Un equip científic internacional format per membres de la Universitat de les Illes Balears (UIB), i també de la Universitat de Florida del Sud (USF), la Universitat de Nou Mèxic (UNM, Alburquerque) i la Universitat de Colúmbia, totes dels Estats Units, han descobert que el nivell de la mar va superar els 16 m d’altura respecte de l’actual durant un temps en què la temperatura de Terra era tan sols entre 2 i 3ºC més càlida que a l’era preindustrial. El grup presenta aquesta revelació en un article de la prestigiosa revista NATURE aquesta setmana.
El nivell de la mar ascendeix en resposta a la fusió dels casquets de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida, però quant i a quina velocitat es produeix aquesta pujada és un tema de debat intens i pugnes en el món científic per poder arribar a una resposta clara. La reconstrucció dels casquets de gel i els canvis del nivell de la mar associats durant els períodes passats, quan el clima de la Terra era més càlid que l’actual, proporciona un experiment de laboratori a escala de la Terra per estudiar aquesta qüestió. Podem utilitzar el coneixement adquirit en l’estudi dels períodes passats més càlids per afinar els models que serviran per predir la resposta futura dels casquets de gel a l’escalfament global actual.
Les coves de Mallorca
Els científics han descobert, analitzat i interpretat sis paleonivells de POS de les coves d’Artà. Actualment, aquests dipòsits es troben a diferents elevacions dins la cova, que van dels 22,5 als 32 m per sobre del nivell de la mar actual. Un mostreig molt acurat i les anàlisis en el laboratori de 70 mostres han subministrat unes edats que van des de fa 4,4 a 3,3 milions d’anys (Ma). Aquestes edats ens indiquen que aquests dipòsits es varen formar a la cova durant l’època pliocena. Els canvis del nivell de la mar que han afectat les coves d’Artà poden ser causats per la fusió o el creixement dels casquets de gel (i relacionats amb l’addició o sostracció d’aigua de les conques oceàniques), així com per l’aixecament o subsidència de la mateixa illa. L’equip científic ha utilitzat models numèrics i estadístics per analitzar de manera acurada quin aixecament o subsidència pot haver-hi tingut lloc des del Pliocè, i sostreure aquests valors de les elevacions aportades pels POS. Aquest treball dona com a resultat un registre nou, que consisteix en sis dades puntuals del nivell marí mitjà global durant el Pliocè, que es poden relacionar de manera directa amb la mida dels casquets de gel en el passat.
Les dades presentades en aquest estudi indiquen que els casquets de gel són molt sensibles a l’escalfament, i aquests resultats poden servir com a objectiu per a futurs estudis sobre l’estabilitat dels casquets glacials i el calibratge dels models emprats fins ara, així com fer estimacions més acurades per a futurs creixements del nivell de la mar.
Aquesta recerca és fruit del conveni de col·laboració entre la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Florida del Sud. Ha comptat amb el finançament de l’Agència Espanyola d’Investigació (CGL2016-79246-P, AEI-FEDER, UE) a l’equip de la UIB, i de la National Science Foundation (USF i UNM).
