El PP ha presentat una esmena a la proposició de llei d'amnistia del PSOE en la qual proposa la «pena de dissolució» per a les persones jurídiques que convoquin referèndums il·legals i penes d'entre 5 i 10 anys de presó i de 6 a 2 anys d'inhabilitació per als càrrecs o funcionaris públics responsables de les consultes.

En concret, la formació pretén reformar el Codi Penal per incloure un nou capítol, el VII, denominat «deslleialtat constitucional», que consta de quatre articles: els que anirien del 544 al 547. Aquest text alternatiu, al que ha tingut accés Europa Press, es debatrà en el Ple del Congrés d'aquí a una setmana.

El primer dels articles fixa penes de 5 a 10 anys de presó i de 6 a 12 anys d'inhabilitació absoluta per a qualsevol autoritat o funcionari públic, diputat, senador o membre d'una assemblea autonòmica que, «fora dels espais legals de reforma constitucional» --promovent la inobservança de les lleis o amb incompliment de resolucions judicials i en perjudici de la unitat d'Espanya--, declari la independència d'una part del territori o la seva integració en un altre Estat o realitzi actes dirigits al fet que sigui efectuada aquesta declaració o que la propiciïn.

En el marc del 544, els conservadors plantegen que «si els fets fossin realitzats per imprudència greu, s'imposaran les penes de presó d'1 a 3 anys i inhabilitació especial d'1 a 3 anys».

Cal recordar que el Codi Penal en el 2003 ja contemplava penes de 3 a 5 anys de presó per a les autoritats que convoquessin referèndums o consultes populars. L'esmena del PP eleva aquestes penes a una forquilla de 5 a 10 anys.

'Conspiració'

Així mateix, els d'Alberto Núñez Feijóo proposen que els «actes preparatoris encaminats» a la comissió de qualsevol delicte de «deslleialtat constitucional», i «en particular la conspiració, provocació i proposició d'aquests» es castiguin «amb les mateixes penes establertes per a ells reduïdes en un o dos graus». És a dir, penes des d'1 any i 3 mesos fins als 5 anys de presó.

En el cas de les conseqüències penals per a les persones jurídiques que participin en delictes de «deslleialtat constitucional», el PP vol que se'ls imposi la «pena de dissolució», tret que abans de l'obertura de judici oral col·laborin a l'«esclariment dels fets i la restauració de l'ordre constitucional».

Per a aquelles persones jurídiques en les quals s'apreciï aquesta col·laboració, el partit planteja que s'imposi «la pena de suspensió d'activitats de 6 mesos a 5 anys o pena de multa de 6 mesos a 5 anys».

Encara que en l'exposició de motius alternativa a la que precedeix a la norma socialista, el PP denuncia el «buidatge del Codi Penal» que, al seu judici, ha suposat la derogació del delicte de sedició, no aprofita el seu text per a proposar la seva reincorporació al Codi Penal i tampoc planteja tornar a l'anterior tipificació del delicte de malversació.

Per contra, advoca per introduir aquest nou capítol relatiu a la «deslleialtat constitucional». «Deixar aquest espai buit és renunciar a les formes d'autoprotecció de l'Estat modern, la qual cosa fa imprescindible donar carta de naturalesa a nous tipus penals que omplin els greus buits denunciats», argumenta.