El passat 10 de novembre es va fer un acte d'homenatge a Climent Garau, en el marc del Seminari Blanquerna que es va fer a Can Picafort. Aquest passat 13 de desembre se'n va fer un altre a Bunyola. Els dos actes han celebrat el centenari del naixement de Climent Garau.
Amb motiu del centenari i dels homenatges, Tomeu Martí va entrevistar la filla de Climent, Mercè Garau a Ona Mediterrània. Recuperam i transcrivim la conversa que mantingueren al programa Ona Bon Dia.
- Mercè, què significa per a la vostra família que el Grup Blanquerna, liderat per gent molt jove que pràcticament no varen conèixer Climent Garau, facin aquest acte d’homenatge amb motiu del centenari del seu naixement?
- Per a nosaltres, per a la família, és un honor molt gran, el millor regal que podríem tenir. Hem pogut copsar que continua ben viu en la memòria de tots vosaltres, com també en el fet que la seva obra continua viva en aquells joves que el varen acompanyar en aquell moment. I continua de la mà d’una nova generació amb moltíssima empenta i amb moltes ganes de continuar empenyent cap a aquest futur de compromís i d’utopia.
- Un homenatge amb la participació de Pere Muñoz, Jaume Mateu, l’expresident de l’Obra Cultural Balear, que recordem que va escriure la biografia de Climent; Damià Pons, un dels intel·lectuals de referència ara mateix; Neus Picó, una de les persones també molt vinculades al Grup Blanquerna durant molts d’anys i Antoni Llabrés, actual president de l’Obra Cultural Balear. Per tant, realment, una alineació de luxe, si em permets dir-ho amb aquests termes.
- Absolutament. Hi ha moltes persones, crec jo, que estarien disposades a dir-ne la seva, perquè és un personatge, com sabeu, complex, en el sentit que era molt polifacètic; i tots en tenim coses a dir, però aquestes persones representen molt una experiència, un coneixement d’aquesta figura. Els podríem considerar 'climentòlegs' d’excepció, si em permeteu la broma. En Jaume, clar, té una experiència, havent fet la seva biografia, coneix totes aquestes facetes; en Damià, jo crec que ha fet un recorregut amb mon pare de molts d’anys, des del principi del PSI fins al Blanquerna, sempre ha estat implicat, sempre ha estat una persona que l’ha acompanyat i l’ha vist fer, i que té una categoria intel·lectual, com has dit, extraordinària. I en Pere Muñoz jo crec ha fet una aportació, no només del Grup Blanquerna, sinó també de tot aquest vessant espiritual i filosòfic de mon pare que el va acompanyar sempre, però sobretot al final de la seva vida va agafar un protagonisme molt essencial. I na Neus és una veu entranyable, és una persona que sempre ha professat una estima cap a mon pare, des del Blanquerna, preciosa, extraordinària i que ha viscut amb un compromís la seva vida que ha valgut la pena i ha estat una persona molt indicada per moderar aquests 'climentòlegs' que han parlat de la figura de mon pare. Així que jo crec que ha estat tot molt ben pensat, i sobretot, també, vull destacar la implicació de l’Obra Cultural Balear, de l’actual president que, com tu saps, perquè hi eres a aquell sopar, quan vàrem parlar la primera vegada que hi hauria aquest centenari, va mostrar un compromís i una il·lusió i unes ganes que a mi em varen commoure moltíssim.
- Mercè, parlaves de Climent Garau com a polifacètic i jo crec que aquesta és una de les característiques que criden més l’atenció del personatge. Farmacèutic, impulsor dels laboratoris d’anàlisi clínica, que, per cert, crec que és important destacar que ho va promoure com a cooperativa. Ho dic perquè a vegades hi ha gent que, diguem-ne…, teoritza mot sobre el compromís social, etcètera, però després, a l’hora de la pràctica, no són tan coherents com el mateix Climent. Va ser un intel·lectual, també va participar en política, va ser president de l’Obra Cultural Balear durant uns anys, impulsor del Grup Blanquerna, estudiós de teologia, i encara em deix algunes facetes… Realment la paraula és polifacètic.
