El dBalears ha volgut fer un recull on hi consten els ganiveters i les forges de Mallorca que, a dia d’avui, continuen amb un ofici tan vell i arrelat com poc reconegut.

Des de les institucions s’han promogut premis i guardons que reconeixen l’antiguitat i l’excel·lència de molts d’ells, com ara el de mestre artesà, les cartes d’artesania o d’altres reconeixement internacionals de renom entre els professionals i els aficionats a l’ofici de la forja.

Aquí presentam 12 marques sota les que treballen des de vells coneguts dins el món mallorquí dels ganivets i les navalles, fins a joves que s’ha obert pas a base de bones crítiques i recomanacions per haver creat treballs de gran qualitat.

• Ganivets Campins (Consell) www.cuchilloscampins.com

Segons explica l’empresa a la seva pàgina web, la tradició 'trinxetera' o ganivetera de Consell es va iniciar al voltant de 1890, quan els germans Sebastià, Pere i Joan Campins Fiol -Ferrericos- van obrir el primer taller al carrer Palma, al barri conegut com es Pou.

De fet, l'únic taller que subsisteix actualment a Consell continua la tradició familiar dels Ferrericos: Joan Campins Sureda, besnét de Pere Campins Fiol, el qual manté el taller que van regentar el seu avi, Joan Campins Campins, i el pare, Pere Campins Company, al carrer Alcúdia.

A la vila hi va haver quatre famílies més que van treballar com a ganiveters: els germans Andreu i Josep Isern Isern, continuadors de la tasca iniciada pel seu pare, Josep Isern Gelabert -Ramellet-; els germans Moyà Pol, que van continuar la tasca de ganiveter del seu pare, Bartomeu Moyà Martí -Bossetes-, el qual s'havia format al taller del seu oncle, l'esmentat Sebastià Campins Fiol. I, finalment, els altres trinxeters van ser Bernat Isern Juan i el seu fill Antoni -Pometes-, així com Pere Josep Isern Pol -Moc-.

Al segle XX a Consell va arribar a haver uns sis tallers de ganiveteria, arribant a ser el poble de Mallorca amb un major nombre d'aquests artesans, els quals eren coneguts a tota l'illa, ja que venien els seus productes a fires i mercats d’arreu de Mallorca.

• Cuchillería Ordinas (Llucmajor) www.ordinas.es

La ganiveteria que hi ha darrere la marca Ordinas (Llucmajor) disposa d’informació a la xarxa, així com una pàgina web on conèixer més i millor qui són i què fan. Lluc Ordinas és el principal artesà que hi trobam al darrere de la marca, i que segueix en aquest ofici, on la família ja hi porta quatre generacions.

A la web, Ordinas diferencia entre set models de navalles mallorquines: el Trinxet, el més popular per la seva forma de mitja lluna, utilitzat per tallar el pa pagès; el d’Empeltar, utilitzat per fer empelts; el de Pescador, per tallar fil de pescar; el de Pastor, utilitzat molt per a la caça i esbudellar animals; l'Etxurat i el de Porquer, utilitzats tots dos al camp; i finalment la Gatzolla, també amb forma corba no tan pronunciada com el trinxet, que es fa servir per a la vinya.

«Tenim la carta de mestre artesà i el nostre taller està declarat empresa artesana. -Els mànecs els fabriquem en diferents materials, sent els més populars, els de banya de xai. També es fabriquen amb banya de cérvol, fusta d'olivera, fusta premsada, etc. L'acer utilitzat és de dos tipus: el més tradicional és l'acer carboni, conegut com a ferro en oxidar-se si es deixa mullat», remarquen des de la ganiveteria.

• Ganiveteria Joan Pol (Sa Pobla) emblematicsbalears.es/comercios/ganiveteria-joan-pol

Tal i com es descriu a la web d’Establiments Emblemàtics, la família Pol es va iniciar en l’ofici de la ganiveteria al voltant dels anys vint del segle passat, de la mà del cunyat de Joan Pol Vich, Sebastià Campins, el qual residia al municipi de Consell. Aquest pertanyia a una nissaga de trinxeters que regentaven Hermanos Campins i que amb el temps obririen diferents comerços a d’altres pobles per no fer-se la competència.

