El Tribunal Suprem no ha admès el recurs de cassació presentat per Miguel Beltrán, catedràtic de Filosofia de la Universitat (UIB), contra la sentència de l'Audiència que ho va condemnar per un delicte de coaccions a Lucrecia Borges, una professora del seu departament.

La sentència, que va condemnar al docent a sis mesos de presó i a complir una ordre d'allunyament per la qual ha de romandre a més de 200 metres de Borges durant mig any i no comunicar-se amb ella en dos anys, ja és ferm. La fallada també condemna al catedràtic a indemnitzar amb 6.000 euros a la víctima.

Al novembre de l'any passat la Universitat va decidir traslladar a Beltrán de la facultat de Filosofia i Lletres del campus a l'edifici de Sa Riera a Palma de manera cautelar i «en el si d'un procediment administratiu propi» a l'espera que la sentència fos ferma, moment en el qual es va indicar que es prendrien altres mesures si fos necessari complir l'ordre d'allunyament amb «més efectivitat». Aquest moment ha arribat al no admetre el Suprem el recurs presentat pel catedràtic.

Al juliol de 2018 Miguel Beltrán va ser declarat culpable en primera instància d'un delicte d'assetjament, pel qual va ser condemnat a complir un any de presó i se li va imposar una ordre d'allunyament.

El catedràtic va recórrer la sentència i l'Audiència de Palma li va absoldre del delicte d'assetjament, però va estimar que els fets provats sí que van ser constitutius de coaccions, per la qual cosa va ser condemnat finalment a mig any de presó i la citada ordre d'allunyament de la víctima per un període de sis mesos i la prohibició de comunicar-se amb ella durant dos anys.

Segons aquests fets donats per provats per l'Audiència, un ‘assistent personal’ de Beltrán (una persona aliena a la Universitat de les Illes Balears) es va dedicar, entre 2014 i 2015, a perseguir i a assetjar a Borges pels passadissos de la facultat i pel campus.