El Govern ara aposta per l’educació ambiental. La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, ha ampliat el servei d’educació ambiental en els espais de rellevància ambiental, de Xarxa Forestal i als centres d’interpretació de les Illes Balears.
Una iniciativa coordinada pel Servei de Qualitat i Educació Ambiental finançada amb 2.930.250 euros del fons de l’Impost de Turisme Sostenible de les Illes Balears i que preveu la contractació de 19 educadors i informadors, així com un coordinador fins al 2027, que treballaran per conscienciar, formar i implicar la ciutadania en la defensa del territori de les Illes Balears.
Amb aquesta iniciativa, tal com ha explicat aquest dissabte la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, «es fa una aposta ferma i històrica per l’educació ambiental com a eina clau per a protegir el patrimoni natural i garantir un futur sostenible de les Balears».
En aquest sentit, la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, ha explicat que «reforçar el servei d’educació ambiental en els espais naturals i als centres d’interpretació és una passa decisiva per consolidar una gestió més conscient i participativa del nostre patrimoni natural». A més, ha afegit que «l’educació ambiental no és només una eina informativa, sinó una estratègia de transformació social fonamental per garantir la sostenibilitat del nostre territori».
La iniciativa s’ha posat en marxa amb els educadors i informadors de l'illa de l’Aire (Menorca) i els del Parc Natural Maritimoterrestre del Trenc-Salobrar de Campos. Aquests professionals ofereixen als visitants informació sobre la riquesa ecològica dels espais, la normativa vigent i les bones pràctiques que s’han de seguir per garantir-ne la conservació. L’objectiu és «millorar l'experiència dels visitants i evitar que la gran afluència provoqui impactes negatius en el patrimoni natural i cultural».
A l’illa de l’Aire hi nidifiquen un gran nombre d’aus marines reproductores de les Illes Balears i hi habiten la sargantana balear (Podarcis lilfordi) i el dragonet (Hemydactylus turcicus), juntament amb diverses espècies endèmiques de flora i fauna, com la rapa mosquera (Helicodiceros muscivorus) i la malva menorquina (Malva micans subsp. minoricensis), aquesta darrera catalogada com a espècie en perill d’extinció.
La directora general ha manifestat que «l’increment de recursos humans i econòmics per a l’educació ambiental respon a una de les demandes expressades en les bases de l’Agenda de Transició del Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears. És una mostra clara de com les polítiques públiques poden donar resposta a un consens compartit entre institucions, sectors econòmics i societat civil».
Pel que fa al Parc Natural Maritimoterrestre del Trenc-Salobrar de Campos, es tracta d’un sistema platja-duna d’alt valor ecològic, amb praderies de posidònia, cordons de dunes primàries i estabilitzades, la zona humida del Salobrar de Campos, basses litorals, boscos de pins i savines, així com camps de conreu i explotacions ramaderes.
A més d’aquests dos espais, les tasques d’educació ambiental també es duran a terme al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, el Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, el Parc Natural de la Península de Llevant, el Parc Natural de sa Dragonera i als centres d’interpretació Aula de la Mar (Mallorca) i els Amunts (Eivissa).
El projecte, tal com han explicat, també inclou «accions de sensibilització» per a la prevenció d’incendis a través de la Xarxa Forestal de les Illes Balears. Aquesta iniciativa d’educació ambiental transversal, amb actuacions a tot l’arxipèlag, s’ha posat en marxa gràcies al treball conjunt de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. Finalment, Torres ha destacat «l’aposta de la Conselleria per una educació ambiental arrelada al territori, que transmeti valors de respecte, corresponsabilitat i estima per la natura». A més, ha remarcat que és «una eina clau per prevenir impactes ambientals derivats de l’activitat humana als nostres espais protegits».
