«La Llei 4/2025 d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl no soluciona en absolut el problema de l’habitatge a Mallorca perquè preveu el 50% de construccions de preu lliure (per tant, fetes per estrangers rics o gent d’alt poder adquisitiu), i l’altre 50% de preu reduït (que no de protecció oficial -VPO), que a Mallorca suposa aproximadament pisos d’uns 80m2 per un mínim de 300.000 euros. I ni un pis fet per lloguers de preu baix o controlat». Així de contundent s'ha mostrat la plataforma Mallorca per Viure, no per Especular aquest dimarts.

L'entitat assenyala que això vol dir que la gent que ara té problemes de compra o de lloguer, amb aquesta llei els continuarà tenint: «L’únic que s’aconseguirà és l’increment de la població amb gent que podrà pagar aquests preus que vengui de fora o que els comprin els especuladors com a inversió, però de cap manera els joves ni les persones de baix poder adquisitiu».

A sobre aquesta llei permet construir habitatges en AT (Àrees de transició), que són terrenys rústics, a set municipis (Palma, Llucmajor, Manacor, Inca, Marratxí, Calvià i Alcúdia), que podran créixer en 252.800 places residencials dins les Àrees de Transició protegides i que pot suposar un creixement de places del 37% dins els municipis més poblats de Mallorca.

Cal recordar que les AT són una classificació de sòl rústic que envolta nuclis urbans i que té per funció frenar l’expansió urbana i garantir una reserva de sòl per a infraestructures i equipaments bàsics. Ara, però, es capgira completament la seva funció i passen a ser edificables amb altes densitats de fins a 225 habitants per hectàrea a Palma i 180 habitants per hectàrea en la resta dels set municipis.

Els municipis afectats per la norma són tots aquells que superen els 20.000 habitants: Palma, Llucmajor, Manacor, Inca, Marratxí, Calvià i Alcúdia. La llei impulsa el creixement dins aquestes zones sense fer cap quantificació. No hi ha previsió de les hectàrees afectades, els habitatges edificables, quins són els nuclis urbans més afectats, ni quantifica l’impacte demogràfic, territorial ni ambiental.

Un estudi impulsat per la plataforma Mallorca per Viure, no per Especular, sol·licitat a un grup d’experts liderats pel geògraf Gabriel Garcies, quantifica per primera el que el Govern no ha fet: l’impacte demogràfic i territorial de la norma. El treball, que ha estat titulat com el Mapa de l’especulació mostra dades quantitatives i grafia les noves zones de creixement poble a poble.

Una de les conclusions preliminars de l’estudi és que el creixement dels set municipis afectats podria assolir 252.810 noves places residencials, la qual cosa podria suposar un increment de fins el 37% de població respecte al cens de 2024. Aquest augment es produiria per la construcció de nous habitatges dins sòls fins ara protegits de l’expansió urbana. El total d’hectàrees que passen a ser edificables és de 1.246. Tots aquests sòls són majoritàriament agraris i forestals.

A escala municipal Palma és on es donen més possibilitats de creixement. La llei grafia un total de 634 hectàrees rurals que passen directament a urbanitzables. La llei dona a Palma més densitat d’edificació que a la resta de municipis, amb 142.650 noves places residencials potencials. Tot plegat, donaria a Palma un increment del 33% de la seva població actual.

La llei també proposa creixements molt importants a Marratxí (27.180 places dins 151 hectàrees), Manacor (24.480 places dins 136 hectàrees) o a Calvià (21.240 places dins 118 hectàrees).

Tot el creixement estudiat en l’informe dels experts és exclusiu de les AT i encara no s’ha quantificat el creixement de població que la nova llei 4/2025 permet dins sòls urbans i urbanitzables que encara no s’han desenvolupat en tots els municipis de les Illes Balears de més de 10.000 habitants. Així doncs, les xifres totals del creixement poblacional que permet la nova llei seran encara molt més grans. Cal recordar que ni el govern ni cap dels municipis afectats ha donat encara cap xifra.

Segons denuncia la plataforma, la Llei d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl és «una bomba demogràfica dins una illa saturada i amb recursos com l’aigua al límit». El GOB ja denunciava el mes d’abril passat que l’informe de Recursos Hídrics que es va fer per la darrera modificació del PGOU 2023 ja advertia de la no disponibilitat d’aigua pel creixement previst a Palma. Ara, la construcció de cop d’habitatges per a 142.000 persones més suposaria una temeritat per part de l’Ajuntament i Govern. La situació hídrica de Palma ja és molt greu per la sobreexplotació dels aqüífers, ja que alguns ja superen els límits legals d’extracció i estan en estat crític. No hi ha prou aigua per aquest increment de població a Palma. I tampoc n’hi ha a la resta de Mallorca.

«El Govern va aprovar aquesta llei amb l’excusa de fer més 'habitatge social'. La realitat, però, és que es tracta d’un regal a les grans promotores urbanístiques sense cap previsió de les conseqüències ambientals, territorials i demogràfiques que comportarà la norma», conclou la plataforma Mallorca per Viure, no per Especular.