Aquest divendres, ha mort Sebastià Mesquida i Sureda, a l'edat de 91 anys. Mesquida era un «savi modest», teòleg i escriptor, exercí de capellà i, també, de femater a Palma.
Sebastià Mesquida i Sureda (Artà, 1933). És llicenciat en teologia i escriptor. L’estiu de 1956, en haver fet el servei militar, començà a treballar de comptable en un hotel de Cala Rajada. El 1959, amb 26 anys, entrà en el Seminari Diocesà de Mallorca. Uns anys més tard, es llicencià en Teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas. Com a capellà, exercí a les parròquies de Ramon Llull i de Sant Sebastià, de Palma, fins que decidí treballar d’escombrador de l’Ajuntament de Palma, tasca que exercí durant tretze anys fins que una afecció ocular l’obligà a jubilar-se. Compaginant aquesta feina, durant 30 anys va ser professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, fent-se càrrec de l’assignatura de Teologia Fonamental.
És autor, entre d’altres, de la biografia Ramon Llull, valor intemporal (1963, Premi Ciutat de Palma 1962); El pou (1978, Premi Ciutat de Manacor 1977); l’assaig Els protagonistes (1981, Premi Ciutat de Palma 1976); El sagrament universal (1994); La pluja (1996, finalista del Premi Prudenci Bertrana 1980); El Déu possible (2006, Lleonard Muntaner, Editor) i En nom de Déu? En nom de l’home? (2014, Lleonard Muntaner, Editor). A més d’aquests textos, col·laborà al diari Ultima Hora amb la secció 'Imatges' i, abans, al diari Baleares amb la secció 'Gazeta d’un femeter'.
Jaume Mateu Martí li ha dedicat aquest article al seu bloc de Vilaweb, 'Marginàlies'.