MÉS per Llucmajor ha presentat una proposta mitjançant la qual reclama que l’Ajuntament reti homenatge al darrer equip de govern municipal republicà de Llucmajor amb la instal·lació d’una placa en record seu a l’Ajuntament de Llucmajor, que digui:
«L’Ajuntament de Llucmajor en homenatge i reconeixement als membres de l’equip de govern Municipal a la Segona República que varen ser assassinats o represaliats durant els anys següents:
Bartomeu Sastre Garau- Batle
Miquel Monserrat Parets- 1r tinent de batle
Julià Lladó Albertí- 3r tinent de batle
Joan Pau Mut Puigserver- Regidor
Joan Miquel Amengual- Regidor
així com a tots els llucmajorers que varen donar la vida o sofrir represàlies per la llibertat i la democràcia».
A banda de la instal·lació de la placa, MÉS demana que l’Ajuntament de Llucmajor realitzi una publicació senzilla que inclogui textos explicatius, biografia, fotografies i altre material que es consideri rellevant.
En el seu escrit, que serà elevat al ple ordinari del mes d’octubre de l’Ajuntament de Llucmajor que se celebra el vinent dia 21 d’octubre, la formació argumenta que «és un acte de justícia amb les persones que varen patir el drama de la Guerra Civil, l’expulsió del consistori i els càrrecs de responsabilitat dels que varen ser elegits per defensar la democràcia, així com el silenci, el menyspreu, l’oblit i les terribles dificultats que van patir els seus parents després. És necessari recordar que sobre cap d’ells va existir cap delicte i que el motiu de la seva persecució va ser únicament la seva afiliació política».
Quan es va produir el cop d’estat, juliol del 1936, l’equip de govern municipal de Llucmajor estava constituït per Bartomeu Sastre Garau com a batle i Miquel Monserrat Parets, Julià Lladó, Joan Pau Mut i Joan Miquel com a tinents de batlia. Aquest equip de govern sorgeix de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i de la posterior proclamació de la Segona República. «Hem de destacar que la proclamació de la República es féu de forma pacífica i el traspàs de poder a les noves autoritats republicanes es féu dins un clima de normalitat i on el batle Sastre fou triat per unanimitat», ha explicat MÉS.
El 20 de juliol de 1936, les forces que donaven suport a la rebel·lió contra la legalitat republicana prengueren el control de Llucmajor i amb ell iniciaren les mesures repressives com la destitució de funcionaris, les primeres detencions dels membres del legítim govern municipal i les persecucions a tot aquell que s’havia significat dins l’esquerra.
En el document que serà debatut en el ple, MÉS per Llucmajor conclou que «més enllà de la repressió que patiren és un deure de les institucions democràtiques reconèixer la seva tasca en l'intent de modernització del municipi duites a terme o proposades pel consistori republicà». Així, aporta alguns exemples com ara la millora de les infraestructures educatives i sanitàries del poble amb l’inici dels tràmits per construir un nou centre escolar de Llucmajor (Ses escoles) i el projecte d’una Casa de Socors Municipal. També durant aquest període es va iniciar la tramitació d’una política tributària municipal que compensés les desigualtats socials de l’època. Objectius, tots ells, que avui gaudirien d’un ampli consens dins la societat però que llavors suposaren una important innovació.
Des de MÉS per Llucmajor recorden algunes de les iniciatives realitzades al municipi per tal de recuperar i restablir la memòria i la justícia democràtica: retirada de símbols feixistes de la plaça de la Reina Maria Cristina de s'Arenal o de la façana de l'església de Llucmajor, canvis de noms de carrers o l'excavació i recerca de fosses de represaliats com ara les del Pou de s'Àguila i al cementeri de Llucmajor o la declaració de Joan Monserrat Parets com a fill il·lustre.
