Palma ha estat triada entre 50 ciutats europees per a treballar en el projecte europeu anomenat BioDiverCities, impulsat pel Centre de Recerca de la Comissió Europea, com a prova pilot per provar com s’ha d’implementar l’Estratègia Europea de Biodiversitat 2030 en els plans urbanístics de les ciutats, fent especial incidència en l’acceptació social, mitjançant la participació ciutadana. Precisament, un dels eixos del Pla General recentment presentat consisteix a «obrir Palma al mar i a la natura», és a dir, prendre mesures d’adaptació al canvi climàtic per concebre la ciutat com un ecosistema: des de la Serra de Tramuntana fins a la praderia de posidònia, passant per torrents i espais naturals.

«Volem fer de Palma una ciutat autosuficient i resilient front l’emergència climàtica. Per això el Pla General dóna resposta a aquesta problemàtica amb mesures innovadores, ambicioses, pensant en l’ara i en el demà», ha dit la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol. «Aquests objectius estan alineats amb l’agenda sostenible internacional, per això Europa reconeix aquesta tasca i objectius compartits, ja que la Comissió Europea ha seleccionat el Pla General com a projecte pilot per implantar l’Estratègia Europea de Biodiversitat en els projectes i plans urbanístics de les ciutats».

En aquest sentit, la candidatura de l’Ajuntament aportava dos punts forts:

-L’oportunitat d’estar redactant el nou Pla General. Entre el 2015-2019 es va traçar l’estratègia i es va iniciar el diàleg social amb les meses de participació de model de Ciutat. Ara, als anys 2019-2023 pren forma i es materialitza en la redacció del nou Pla.

-Les experiències prèvies amb el disseny i la participació dels Instituts en el projecte del Canòdrom i el Velòdrom dins la Falca Verda, com a primera passa per fer un model de ciutat en diàleg amb una ciutadania proactiva.

Què suposa participar al projecte BioDiverCities?

Tot i que 40 ciutats s’interessaren del projecte, només se'n triaren 10. «La importància d’aquest projecte europeu és l’aportació i l’acompanyament d’un expert en els processos i sobretot formar part d’una xarxa internacional de ciutats que comparteixen objectius, metodologia i accions en la mateixa direcció i, per tant, és molt important el suport dels millors especialistes europeus i el contacte amb 10 ciutats més que estan duent processos similars», ha apuntat Truyol.

En concret, les ciutats escollides són Leiden (Països Baixos, 122.000 Hab.), Palma (Estat espanyol 409.000 Hab.), Valongo (Àrea metropolitana de Porto, Portugal 94.000 Hab.) , Stavanger (Noruega 131.000 Hab.), Vilnius (capital de Lituània 544.000 Hab.), Sofia (Capital de Bulgària 1.243.000 Hab.), Maribor (Eslovènia, 94.000 Hab.), Novi Sad (Sèrbia, 289.000 Hab.), Palermo (Capital de Sicília, Itàlia 673.000 Hab.) and Regalbuto (Sicília, Itàlia 7.233 Hab.) . També Oslo (Capital de Noruega, 681.000 Hab.), Varese (Llombardia, Itàlia 81.000 Hab.) i Lisboa (Capital de Portugal, 505.000 Hab.) són ciutats observadores del projecte, que hi participaran sense tenir l’ajuda de l’expert, per tant amb recursos propis.

El projecte permet que es presentin experiències d’altres ciutats europees que han implementat solucions basades en la natura i en els serveis ecosistèmics en el desenvolupament de les seves àrees verdes, per tal de reduir els efectes de l’illa de calor i adaptar-se als efectes del canvi climàtic des del planejament urbanístic. En aquest sentit, Lisboa ha compartit la seva estratègia per a la biodiversitat urbana, posant de relleu com la millora de la infraestructura verda (connectant els espais verds urbans) i la infraestructura blava (tancar el cicle de l’aigua, regenerar els torrents i renaturalitzar la costa), contribueixen a la millora de la salut i la qualitat de vida dels habitants. Això es concreta en la creació de mapes interactius per visualitzar quins parcs i jardins són els més utilitzats i a quines hores del dia, i quins desplaçaments fa la ciutadania per arribar-hi. Els parcs on la ciutadania ha de fer un desplaçament més llarg per arribar-hi es consideren que ofereixen més qualitat.

En què consisteix el projecte?

L'objectiu és que aquest acompanyament especialitzat per construir l’engranatge necessari entre administració i la resta d’actors (centres educatius, associacions, veïns) permeti conformar espais rics en biodiversitat amb funcions socials i ecosistèmiques. Al mateix temps que permeti millorar les estratègies de participació i col·laboració per explicar la ciutat sostenible del futur als ciutadans i cocrear-la amb ells, amb l’objectiu de generar el necessari canvi d’hàbits que permeti transitar de la dependència fòssil a maneres de viure més sostenibles.

El projecte consisteix a finançar amb 20 mil euros durant dos anys el suport tècnic d’un expert per al disseny i implementació de les estratègies de biodiversitat i les tècniques de participació en la planificació urbana. A més, cal destacar l’aprenentatge col·lectiu i la construcció de capacitats, el que s’entén en anglès com “Learning by doing”, aprenem fent.

«La feina de col·laboració internacional permet tenir un aliat crític durant tot el procés», ha remarcat Truyol. En paral·lel, l’equip tècnic també participa en seminaris de formació en temes innovadors de participació ciutadana així com en el disseny de les accions concretes. Des del moment en què arrenqui el projecte es farà una tutoria mensual a cada ciutat per fer-ne el seguiment, a més de mantenir converses amb la resta de ciutats.

De cara al futur, participar a Biodiversities possibilita tenir més punts en futures convocatòries de finançament per a projectes alineats amb l’estratègia de biodiversitat.