El proper dimarts, 16 setembre, a les 19.30 hores, a Can Alcover, es presentarà el llibre ‘Boscs a l'interior de Mallorca, natura i cultura’ de Gabriel Vicens. La presentació del llibre editat per Documenta Balear, serà a càrrec de Climent Picornell i de l’autor.

Biel Vicens, biòleg, docent i naturalista presenta el llibre ‘Boscs a l'interior de Mallorca, natura i cultura’, la primera publicació que es fa sobre els espais forestals al Pla de Mallorca i les relacions etnològiques i culturals d'aquests ecosistemes. El llibre, editat per Documenta Balear (Menjavents), ja és a les llibreries aquest setembre. La presentació de Palma serà la primera d’una sèrie que es farà per diversos pobles (Llubí, Sineu, Montuïri…)

El llibre representa «una mirada detinguda al patrimoni natural i etnobotànic del Pla de Mallorca», ja que és un estudi dels entorns naturals (boscs, garrigues i matollars) que han conviscut i encara coexisteixen amb el món rural i agrari del centre de la nostra illa. Aquest llibre cerca posar en valor el patrimoni natural, cultural i lingüístic que suposa la biodiversitat vegetal del nostre territori, els usos i aprofitaments tradicionals, les manifestacions culturals i la corresponent fitonímia (noms populars, topònims, etc.).

La publicació recull mapes detallats de les formacions forestals dels catorze municipis del Pla de Mallorca, taules de dades (distribució, tipus de bosc, extensió de les finques forestals, etc.), la descripció detallada de les principals espècies vegetals i nombrosa informació sobre noms populars, aprofitaments, tradicions i saber popular.

Biel Vicens vol destacar «el paper històric que han tengut els sistemes forestals, distribuïts en mosaic, en un territori essencialment agrari com és el Pla de Mallorca, i remarcar la importància que actualment atorga la ciència a aquests ecosistemes pel que fa a la sostenibilitat territorial i agrària», i explica que «la moderació dels processos d'erosió i pèrdua de sòl, la millora de la fertilitat del sòl, l'increment de la pol·linització natural o l'aportació de biomassa són alguns exemples clars del beneficis que aporten aquests ecosistemes».

El llibre ens convida també a redescobrir els usos i aprofitaments tradicionals que han tengut les principals espècies: mates, llampúdols, aladerns, estepes, botges, plantes enfiladisses, etc. Així tenim multitud d'aprofitaments: relacionats amb l'alimentació de les persones, l'alimentació del bestiar, els nombrosos usos artesanals, l'ús com a combustible i molts d'altres usos més difícils de classificar com ara fer tancats, canyissos, graneres, material per encoixinar, estris i eines, l'ús com a biocides o repel·lents, etc. Finalment destacar els usos medicinals, tal vegada els més coneguts, i també la producció d'olis, perfums i cosmètics, sense oblidar els usos ornamentals, rituals o cerimonials.

Biel Vicens recorda que en els Països Catalans sempre ha existit una gran tradició etnobotànica. «A la nostra illa en concret, especialment al Pla de Mallorca, el saber popular vinculat al món vegetal és particularment ric i extens, i cal fer un esforç per salvaguardar-lo». «Un patrimoni natural, cultural i lingüístic que cal protegir i enriquir». El nostre coneixement general cada cop s'ha deslligat més del món natural i rural. Aquest fenomen de pèrdua i substitució cultural és especialment remarcable a partir de la dècada dels anys seixanta.

En el darrer capítol, l'autor promou una reflexió sobre la intensa transformació territorial que està afectant de ple el Pla de Mallorca, la comarca que, fins ara, tal vegada ha sabut guardar més la identitat territorial i cultural. «La increïble capacitat tècnica que tenim per transformar la naturalesa i els entorns on vivim, les noves disfuncionalitats en sòl rústic, el vertiginós augment de població i dels nivells de consum amenacen seriosament la sostenibilitat de tot plegat». D'altra banda, adverteix l'autor, «per encarar el fenomen d'aculturació progressiva que amenaça sabers populars, llengua, tradicions i en definitiva l'experiència cultural acumulada durant anys, caldrà no solament preservar el territori, sinó també reconèixer, valorar i revitalitzar tot aquest patrimoni fruit de la llarga interacció entre natura i cultura».