El conflicte armat entre Israel i Palestina continua i a Gaza les conseqüències són devastadores. Les imatges de destrucció i de vides desfetes creuen pantalles i fronteres, i arriben fins a nosaltres amb la cruesa de qui ho observa des de la distància, però no pot restar indiferent. Entre tant dolor, també raja i floreix la solidaritat, l’empatia i la voluntat d’actuar davant de la injustícia. I així és com, a molts indrets de Mallorca, ha nascut un activisme social que converteix l’estigma del dolor en compromís col·lectiu.

«La iniciativa de les marxes per Palestina va sorgir d’un grup de dones, sense pertànyer a cap col·lectiu en concret», explica Margalida Rosselló, una de les capdavanteres de la proposta. La idea era organitzar una marxa simbòlica de suport, després que la repressió d’Egipte forcés la cancel·lació de la marxa internacional per Palestina.

A partir d’aquí, juntament amb diversos col·lectius feministes de diferents pobles de Mallorca –com Dones en Dansa d’Alaró, Dones de Llevant de Manacor, Col·lectiu Feminista de Montuïri, Felanitx per la Igualtat, entre d’altres— convocaren una reunió el 5 de juliol per comprovar si altres pobles i associacions d’arreu de l’illa compartien la mateixa motivació. La sorpresa fou l’èxit de la trobada: un quòrum ampli i una gran quantitat de pobles disposats a adherir-se a la iniciativa.

Allò que havia començat amb un petit grup de dones es va anar engrandint. Molts col·lectius que s’hi sumaren ja feia temps que treballaven en solidaritat amb el poble palestí. «La idea va sacsejar el teixit associatiu dels pobles», diu Margalida. No només es va donar veu a cada municipi, sinó que es va teixir una xarxa col·lectiva per denunciar la injustícia i el genocidi contra Palestina.

La participació de col·lectius, entitats i associacions va permetre fer xarxa i donar lloc a un activisme social que s’estenia com una onada, impulsada per un mateix interès: la solidaritat.

Cada nucli ho va expressar a la seva manera. En alguns pobles, les marxes es feren en silenci; en d’altres, adoptaren la forma de cassolades. També es teixiren pancartes a mà, un gest que es convertia en símbol palpable d’entrellaçar la solidaritat.

El que ressalta Margalida és que aquesta iniciativa va néixer de la ciutadania: era la mateixa societat civil qui es movia. No hi participà cap partit polític ni cap entitat amb interessos aliens al de fer front a les repressions, les injustícies i els totalitarismes mancats d’empatia.

‘Aturem el genocidi, per la pau i per la vida’ va ser el lema que encapçalà les marxes, convertides en fet únic. No només va ser una fita històrica, sinó també un clam en defensa dels Drets Humans i de la necessitat de treballar plegats per teixir la solidaritat i l’empatia.