El Consell de Mallorca reuneix a Barcelona el comitè tècnic d’experts per a l’extracció del derelicte de les Fontanelles. La institució insular, juntament amb la Universitat de Barcelona, Cadis i de les Illes Balears, ha organitzat, aquest dilluns, una jornada de reflexió sobre l'extracció i conservació-restauració del derelicte de les Fontanelles que ha servit per dissenyar un full de ruta per als propers mesos.
Els arqueòlegs Miquel Àngel Cau-Ontiveros, Darío Bernal-Cassola i Enrique Garcia lideren aquest equip tècnic que està format, també, per altres professionals com l’investigador Carlos de Juan; els conservadors Luis Carlos Zambrano i Elisa Fernández; els arqueòlegs, Sebastià Munar, Roberto La Rocca i Xim Gual de Torrella, entre d’altres, i l'enginyer de Ports IB José Ramón García Ledesma. A més, el Museu Nacional d’Arqueologia Subaquàtica (ARQUA) ha participat, per primera vegada, també en la reunió i ha manifestat la seva voluntat de col·laborar en el projecte d’extracció i conservació, posant a disposició els seus recursos.
Durant la jornada, s’han compartit diferents experiències d’extraccions i excavacions a derelictes amb condicions similars a les de les Fontanelles, com per exemple és el cas del Marausa II, un cas sicilià que ha explicat l’arqueòleg italià Roberto La Rocca.
El principal repte del comitè tècnic d’experts que fa feina en el projecte d’extracció i conservació de les Fontanelles és la falta de quilla del vaixell. Aquest va ser un dels principals descobriments de la campanya d’excavacions que es va dur a terme el passat mes d’abril i planteja ara la possibilitat de treure el derelicte en dos grans blocs, en lloc de sencer, com es va dissenyar en un principi. La falta d’aquest element del vaixell va sorprendre molt a l’equip tècnic de les excavacions, ja que era un fet impensable pel bon estat de la fusta.
D’aquesta manera, el comitè d’experts ha signat tres grans conclusions després de la trobada. La primera és la ratificació de la pertinència de la extracció del vaixell, ja que si no es fa, perilla la seva integritat: «de la mateixa manera que va aparèixer amb un temporal, pot desaparèixer pel mateix motiu qualsevol dia», ha explicat un dels directors del comité, Miquel Àngel Cau-Ontiveros.
En segon lloc, el grup científic té clar que l’extracció s’ha de fer amb els menor nombre de troços possibles. Es replanteja ara el projecte d’extracció i la seva metodologia, en la qual l’equip començarà ara a fer-hi feina, per proposar una nova opció en els pròxims mesos.
Finalment, els experts han apuntat que el procés de conservació posterior a l’extracció s’haurà de fer amb polietilenglicol o amb cauramina: es decidirà quina és l'opció més favorable una vegada la fusta estigui al laboratori i es pugui fer una diagnosi del seu estat real.
