar 16 persones». En aquest sentit, més enllà de les proves d'ADN, es duran a terme estudis antropològics per a incrementar les possibilitats d'identificació dels cossos exhumats.
Aquest segon pla d'exhumació de fosses, que està previst s'iniciï aquesta tardor, inclou actuacions en vuit municipis -Sencelles, Porreres, ses Figueretes (Eivissa), Son Coletes (Manacor), Bunyola, Artà, Valldemossa i Santa Maria del Camí- i la realització d'un estudi històric sobre el cementeri Nou de Sant Francesc Xavier, a Formentera, per determinar la viabilitat de futures intervencions.
La trobada ha estat presidida per la consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, qui ha anunciat que la contractació del pla d'exhumacions 2019-2020 es troba actualment en fase d'exposició pública i que es resoldrà a finals del mes de setembre.
«Tenim previst que comencin les exhumacions entre octubre i novembre. Cal que ens donem tota la pressa possible perquè els familiars de les persones desaparegudes són ja gent gran, que porta tota la vida esperant i no tenen un minut a perdre», ha afegit la consellera Castro.
D'aquest primer pla plurianual (2018-2019) queda pendent la finalització de l'exhumació de la fossa de Porreres i les proves d'ADN que està realitzant el laboratori Aranzadi, al País Basc. Unes analítiques que, segons els experts, serà complicat que donin resultats concloents en molts casos tenint en compte el deteriorat estat de les restes.
Segons la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, la Comissió tècnica de desapareguts i fosses té entre les seves funcions la d'elaborar el cens de persones desaparegudes; elaborar el mapa de fosses de Balears; organitzar un pla anual de senyalització, prospecció i intervenció de les fosses; i garantir la custòdia de les restes trobades.