Així, Joan va començar a treballar als 12 anys al taller de Sebastià. Cap als anys quaranta, va decidir d’independitzar-se i obrir un nou taller a sa Pobla. L’any 1956 hi comença d’aprenent el seu fill, Joan Pol Payeras, que als anys 70 es fa càrrec del taller, ampliant-lo posteriorment amb una botiga on vendre els productes que hi fabriquen. Així, Joan Pol Payeras es fa càrrec del negoci fins a la seva jubilació, més de tres dècades després. Molt abans de jubilar-se, Joan va fer de mestre per al seu gendre, Martí Crespí, qui va treballar juntament amb el seu sogre en un ofici que li apassiona.

La ganiveteria compta amb l’acreditació de mestre artesà trinxeter de Joan Pol Payeras i les cartes d’artesà llauner i ganiveter de Martí Crespí. A la botiga ofereixen des de trinxets per a marjalers i diferents tipus de ganivets fins a llaunes per fer coques i d’altres articles artesanals fets a mida, tots fabricats a mà.

• Ganivets Can Ordinas (Sineu) emblematicsbalears.es/comercios/ganivets-can-ordinas-sineu

Al bell mig de Sineu, en ple centre, es troba Can Ordinas. La història d’aquest establiment va començar a finals de segle XIX, quan Josep Ordinas Escales es va iniciar en l’ofici de trinxeter. Ell i la seva dona, Joanaina Bernat, tengueren quatre fills: Antoni, Guillem, Tomeu i Josep, que aprengueren l’ofici guiats pel seu pare. Per tal de no fer-se la competència entre els germans, Antoni es va traslladar a Porreres i Tomeu a Muro, i quedaren Guillem i Josep a Sineu.

Josep Ordinas Bernat va ser qui va heretar el taller de son pare a Sineu. Tota la vida es va dedicar a treballar al taller, on feia tota classe de ganivets i eines del camp, com ara xerracs i falçs, sobretot. Cap als anys quaranta del segle XX, els dies de mercat i fires venia els seus productes a la paradeta que muntava davant el portal de la petita botiga.

A principis de la dècada dels anys setanta, agafaren el relleu del negoci els pares de l’actual propietari, els qui, a més de vendre a la tenda, també feien fires i mercats. L’any 2012 s’hi va incorporar Josep Tugores Ordinas, quarta generació de la família al capdavant de la ganiveteria. A la tenda, a més de ganivets, també es poden trobar eines del camp com xapetes, xerracs, tisores de poda i picarols, entre d’altres, com també estris de cuina com ara culleres de fusta, talladors, motles de coques, rostidores, etc.

• Burotatxo (Santa Eugènia) burotatxo.com

Burotatxo és de les marques més joves de Mallorca, la qual ens presenta també innovadors acabats, amb formes i mànecs fora de lo comú. Objectes únics, personalitzats o no, que a poc a poc van generant un mostrari a les xarxes que deixen clara la qualitat, innovació i interès i l’acceptació del públic en la feina d’aquesta marca.

Al darrere d’aquesta marca s’hi amaga el nom de Xavier Verd Vidal, del qual només se sap que la web es troba en construcció i que treballa tots els seus objectes «a mà i a Mallorca». És a les xarxes on, en una de les seves publicacions s’explica que «Xavier uneix dues passions, la ferreria i la mecànica, i que no només realitza ganivets tradicionals de Mallorca, si no que realitza ganivets japonesos d’alta qualitat. A la seva forja combina materials nobles amb fustes i ossos, amb precises seleccions d’acers. El resultat són ganivets extraordinaris que combinen de forma admirable la seva funció pràctica i tècnica amb l’estètica».

Tampoc no deixa ningú indiferent, i a Instagram (https://www.instagram.com/burotatxo/) i Facebook (https://www.facebook.com/burotatxo/) disposa de pàgines on va penjant quasi tots els seus treballs.

• Cuchilleria Miralles Cas Trinxeter (Muro) www.facebook.com/castrinxeter.muro

La ganiveteria coneguda com a Cas Trinxeter (Muro), es tracta d’una empresa familiar heretada de pares a fills, regentada per Biel Miralles Ordinas i que data del voltant del 1945.

La quarta generació de ganiveters fa feina a Muro per tal de donar continuïtat a uns productes que, baix el segell de mestre artesà, elaboren ganivets tradicionalment.

La personalització del ganivets, amb gravats ben vistosos, han popularitzat la marca entre els amants dels ganivets i ho han convertit en un regal molt comú.

• Toni Mas (Sineu) www.einesmallorquines.com

Toni Mas, Eines Mallorquines (ferreria i forja), és una empresa familiar dedicada a la fabricació artesanal d'eines metàl·liques. Des del 1926 i després de tres generacions dedicades a treballar el ferro i la fusta artesanalment, Toni Mas ha esdevengut una marca que denota experiència i un gran bagatge tradicional.

