Reproduïm el manifest 'No a la segregació lingüística a l'escola!' del Moviment per l'Escola en Català, format per la Plataforma per la Llengua Illes Balears, l'STEI Intersindical, l'Obra Cultural Balear de Formentera, l'Institut d'Estudis Eivissencs, el Moviment Menorca Edu21, la Unió Obrera Balear, Alternativa Sindicat Docent, Comissions Obreres i l'Associació Professional de Docents d'Eivissa»:
«El Moviment per l'Escola en Català a les Illes rebutja la proposta de segregació lingüística en l'àmbit educatiu duta a terme pel govern de les Illes Balears.
El Govern de les Illes Balears pretén segregar els estudiants dels centres educatius del territori per raó de llengua. És l'objectiu del pacte tancat entre PP i VOX que pretén segregar els alumnes segons la seva llengua en el primer ensenyament i implantar-ho a partir de 3r de primària amb un pla pilot, que donarà a les famílies dels alumnes l'opció d'escollir en quina llengua volen educar els seus fills en les matèries «no lingüístiques» a partir del curs 2024/25.
Aquesta proposta atempta contra l'ús social del català, la llengua pròpia de les Illes Balears, a banda de fragmentar la societat i desfer els consensos històrics. També genera un problema de convivència que no havia existit fins ara, de la mateixa manera que José Ramón Bauzà, convertint de nou l'idioma en un conflicte social.
El PP prioritza assegurar-se l'aprovació pressupostària gràcies als vots a favor de Vox per davant de mantenir la cohesió social i la convivència de les dues llengües oficials de les Illes. Alguns eviten parlar de segregació, ja que aquesta és obertament il legal, i prefereixen utilitzar termes com «llibertat lingüística» o «desdoblament de línies».
La proposta de pla pilot, però, és incompatible amb la Llei de Normalització Lingüística, la Llei d’Educació de les Illes Balears i el Decret de Mínims. El PP ha assegurat que la implantació de la proposta no incomplirà les lleis, però basta fer comptes per veure que els alumnes que estudiïn les assignatures socials i científiques en castellà —cosa que incompliria flagrantment el Decret de Mínims- no podran complir amb el fet que el català sigui, per a ells, la llengua vehicular del 50% o més del temps de docència. Aquest canvi implica també que el PP incompleix les seves promeses electorals de basar-se en el Decret de Mínims per a regular la política lingüística educativa. L’única via perquè els canvis proposats entrin dins la legalitat és que aquestes lleis es modifiquin a través de la majoria parlamentària que formen PP i VOX.
A banda, el català també representa un element integrador a la societat per als nouvinguts, que tenen sovint el seu primer contacte amb la llengua a l'escola. Minvar la seva presència provocarà que un gran nombre d'aIumnes no tenguin cap tipus de relació amb la llengua pròpia del territori on viuen i una desigualtat substancial davant el castellà.
La situació del català a les Illes es troba en una tendència preocupant, pel que fa a la diferència de coneixements comparats amb el castellà i a les normes d'ús d'ambdues llengües. Així i tot, la majoria de la societat illenca considera que el català és útil com a eina de cohesió social, perquè els joves se sentin part de la societat del territori i per a tenir una carrera professional d'èxit.
Signa el manifest el Moviment per l'Escola en Català a les Illes, format per la Plataforma per la Llengua Illes Balears, STEI Intersindical, Obra Cultural Balear de Formentera, Institut d'Estudis Eivissencs, Moviment Menorca Edu21, Unió Obrera Balear, Alternativa Sindicat Docent, Comissions Obreres i Associació Professional de Docents d'Eivissa».
