El ‘II Congrés Internacional sobre l'explotació de dones i nines’ de l'associació de Feministes Socialistes celebrat aquest divendres i dissabte a Palma ha alertat del perill que suposa la «banalització» de la violència masclista en el món actual. Ja sigui en les xarxes socials, on sistemàticament s'ataca i s'assetja a les dones que destaquen, com en diferents àmbits de la vida -social, educatiu, empresarial, judicial-, s'estan produint moviments contraris a la igualtat que poden posar en perill avanços aconseguits en dècades de lluita.

Violència contra les dones i menors, violència simbòlica, explotació sexual, explotació reproductiva, misogínia, negacionisme, assetjament, prostitució o pornografia són algunes de les manifestacions més extremes d'aquesta desigualtat que afecta el 52% de la població mundial.

En alguns països, com l'Iran o l'Afganistan, l'apartheid per raó de sexe priva a les dones dels drets humans més essencials, com el dret a la integritat física (càstigs, lapidacions, mutilació), drets civils i polítics, d'opinió i fins i tot el dret a la dignitat, que és el dret a tenir drets.

«No hi haurà igualtat entre dones i homes mentre hi hagi un contingent de dones el destí principal de les quals sigui la satisfacció sexual dels homes que les consideren no com a persones sinó com a objectes. És un dèficit democràtic que, per necessitats econòmiques, una dona hagi de consentir que múltiples homes la violin», ha declarat la senadora i exministra francesa Laurence Rossignol, impulsora de la llei abolicionista a França en 2016. Al costat d'ella, la jurista María Durán va aportar dades i xifres d'un estudi realitzat en 2020 que evidencia la situació de les dones en situació de prostitució, que la deixarien sense dubtar-lo si tinguessin una altra font d'ingressos.

Són precisament les dones pobres els qui sofreixen de forma més terrible l'explotació reproductiva anomenada «ventres de lloguer», que esclavitza a les dones per a satisfer els desitjos principalment d'homes amb diners que «confonen els seus desitjos amb drets», ha explicat la jurista Altamira Gonzalo, vicepresidenta de FeMes.

Han advertit les expertes contra «el fals relat de la llibertat» perquè quan hi ha pobresa, no hi ha llibertat. El consentiment està viciat quan hi ha tanta desigualtat i necessitat, alguna cosa que també ocorre amb la venda d'òvuls (donació amb retribució «per les molèsties»). L’Estat espanyol és, per darrere dels EUA, el major «exportador» d'òvuls del món, una pràctica que suposa una deshumanització completa i una pèrdua de drets pel bebè -que mai podrà conèixer el seu origen biològic- i la mare, qui s'exposa a riscos sanitaris no prou estudiats, com a major incidència del càncer d'ovaris i mama, ha explicat la ginecòloga Enriqueta Barranco.

La pornografia, una escola de sexualitat en la qual els homes dominen i les dones han de complaure'ls, ha centrat la tercera taula. La normalització d'aquesta dominació i abús, unida a l'accés fàcil i gratuït al porno d'adolescents i fins i tot nens, suposen una porta d'entrada cap a la prostitució, el gran negoci. Les expertes Esperança Bosch i Sandra Sedano, que han aportat desenes de dades i exemples de com les xarxes del porno capten als joves, han defensat que aquesta pràctica només pot combatre's amb la coeducació en igualtat i lliure d'estereotips sexistes.

Internet facilita la violència cap a les dones, la seva hipersexualizació i reificació, enganxant als joves al porno i altres formes de violència masclista. D'una banda, l'assetjament en les xarxes a les dones que destaquen funciona com una eina «per a disciplinar a totes les dones i que s'ho pensin abans de tornar a opinar», ha apuntat Cristina Ubani. A més, els algorismes d'internet i la intel·ligència artificial contribueixen a perpetuar estereotips, perquè treballen sobre múltiples biaixos: els que existeixen en la ment del creador, els que hi ha en el material cultural -i, per tant, patriarcal- amb el qual treballen, i les xarxes socials que premien i destaquen els continguts agressius i violents, tal com han explicat l'experta en ‘Big data’ Mirin Gutiérrez i l'enginyera especialista en «dades obertes» Lourdes Muñoz.

En la taula sobre violència contra les dones en el món, l'activista prodrets humans iranià Nilufar Saberi i la periodista afganesa Khadija Amin, han explicat l'esquinçadora situació de les dones en països on existeix un «apartheid legal per raó de sexe» i una acció dirigida des dels governs per a consolidar el patriarcat i privar a les dones dels drets humans, fins i tot els més bàsics, com són el dret a l'educació, a la salut o a la integritat física o el dret a cuidar i educar als fills. «A l'Afganistan, les dones només poden respirar. I això dins de les seves cases perquè no poden sortir soles. Els ho han llevat tot», ha explicat Amin.

També les desigualtats a Àfrica i Amèrica Llatina han estat presents en el Congrés, amb els testimoniatges de la infermera guineana Aissatou Diallo, destacada lluitadora contra l'ablació femenina, i Blanca Cavero, jurista coordinadora del mòdul de violència contra les dones de la Cort Superior de Justícia de Lambayeque al Perú, que ha parlat de les més de 120 dones assassinades i més de 7.000 desaparegudes al seu país en el que va d'any.

Per què tants homes, «fins i tot homes que ens són pròxims, en el fons, continuen entenent i acceptant pràctiques indignes, com la prostitució, la pornografia, l'assetjament.. que són pràctiques de desvaloració, d'humiliació, de treure'ns de l'esfera del significatiu?», ha reflexionat la presidenta de FeMes, la filòsofa Amelia Valcárcel, durant la seva conferència de clausura.

«Només el feminisme aconseguirà portar-nos a una plena democràcia, quan siguem iguals en drets i oportunitats, i a una convivència en pau», ha apuntat Susanna Moll, coordinadora de la secció balear de FeMes, qui va presentar les conclusions del Congrés. Les participants han reclamat «no sols voluntat política, sinó accions concretes i contundents»per a poder continuar avançant l'agenda igualitària, frenar els retrocessos que assolen a la nostra societat, i millorar la vida de dones i nines a tot el món.