«El sentiment i la tradició units per a la realització d'artesania única. Realitzem per encàrrec qualsevol tipus de treball i, a més ,també reparem eines que hagin estat fabricades a mà», es descriuen des del propi taller artesà.

• Lluís Mestre (Felanitx) www.instagram.com/lluis.mestre

Lluís Mestre és un dels noms més joves i que més s’escolten actualment si de forja a Mallorca se’n xerra. En poc més d’una dècada d’activitat, aquest artista i artesà autodidacta s’ha fet un nom a l’illa a base de crear un producte ben personal i diferenciat.

A banda del domini de la forja, on dona forma a ganivets que no deixen ningú indiferent, també realitza obres on mescla materials com ara la pedra i la fusta. En resum, un artesà de prestigi ascendent, molt reconegut per la zona de Felanitx, el seu poble natal.

Realitza jornades de portes obertes, se’l pot trobar a les xarxes socials i de tant en tant participa en esdeveniments muntant paradeta.

• Cuchillería Sineu (Palma) www.cuchilleriasineu.es

A nivell més comercial, no artesanal, també trobam empreses com la Cuchillería Sineu, que tot i tenir aquest nom es troba a Palma.

Amb materials de primera qualitat, realitzen no només objectes de tall com ganivets i tisores, sinó també ganivets per a professionals i particulars, articles de tall i decoració, estris de matança, navalles, tisores, navalles d'afaitar, eines de cuina, paelles de totes les mides i motlles de rebosteria (metàl·lics evidentment), entre d’altres.

• Ferreret (Inca) www.instagram.com/ferreretknives

Una de les forges més joves és la de Ferreret. A diferència d’altres històries d’aprenents de l’ofici que surten d’alguna forja antiga de Mallorca, el jove inquer que hi ha al darrere de Ferreret ha guanyat popularitat amb el tradicional boca orella, gràcies a la qualitat de les seves obres. El que va començar com un hobby, una afició, ha donat com a resultat uns ganivets únics que ràpidament han agafat popularitat.

No es tracta d’una forja convencional ni treballa baix encàrrec obertament, ja que no es tracta, per ara, d’un professional del sector ni treballa per a realitzar peces comercials.

La bona crítica sobre els seus ganivets, així com els seus coneixements autodidactes, el posicionen com una de les promeses de la forja mallorquina.

• 2-G (Palma) www.instagram.com/2gknives

En realitzar aquest recull de ganiveters de Mallorca per al dBalears, un d’aquests ganiveters ens ha recomanat una de les marques menys conegudes popularment a Mallorca però amb un resultat més òptim i de més renom internacional: 2G.

2G es tracta d'una petita empresa, situada a Palma, que també a partir d’un petit taller ha aconseguit satisfer les exigències d’experts i col·leccionistes d’arreu del món. A darrere hi ha Rodrigo Mulero Crespí, per a molts, el millors ganiveter de tot l’Estat espanyol. Ganivets d’alta qualitat, marcats amb el característic 2G estampat a les fulles encara calentes de les seves armes, es forgen a l’illa de Mallorca i, la majoria, viatgen fora de l’illa.

• Paco Margarit (Palma) www.facebook.com/paco.margarittrias

Paco Margarit és un artesà mallorquí de renom internacional, conegut pels seus ganivets i navalles, les quals fabrica a Palma, íntegrament a mà, mitjançant la forja completa de les seves fulles fins el muntatge d’empunyadures i fundes.

Realitza ganivets i navalles a partir de barres d’acer, forjant el seu propi acer de damasc i realitza els seus acabats amb els materials més exclusius del mercat (fustes d’importació, arrels exòtiques, ossos, banyes, etc). La inspiració per als seus dissenys es basa majoritàriament en dues figures de renom dins el món de la ganiveteria internacional, la d’Scagel i la de Keeslar. Aquests, considerats els pares de la ganiveteria moderna, varen marcar una línia de forja que Paco Margarit ha assolit amb repercussió internacional.

En el moment de realitzar aquesta entrada de recull, la informació disponible sobre Margarit donava a entendre que estava pendent d’otenir el títol de Journeyman Smith de la prestigiosa asociació de ganniveters dels Estats Units d’Amèrica American Bladesmith Society.

*Si en coneixeu algun que no hi aparèix i hauria de ser-hi, per favor, proposa’ns qui vulguis a través dels comentaris o envia'ns un correu a redaccio@dbalears.cat