- Sí, i jo hi afegiria dues coses: conseqüent, com tu has dit, va voler fer una societat autogestionada. No se’n va sortir del tot, però no per falta de voluntat seva; i… sí que en el laboratori, per exemple, en els estatuts, hi va posar una clàusula importantíssima que era que els beneficis que poguessin fer com a empresa, com a societat, havien de revertir en la millora de la qualitat dels seus pacients. Amb innovació, amb inversió, amb reinversió per donar millors resultats i fer millors analítiques. I després, l’altra qüestió que jo crec que és molt especial en ell, és que tenia aquell motoret de la curiositat que el va moure científicament, però que també el va moure amb el seu compromís amb la pàtria i amb el seu compromís amb el fet de voler saber per què som aquí. Voler respondre preguntes una mica més transcendentals. I tot això ho va acompanyar d’una feinada... cap de nosaltres li podíem seguir el ritme… vull dir que, ell d’ençà que s’aixecava fins que se n’anava a dormir no perdia ni un minut, estava sempre en marxa. I jo crec que això també es va traduir en aquest gran rendiment que va tenir durant la seva vida, la quantitat de coses que va arribar a fer.
- Justament també, almanco per a moltes persones entre les quals m’hi cont, en Climent, a part de tot, i a banda de tot, i jo destacaria per damunt de tot, és un referent moral també. Perquè davant tants d’impostors i tanta incoherència que veim diàriament entre els personatges públics, entre gent que predica una cosa i en practica una altra, jo crec que la figura de Climent Garau com a referent moral, com a persona coherent fins a extrems realment importants, crec que emergeix per damunt de totes les altres facetes...
- Sí, és tan cert com que va morir amb molt pocs doblers en el banc… I que quan tenia una mica de saldo tot d’una pensava on els podia posar, m’entens? És a dir que era una persona que sí, que va viure amb una gran conseqüència i amb una gran amplitud moral que se la va guanyar amb aquestes actuacions de… 'facta, non verba'. Però, com a fills, això suposava una exigència també molt gran cap a nosaltres, també ho he de dir.
- Segur...
- Ser fills d’un personatge així comporta una gran responsabilitat. Una gran responsabilitat que va més enllà de la seva mort, és a dir, que l’arrossegarem tota la vida perquè hem d’intentar honrar la seva persona amb el nostre únic comportament, que no hi podrem arribar mai a la seva figura, però com a mínim no contradir-lo. També vull remarcar aquí la figura de ma mare, ma mare va ser una dona...
- Estimadíssima per part de Climent Garau, això és evident...
- Clar, és evident. I que el va estimar moltíssim, que li va donar moltíssim de suport i que va fer un gran esforç per estar a l'alçada. És una dona que en els 40 anys es va posar a estudiar una carrera, que venia d’una família conservadora i de parla castellana, mallorquina, però de parla castellana. Va començar a parlar el mallorquí, va aprendre a escriure’l i jo crec que el va acompanyar amb una gran altura, vull dir, que en va estar a l'altura, absolutament, de la categoria intel·lectual i humana de mon pare.
- Climent Garau ha rebut el coneixement, també de vegades d’allò més difícil, que és a nivell local. És a dir, a nivell local, de Bunyola, és una persona que compta amb un reconeixement, que a nivell de Mallorca jo crec que també té un reconeixement important, però potser faltaria una mica més de coneixement de la seva figura i sobretot de la seva obra...
- Hi estic d’acord, i per això el Grup Blanquerna, fent aquest acte d’homenatge, on aquestes persones que el coneixen tant i que han parlat amb tanta solvència damunt la seva obra, és molt important que ho hagin fet i que hagin passat a aquest testimoni a aquestes generacions. Mon pare no partia de zero, partia també de tota aquesta generació anterior on son pare hi havia participat, de l’Associació de la Cultura per Mallorca, i de tot aquest moviment que signaren el manifest, que Franco els va anul·lar, els va destruir, però que després ells varen ser capaços, la generació de mon pare, d’en Llompart i de tanta gent, varen ser capaços d’agafar aquell testimoni. I és important que aquesta corda no s’espenyi, per tant, aquesta transmissió cap aquesta generació jove és molt important. I també seria important que les institucions de Mallorca se’n facin una mica de càrrec. No és el moment més adequat, però jo confiï que hi haurà un torn i que hi haurà algun moment en què aquestes figures rebran, no un reconeixement com una cosa simplement honorífica, per molt que s’ho mereixin, sinó, sobretot, per traslladar tot el que varen fer i trobar relleus.
