Més per Menorca considera que la lluita contra la corrupció a les institucions públiques exigeix «una actuació rigorosa i eficaç per a evitar que el rei emèrit pugui evadir-se de la justícia, en el cas que els escàndols pels quals és objecte d’investigació i les sospites de corrupció es confirmin».

En aquest cas, l’obligació dels poders de l’Estat seria «fer tot el possible per a garantir que el rei emèrit sigui processat, cosa que resultarà més difícil si se'l deixa fugir d’Espanya per establir la seva residència a un estat que no garanteixi la seva extradició». «La justificació de la fuga o la tebior dels partits que donen suport al Govern espanyol davant d'aquest fet ha de ser corregida immediatament», remarquen els menorquinistes.

El partit qüestiona la referència que el rei emèrit fa en la seva carta de comiat a «certs esdeveniments passats de la meva vida privada». Així, consideren que tractant-se del cap de l’Estat, i quan no es tracta d’una dedicació temporal sinó vital, no hi ha vida privada: «totes les actuacions han d’estar marcades per la transparència, l’exemplaritat i la pulcritud».

Per açò, Més per Menorca demanarà al Consell de Menorca, com ha proposat Esquerra Unida, la retirada de la Medalla d’Or de la institució, concedida a Juan Carlos I l’any 1993, així com al Govern la retirada de la Medalla d’Or que li fou atorgada el 1983.

Els sobiranistes consideren que en aquest context de descrèdit de la institució monàrquica «no és adequada» la visita a Menorca del rei en actiu, Felipe VI. En aquest moment, marcat pel qüestionament del paper que ha tengut el seu pare al llarg del seu regnat, el cap de l’Estat «hauria de suspendre les seves aparicions públiques fins que s’aclareixin les actuacions que duran a terme els poders de l’Estat davant els escàndols provocats pel rei emèrit».

Més enllà de la investigació i les actuacions judicials que s’hagin d’emprendre, Més per Menorca creu que la situació generada «només es pot resoldre d’una manera democràtica, donant la veu als pobles i nacions que integren l’Estat espanyol perquè es puguin pronunciar sobre la forma d’estat que volen per al futur». Aquest debat i decisió, remarquen, li foren «privats a la ciutadania en els anys de la transició, quan no es va qüestionar la successió monàrquica decidida pel dictador Franco en la figura de Juan Carlos I. Ara és el moment de reparar aquest dèficit democràtic històric, per tal que la ciutadania pugui decidir entre monarquia o república».