El carrer de l’Argenteria ha sofert grans transformacions. Bàsicament, el que era un entorn gremial o monotemàtic de joieria ha perdut quasi totes les botigues històriques. Tot començà quan feren ACIRE Canavall i no es va permetre aparcar a la plaça Quadrado. Els pagesos que venien a comprar arracades i tumbagues deixaren de poder aparcar i venir a comprar, Així, una rere l’altra les argenteries varen anar tancant. Ara sols resta la gran de José i Marcos Fuster i dues parades petites: La Mariposa i rellotgeria Cosmos. Pizzeries, llibreries, tendes de vinils, pastisseries refinades, venda de queviures típics per als turistes són els negocis que ara ens trobam; i el bar Plata que no muda de tarannà. Queden enrere les belles pàgines de Carrer de L’argenteria, 36 de l’escriptor Antoni Serra (1936- 2023), possiblement una de les millors novel·les on Palma és protagonista, i que recentment s’ha reeditat. Aquesta obra es basa en fets reals: la desaparició i posterior mort d’un orfebre que mercadejava amb peces antigues.
Ara els establiments de joieria s’han dispersat, són a carrers com el Colom, Jaume III, la plaça del Mercat o el Born on passen cotxes, o als barris fora porta. Concretament, hi ha un obrador i botiga de nom Conchi al conjunt comercial de Son Cotoner, per exemple. És, per tant, una gran transformació que marca els canvis de la vida de la ciutat.
Però l’altre dia passant pel dit carrer vaig veure amb sorpresa que a l’antiga tenda de Can Bou, després llibreria Ramon Llull i fins fa poc lloc de saldar d’una caríssima marca italiana, hi havia un nou negoci. És una botiga de joieria artesanal d’una marca estrangera, Hilary and June Handcrafted Jewelry. Desconec si la nova botiguera coneix la història del carrer, però cal suposar que sí; que hi ha una voluntat d’arrelar a l’antic cau.
La marca va néixer a la ciutat de Sidney de la mà d’Hilary Burton l’any 2010, i s’expandí per la bella Lisboa. Ara la tenim entre nosaltres, paret amb la petita rellotgeria Cosmos al cantó del carrer dels Set Cantons. S’especialitza a fer treballs personalitzats on figuren dedicatòries.
Ma mare sempre deia que no hi ha temps que no torn. Aquesta dita es fa present en el cas present. Una saba novella, amb tècniques de mercat noves i amb planes a les xarxes socials, pot canviar un poc la derrota del vaixell de la vida.
