El GOB ha registrat una sol·licitud formal d’accés a l’expedient complet relatiu al trasllat de residus de Mallorca a Eivissa, confirmat recentment pel Consell Insular de Mallorca.

Han demanat tenir accés a tots els informes tècnics i jurídics, així com als convenis i acords formalitzats que sustenten aquesta decisió, en compliment del seu dret —i el de tota la ciutadania— a la informació pública i ambiental.

Per al GOB, aquesta operació és «totalment insostenible, ja que que trasllada el problema de residus d’una illa a una altra amb el suport de 50 milions d’euros públics». La possible importació massiva de residus d’Eivissa i Formentera per a ser incinerats a Son Reus ha encès les alarmes entre entitats ecologistes i veïnals. El passat 15 de juliol, el GOB i l’Associació de Veïns de Son Sardina es varen reunir per a abordar aquesta «greu amenaça ambiental i veïnal».

«Eivissa i Formentera produeixen anualment unes 125.000 tones de residus, de les quals aproximadament del 70% són rebuig, que es abocat a l’abocador de ca na Putxa, al municipi de Santa Eulàlia», ha assenyalat el GOB.

L'entitat argumenta que augmentar la incineració a Mallorca no és una opció per diversos motius:

1. «Perquè suposa un retrocés en la jerarquia de residus establerta per la Unió Europea, que prioritza la reducció, la reutilització i el reciclatge per davant de la incineració. Traslladar residus per cremar-los és una solució curtterminista, irresponsable i insostenible a tots els nivells.

2. La incineració genera contaminació atmosfèrica, cendres i escòries tòxiques (un 30% del que s’incinera acaba a l’abocador com a cendre o escòries), a més de contribuir al canvi climàtic. A Mallorca ja patim les conseqüències ambientals i sanitàries de tenir una de les incineradores més grans en relació amb la població que atén. A més, l’abocador cendres cimentades te vida útil fins 2034, si augmenta la incineració es redueix la vida útil de l’abocador generant un problema a 10 anys vista.

3. Aquesta decisió perpetua un model fracassat de centralització de la gestió de residus i la gestió a través de la concessionària TIRME, en comptes de fomentar la responsabilitat insular i local. Eivissa ha de millorar la seva pròpia gestió, amb un Pla Director Sectorial de Residus, i el Govern hauria d’acompanyar aquest procés amb suport tècnic i estratègic, no amb solucions emergència que amaguen la pols davall l’estora.

4. És una contradicció absoluta amb els discursos institucionals sobre sostenibilitat i economia circular. El missatge que es transmet a la ciutadania és que els residus poden 'desaparèixer' si es duen a una altra illa, cosa que desincentiva la implicació col·lectiva en una gestió responsable».

Finalment, el GOB considera «imprescindible» que una operació d’aquest abast, amb conseqüències ambientals i econòmiques tan rellevants, «es gestioni amb la màxima transparència i amb la informació accessible a la societat».