Cesc Busquests, coordinador de les excavacions i dels treballs d'exhumacions que s'han fet al cementeri de Son Coletes (Manacor) explica a dBalears la feina feta.

Un poc d'història

El terreny original del que és ara el Cementeri municipal de Son Coletes és producte de l'epidèmia ocorreguda el 1820, coneguda com la pesta bubònica, iniciada a Son Servera.

Amb pocs dies, aquesta pesta arrasà la població de la comarca. Es va decidir establir un cordó sanitari i aïllar la població amb l'objectiu de posar fre al contagi.

A la comarca de Manacor es va decidir habilitar un espai, un terreny el més enfora possible de la població on s'hi poguessin enterrar els possibles cossos infectats.

Va ser escollit el terreny de Son Coletes perquè estava allunyat del poble i perquè era un espai d'extracció de graves i formava un clot que garantia l'enterrament en condicions.

Entre 1820 i 1823 varen ser enterrats a Son Coletes alguns cossos sospitosos d'estar infectats en comptes d'inhumar-los al cementeri, aleshores situat al pla de Son Mas.

Passada l'epidèmia de la pesta el cementeri de Son Coletes és abandonat. No serà fins el 1922 quan uns historiadors troben una acta de l'Ajuntament on s'hi explica que en aquests terrenys plens d'herba hi pasturen cabres. Es decideix aleshores posar una creu enmig del terreny per tal de guardar respecte als morts enterrats.

L'alçament militar de 1936

És a partir del mes d'agost d'aquest any quan la comarca de Llevant es tenyeix de sang. Tant és així que a conseqüència dels assassinats massius es comencen a acaramullar els cossos als afores del cementeri municipal de Son Mas. Es decideix ruixar-los amb benzina i calar-los foc. Els habitants de Manacor es queixen de la mala olor dels cossos cremats i és a partir del 24 d'agost quan es decideix tornar a utilitzar l'espai de Son Coletes.

És a partir d'aquesta data quan Son Coletes està associat a la idea de barbàrie, terror i sang. Gràcies als testimonis orals recollits pels historiadors és sabut que s'obrin unes síquies llargues arran de la creu on hi són enterrats els milicians republicans.

Testimonis orals apunten que en els anys 50 s'havia fet neteja a Son Coletes i les restes eren depositades en sacs i transportades en carros cap a un destí desconegut.

A partir de les fotos aèries preses per l'aviació britànica i nord-americana entre el 1942 i 1945 és quan agafa forma tota la idea de trobar cossos enterrats a Son Coletes ja que la famosa taca negra que detecten les fotografies es demostra que correspon a la creu posada en el seu moment en aquest terreny.

Les excavacions

Al voltant de la base de la creu no s'hi troba res i confirma i coincideix amb la neteja de 1950.

Diferents nivells i composició de terres es troben depositats en aquest espai, això demostra les diferents fases d'abocaments de terres que s'hi varen dur a terme.

Hem trobat una agrupació d'ossos abocats formant un cul de sac, d'aquells que s'emportaven amb carros cap a un destí incert.

Soles de sabata, una sabata amb tacó, un encenedor, botons, una bala (9 mm.) usada per les pistoles dels falangistes.

Dues dones, un crani, tres homes, sis individus, són, de moment, les troballes més importants.

També s'hi ha trobat un individu del segle XIX, amb els braços encreuats i que no té res a veure amb les restes dels assassinats de la Guerra Civil.