Un total de 5.846 persones han arribat en 2024 a les costes de les Balears a bord de 348 embarcacions precàries, la qual cosa suposa un augment de més del 150 per cent en comparació amb l'any anterior, quan l'arxipèlag va rebre 2.175 migrants arribats en 136 barquetes.

Segons el darrer informe de Ca-minando Fronteras, enguany s'ha incrementat el nombre de persones que es dirigeixen a Balears a través de la ruta algeriana del mediterrani occidental, la zona més perillosa de la travessia.

En total, segons el recompte d'Europa Press amb les dades de la Delegació del Govern espanyol a les Balears, al llarg de l'any varen arribar a Mallorca un total de 2.830 persones en 158 barques; a Eivissa, 346 persones, a bord de 22 embarcacions, i a Formentera, 2.670 persones en 167 barques.

Així, entre el 24 de gener, quan va arribar la primera embarcació precària, fins al 30 de desembre, han arribat a les costes gairebé 350 barques, la majoria amb entre cinc i 20 persones a bord. No obstant això, en dues ocasions varen arribar a les Illes barcasses amb 60 persones i una altra amb 101 persones.

Morts i desapareguts

L'informe de Ca-minando Fronteras apunta que la zona de les Balears continua sent la que més falta de transparència presenta respecte a recerca de persones desaparegudes en la mar. Igualment, en la ruta algeriana, que arriba fins a l'arxipèlag, calculen que més de 500 persones han perdut la vida durant la travessia enguany.

Precisament, el passat 11 d'octubre tres persones varen ser rescatades a bord d'una pastera, que va ser localitzada entre Menorca i Sardenya, i en la qual viatjaven 11 persones més que varen morir i els cossos de les quals no s'han trobat.

Segons varen explicar els supervivents --dos de 15 anys i un de 21-- a la fundadora del col·lectiu Ca-minando Fronteras, Helena Maleno, en la barca hi viatjava un grup de joves algerians que s'havien autoorganitzat amb la intenció d'arribar fins a Formentera.

Durant el trajecte, que va durar almenys 11 dies, es varen desviar diversos quilòmetres al nord-est del seu destí i, segons varen explicar, la resta de joves, entre els quals hi havia menors, havien perdut la vida en el trajecte.

El 14 de desembre es rescatava a 60 milles de l'illa de Formentera 13 persones d'origen magrebí, entre les quals hi havia dues persones mortes i una ferida greu, que tractaven d'arribar a la costa en una embarcació.

Pel que sembla, a causa de les males condicions marítimes, la barca va naufragar, sent els migrants que l'ocupaven rescatats per Salvament Marítim, que es va encarregar de prestar-los auxili, un d'ells va haver de ser hospitalitzat a Can Misses.

Segons va informar la Guàrdia Civil, després de la recerca oberta i, segons la declaració dels tripulants, podrien haver mort en l'accident entre cinc i sis migrants els cossos dels quals no varen poder ser trobats.

També al desembre, una menor d'edat va denunciar haver estat violada pel patró de la barca amb la qual ella i 16 persones més varen arribar a Formentera. La jove, d'origen algerià, va presentar la denúncia en el lloc de la Guàrdia Civil de Formentera. El presumpte autor va ser detingut i, després de passar pels jutjats, va ingressar a la presó provisional.

Un altre incident ocorregut aquest any relacionat amb les barques precàries, va ser l'incendi d'una d'elles a Formentera. L'embarcació, que havia arribat a una zona de difícil accés de l'illa, va cremar quan les persones migrants ja l'havien abandonat. Es tractava de 20 persones que varen arribar en bon estat de salut.

Govern i Consells demanen més recursos

L'augment de l'arribada de persones migrants a les costes de les Illes ha posat en alerta al Govern i als consells insulars de les diferents illes, els qui han reclamat durant l'any al Govern central més recursos i la cessió d'espais per a atendre les persones que arriben i, sobretot, als menors migrants no acompanyats.

Durant el 2024 han arribat a Mallorca un total de 347 menors migrants no acompanyats, segons va indicar a mitjan desembre l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) del Consell, institució que té les competències de menors.

En aquest context, el Govern va avisar a l'Executiu espanyol que les Balears no estan en condicions de continuar acollint més menors no acompanyats. A més, va acusar l'Estat de no oferir solucions «immediates» davant aquesta crisi.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, va alertar al desembre, i així ho va traslladar en la Conferència de Presidents Autonòmics, que les Balears podrien enfrontar-se en el futur a una situació similar a la de les Canàries i va reclamar al Govern espanyol un canvi «dràstic» en política migratòria, així com el reconeixement que hi ha una ruta consolidada entre Algèria i les Balears.

El Govern assegura que els més de 5.000 migrants arribats a les Illes han col·lapsat els serveis i recursos de la comunitat i que els consells insulars no tenen espais ni professionals per a atendre els menors migrants no acompanyats.

Per això, l'Executiu autonòmic ja va rebutjar la possibilitat d'assumir nous repartiments de menors migrants no acompanyats provinents d'altres comunitats autònomes, ja que les Balears són receptores netes d'aquest fenomen.

Des dels consells insulars d'Eivissa, Formentera i Mallorca fa mesos que adverteixen que els recursos d'atenció estan saturats. Ja a l'agost, des del Consell de Formentera assenyalaven que la situació era «molt greu» tant en el primer acolliment com en el cas dels menors no acompanyats.

Per això, la institució insular insistia en la necessitat de comptar amb personal per a atendre'ls i d'obrir nous centres, ja que els actuals estaven «saturats».

Igualment, l'IMAS insisteix en la necessitat de disposar de més espais per a acollir a menors migrants no acompanyats. Per això, el Consell de Mallorca va sol·licitar la cessió d'instal·lacions al Govern d'Espanya i, segons va dir el delegat d'aquest Govern a les Balears, Alfonso Rodríguez, el Ministeri de Defensa treballa en això.