El 'Health Living Lab' de l’Hospital Universitari Son Espases i l’Escola Universitària ADEMA han posat en marxa un projecte tecnològic pioner en l’àmbit internacional que marca una fita en la formació medicoquirúrgica: es tracta d’un sistema de simulació hàptica (tàctil) aplicat a la formació virtual per tractar el càncer colorectal que en el futur es pugui extrapolar a intervencions reals en diferents àmbits de la cirurgia.
Segons el president d’ADEMA, Diego González, aquesta tecnologia innovadora permet recrear la sensació tàctil durant els procediments mèdics virtuals, de manera que el professional, a més de veure i planificar una cirurgia o exploració, pot «sentir» en temps real la resistència, la textura i la consistència dels teixits que manipularà en el cos humà.
El càncer de còlon és un dels tipus de càncer amb més prevalença i mortalitat a les Illes Balears. N’ha augmentat la incidència durant les darreres dècades, i actualment és el segon tipus de càncer més habitual tant en homes com en dones a les Balears. És poc freqüent abans dels cinquanta anys, però ho és més entorn dels seixanta. Es tracta d’un tumor que s’origina per un creixement anòmal i descontrolat de les cèl·lules del còlon o de la zona rectal de l’intestí gros, i que no sol presentar símptomes fins que ja està en un estat molt avançat.
La primera aplicació clínica d’aquest sistema, després que s’hagi regulat i validat per a formació, serà la cirurgia laparoscòpica colorectal, un procediment clau per abordar aquest tipus de càncer digestiu. A partir d’ara la intervenció es podrà entrenar amb un grau de realisme molt notable, fet que repercutirà en la millora de la precisió terapèutica i la seguretat del pacient. A més, ja s’han definit les fases per aplicar-lo en altres especialitats posteriorment.
El coordinador del Centre de Simulació i Unitat 3D de Son Espases, el doctor Leandro Broggi, afirma: «Aquesta tecnologia millorarà significativament la planificació quirúrgica, ja que no només veurem els òrgans, sinó que els podrem sentir. Fins ara, tots els programaris mostren imatges estàndard, com si fossin un videojoc; amb aquest sistema, l’òrgan és el del pacient, amb les seves característiques anatòmiques. Això canvia completament la manera de preparar una intervenció».
