La PAH Mallorca ha enviat aquest dilluns una carta al conseller d'Habitatge, Marc Pons, i a la presidenta del Govern, Francina Armengol.

«Davant la inacció dels nostre polítics, la falta de voluntat amb l'aplicació de la Llei d'Habitatge, com a eina per fer front a la crisi habitacional que condemna a desnonaments sense alternativa a un habitatge digne a milers de famílies de les nostres illes», la PAH Mallorca ha anunciat que iniciarà la corresponent denúncia contra el Govern amparada en l'article 6.6 de la Llei d'Habitatge de les Illes Balears i que s'exposa en el correu que els han fet arribat als polítics:

«Avui dia 31 d'agost de 2020 us escrivim un altre cop des de la Plataforma d'Afectades per les Hipoteques a Mallorca. A punt de començar el mes de setembre i pocs dies abans que les companyes i companys siguin desnonats al llarg d'aquest mes, tal com us hem traslladat tant en persona en el cas del Senyor Conseller com per correu electrònic en diferents ocasions, ens veiem obligades a dur a terme una denúncia pública de la deixadesa de funcions com a responsables, en última instància, del que passi a les Illes Balears amb els Drets dels Ciutadans, dels qui per compromís propi i voluntari en sou garants.

A les diferents crides que hem fet a la Presidenta del Govern Balear i del Conseller d'Habitatge se'ns ha ignorat o bé se'ns ha emplaçat a una possible reunió durant el mes de setembre, possiblement després que els casos denunciats ja hagin estat desnonats sense alternativa habitacional.

Entretant les companyes i companys de la PAH Mallorca han fet en quinze dies i sense més recursos que les persones que en formem part, un inventari d'habitatges que romanen buits des de fa entre quatre i onze anys, propietat de grans tenidors, cosa que en dos anys, des de la publicació de la Llei d'Habitatge, el Govern Balear no ha estat capaç de dur a terme i d'incorporar al seu parc d'habitatges públics per proporcionar lloguers socials
d'acord amb les facultats que la citada Llei d'Habitatge els atorga.

La conclusió de tot plegat és un menyspreu cap a la ciutadania per la qual hauríeu de vetllar i de servir, els desnonaments sense alternativa habitacional són el patiment i el problema dels ciutadans als quals els deveu lleialtat i pels que heu de vetllar, els habitatges buits en mans de grans tenidors són els recursos per crear un parc públic d'habitatges que proporcioni llars a les famílies vulnerables i sense alternativa habitacional i la Llei d'Habitatge l'eina per dur-ho a terme.

La passivitat d'aquesta administració que es fa dir "progressista", sobiranista, d'esquerres i que, en paraules de la presidenta Francina Armengol, "no deixa ningú enrere", deixen al descobert no tant sols la manca de solucions, si no la manca de voluntat política i l'incompliment de les Lleis que vosaltres mateixos heu aprovat.

Per aquest motiu no ens deixeu cap altra alternativa que recórrer a la LLEI 5/2018, DE 19 DE JUNY, DE L’HABITATGE DE LES ILLES BALEARS, i al seu article 6.6 que literalment diu: Les unitats familiars o de convivència que reuneixin els requisits legalment i reglamentàriament establerts per ser considerades en situació d’especial vulnerabilitat en matèria d’habitatge, podran reclamar el compliment de la normativa en matèria d’habitatge, en els termes previstos en aquesta llei, davant la conselleria competent en matèria d’habitatge. D’acord amb la legislació aplicable, contra la resolució que esgoti la via administrativa es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant els òrgans judicials competents.

Presidenta i Conseller, davant la vostra passivitat i del sofriment de les famílies d'aquestes Illes, ens veiem obligats a, més enllà de recórrer a la llei vigent, a prendre les mesures que siguin necessàries per garantir el dret a un habitatge digne a les famílies vulnerables, a denunciar públicament la manca de respecte cap a persones i famílies com les de na Micaela, Luz, Bibiana o n'Ignatius, per als qui ni des de la Presidència de les Illes Balears
ni des de la Conselleria d'Habitatge s'ha dedicat ni un sol minut a atendre els seus casos.

Finalment recordar que la crisi de la COVID-19 que envolta cada decisió política que es pren, incidirà tant per la seva part sanitària com econòmica, social i laboral, damunt l'accés a un habitatge digne de les famílies de les nostres Illes, i que per tant no es pot obviar un problema davant un altre perquè al cap i a la fi tot forma part del benestar i la supervivència de la ciutadania que ha de suportar la part més dura de cada crisi».