El carrer Socors ha sofert en els darrers anys una gran transformació. Ja no existeix la mítica Can Vallès, on passarem de joves qualque nit de Cap d’Any meravellosa amb la gent del Taller Llunàtic, ni el forn de pa. Primer fou l’aparició de l’edifici dels jutjats i després la brutal operació immobiliària que ha desfet l’antic barri àrab de la Gerreria. S’expropiaren cases històriques per res per fer edificis nous sense caràcter, sense respectar l’antic traçat medieval. Com en cas de la reforma del carrer Velàzquez i plaça de L’Olivar, on es volia eliminar la prostitució. La reforma dels anys cinquanta va fer que les prostitutes del carrer Vallori passessin al carrer de la Ferreria, la darrera reforma ha aconseguit minvar un poc el tema però no entorn de la plaça de Sant Antoni.
El carrer deu el nom a l’església dels Agustins que té una magnífica capella barroca amb cúpula octogonal dedicada a Santa Rita, advocada dels impossibles. Jo record anar-hi de nin amb ma mare a portar un ciri el dia de la santa, i ara sé que és una de les millors mostres del barroc a Mallorca: de fet està a tots els llibres internacionals d’arquitectura d’aquest període. Ara els monjos agustins tenen recuperada l’escola que abans fou el quarter d’Intendència sobre les murades antigues. Allà entrenant l’equip de bàsquet, sofrí un infart fatal el meu bon amic i company de promoció Joan Barceló, químic i entrenador.
A més de l’alegria dels infants, la vida va marcant petjades en aquest espai d’una manera positiva.
Un dels motius del goig és l’existència del restaurant Vida Meva. Des de fa uns set anys el chef Toni Martorell, que treballà amb Marc Fosh (com Adrià Quetglas o Marcel Ress),
va obrir un restaurant propi. La sala presenta una decoració sòbria i elegant, que inclou obres del jove artista Albert Pinya, i la cuina vista. Treballa sol, o a voltes amb un ajudant, i ofereix els dies feiners dinars amb un preu de menú taxat. La seva dona Noe Vidal porta el servei d’atenció. En els primers plats i el tractament de les verdures, excel·leix. La degustació culinària és molt bona, un té la sensació d’estar a un restaurant amb estrelles, però és un lloc humil però ple d’amor propi. Fa una oferta setmanal, que no és gens repetitiva. S’hi dedica amb cor i ànima, si passau al vespre el veureu elaborant les bases per als plats de l’endemà. Sé de què parl, pràcticament hi din cada dijous des de fa cinc anys amb el parèntesi de l’epidèmia, hi vaig amb la meva dona i una parella d’amics. El restaurant és sempre ple i cal reservar.
L’altra fita de l’ànima és just al cap de cantó de la plaça Llorenç Bisbal, que fou un dels batles republicans d’aquesta ciutat. De vespre obri el bar Rita, que és un lloc d’encontre de veïns i artistes. No sols és un bar, també exposa obres de pintors i dibuixants de qualitat com per exemple Lluís Juncosa, Leo Sapere, Tatum, Morey i Salvadiego (que tristament ja no és entre nosaltres). Record que a un edifici de la plaça hi vivia i feia serigrafies en Toni Amengual, que a voltes també es deixa veure per la contrada. El propietari és en Joan, un murero que cuina variats i fa entrepans superbs. Cal demanar el que hi ha, sempre amb un bon punt de picant: ronyons, sípia amb sofrit, croquetes, llengua amb tàperes i ensaladilla per exemple. El tremp d’aquests plats és sempre al meu gust i com es veu d’altres clients també. Hi serveix una dona encantadora de la Puglia italiana, que parla mallorquí amb un dring agut i suau.
El carrer Socors ens aporta, per tant, aliment per l’esperit i el cos en aquests dies del present que mai no es detura.
