Aquest dissabte a la FirONA, l’escriptor Miquel Àngel Vidal va rebre la Ploma d’Honor 2025, guardó que lliura la revista d’Idees, Art i Cultura, Ploma.cat, publicam aquí el seu breu però contundent discurs d’agraïment.
«Senyores i senyors, bon dia.
Primer de tot, com que és de ben parits ser agraïts, vull donar les gràcies per aquest reconeixement al diari dBalears, la revista L’Estel, a la Plataforma Vida, a la ràdio Ona Mediterrània i, especialment, a la revista Ploma.cat.
Després, tot i que sé que no dispòs de molt de temps (ja m’han advertit que he de ser breu), no puc deixar de compartir una pregunta que em volta pel cap des de fa temps i que segur que molts de vostès també es deuen haver fet: com hem arribat a aquest grau de bogeria en el món en tan sols un quart de segle?
A finals del segle XX semblava que ens encaminàvem cap a un món més pròsper i pacífic, a un món més racional i assenyat, a un món de diàleg i acords, un mon que en bona mesura rebutjava les guerres i la violència, i pareixia anunciar una certa primavera de la humanitat; i ara, de sobte, sense saber com, en poc més de dues dècades, sembla que ha arribat l’hivern, el temps de fosca i de confusió. Tot ha sofert, més que un canvi, una transmutació, i torbadorament el segle XXI es dirigeix de manera absurda cap al caos: guerres, genocidis, carrera armamentística, conflictes entre països veïns, aranzels... Temps de fosca i confusió en els quals s’està arraconant la raó, la racionalitat, el seny, i s’està donant pas a la visceralitat, a l’instint de poder i domini, a la uniformitat i al patriotisme més ranci... A una època, doncs, tan convulsa i obscura com l’actual, són més importants que mai els mitjans de comunicació lliures, que fan de fars en la nit negra i tempestuosa. Mitjans com els que aquí homenatjam que denuncien el verí que sembla que s’està estenent arreu del mon: dictadorets i tirans que prosperen al caliu del feixisme que creix com la mala herba a totes les democràcies, genocides que volen exterminar altres pobles, líders que creuen que ens hem d’armar fins a les dents... I també aquí, a casa nostra, ultres que volen acabar amb la nostra llengua i la nostra cultura, que aprofiten una justícia dominada per la dreta per atacar i reprimir les nostres idees i el nostre futur... Davant de tantes forces negatives i coaccionadores, els mitjans de comunicació lliures (no els espuris, pagats per ideologies reaccionàries) són un dic de contenció, un escut davant de tantes anomalies que estam vivint. Tot intentant que el seny i la intel·ligència, l’art i les lletres guanyin al bel·licisme i la ignorància. I més encara els mitjans de comunicació en la nostra llengua perquè, a més de fer una crítica de les coses que no funcionen al mon i al nostre país, són una eina eficaç de defensa de la nostra identitat, la nostra cultura i la nostra llengua.
Per acabar, com home de lletres no puc deixar de recordar també que enguany és ‘l’Any Llompart’. Un homenot (en terminologia de Josep Pla) que tant va lluitar pel nostre país, per la nostra llengua i per la nostra cultura. I és evident que el seu esperit, el seu amor per la terra i per la llengua catalana, són vius en el Mitjans de comunicació nostrats i, evidentment, en la revista Ploma.cat.
Gràcies a tots.»
