El Govern ha proposat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic la modificació del Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores perquè totes les serps introduïdes de la família dels colúbrids siguin considerades invasores a tot l'arxipèlag balear, amb l'excepció de les espècies autòctones ja reconegudes: la serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus) i la serp d'aigua (Natrix maura), a Mallorca i Menorca, i la serp blanca (Zamenis scalaris), també a Menorca. En aquest sentit, l'ampliació de la catalogació a totes les illes permetria que les actuacions de control que ja du a terme el Govern a Mallorca quedin més reforçades tècnicament i jurídicament. D'aquesta manera, quedaran incloses en plans i campanyes de control i erradicació, com ja succeeix a Eivissa i Formentera, les quals, a més a més, es farien en el marc de la Estrategia de gestión, control y possible erradicación de ofidios invasores en islas aprovada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic el juliol de 2018.

El Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, ja va incloure aquestes espècies en el Catàleg, però només amb àmbit d'aplicació a Eivissa i Formentera, on van arribar a principis de segle a través de la importació d'oliveres i altres arbres ornamentals. Des de llavors, les serps invasores han causat un greu impacte ecològic, especialment sobre la sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis), espècie endèmica i altament vulnerable. Cal remarcar que l'esmentada norma també els atorgava la condició d'espècie invasora als illots deshabitats del litoral de les Illes Balears, però no a les illes de Mallorca i Menorca.

A Mallorca, malgrat que encara no s'han assolit els nivells de densitat detectats a Eivissa i Formentera, la proliferació de serps, especialment la de ferradura (Hemorrhois hippocrepis), però també la serp blanca (Zamenis scalaris), la serp verda (Malpolon monspessulanus) i la serp verda i groga (Hierophis viridiflavus), representa una amenaça creixent. La pressió depredadora d'aquestes espècies pot afectar greument la fauna silvestre autòctona, com espècies protegides com la sargantana balear (Podarcis lilfordi) en els illots, el ferreret (Alytes muletensis) a la Serra de Tramuntana o la noneta (Hydrobates pelagicus) a les colònies de cria. No obstant això, el ventall de presses de les serps invasores és molt ampli, i pot anar des de micromamífers a aus passeriformes.

Amb tot, el Govern ja ha incrementat a Mallorca les actuacions de trampeig i control, centrant els esforços en zones d'especial importància biològica, com illots i espais naturals protegits, on s'han instal·lat un total de 375 trampes durant la campanya actual.

Procés en marxa

El passat mes de setembre, el Ministeri va obrir el termini de consulta pública prèvia sobre el projecte d'Ordre Ministerial que modificarà el Catàleg, termini que finalitzarà el pròxim 20 d'octubre. Posteriorment, s'obrirà el procés d'informació pública abans de l'aprovació definitiva i la publicació de la norma al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Estratègia integral de control i conservació

La lluita contra les serps invasores s'emmarca dins una estratègia integral que no només inclou el seu control, sinó també accions específiques per a la protecció i conservació de les sargantanes. En aquest sentit, en el marc d'aquesta estratègia desenvolupada per la Direcció General de Medi Natural i Gestió forestal, el Govern ha destinat 2,5 milions d'euros —la major inversió feta fins ara— a la lluita contra les serps invasores a Eivissa i Formentera, gairebé el triple del que es va invertir entre 2020 i 2023. Aquest esforç s'ha traduït en la instal·lació de més de 2.600 gàbies, un 35 % més que el 2024 i quatre vegades més que fa cinc anys, i en l'augment del personal del COFIB, amb un total de 13 tècnics dedicats exclusivament a aquesta tasca.

També s'han creat 18 reserves urbanes de sargantana pitiüsa a parcs i centres educatius, i s'ha impulsat un projecte conjunt amb la Fundació Barcelona Zoo per garantir la conservació ex situ de les sargantanes endèmiques balears. Està prevista la construcció de quatre refugis segurs per a la reintroducció de sargantanes criades en captivitat a les finques públiques de Can Marines i de sa Coma. A més, per primera vegada, enguany s'allargarà la campanya i part de les trampes quedaran actives tot l'any, tant a les illes principals com als illots. També s'han reforçat les actuacions als illots amb l'embarcació pròpia de la Conselleria, incrementant les prospeccions en aquests espais per detectar la possible presència de serps o variacions en les poblacions de sargantanes, amb la instal·lació de més de 60 trampes de captura a les Pitiüses i amb més d'un centenar als illots de Mallorca.