La secretària de ramaderia de la Unió de Petits Agricultors de les Balears (UPA-AIA) i la fins fa poc presidenta de la Federació d'Associacions de Dones Rurals (Fademur) a les Balears, Joana Mascaró, reivindica el paper de les dones al sector, destacant que són necessàries perquè hi hagi relleu generacional.

Mascaró, en declaracions a Europa Press, subratlla la necessitat d'impulsar i de fomentar el relleu generacional de les explotacions de l'arxipèlag. «Per a aconseguir-ho necessitam que hi hagi dones al sector», diu.

«Hi ha dones emprenedores que tenen les seves empreses i que han canviat la visió de les explotacions tradicionals, però són una minoria», apunta Mascaró, que remarca que la visió de les dones és necessària al sector i reivindica «mesures específiques amb dotació econòmica suficient» per a garantir el relleu generacional.

En aquest sentit, valora positivament la proposta de resolució del Parlament Europeu sobre l'esperit empresarial de les dones a les zones rurals i insulars i a les regions ultraperifèriques.

Aquesta proposta, a debat a la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, assenyala que encara que «les dones de les regions rurals, insulars i ultraperifèriques són impulsores fonamentals del benestar de la comunitat, la resiliència econòmica i la cohesió social, a tota la UE continuen enfrontant-se a barreres socials, financeres o jurídiques que limiten la seva plena participació econòmica».

L'esborrany de l'informe, que podria votar-se en comissió al gener i que encara no té data per al seu debat en ple, apunta que «les dones rurals es veuen afectades de manera desproporcionada per la falta d'accés a finançament, serveis de guarderia assequibles, connexions de transport adequades, infraestructura digital i sistemes de suport sensibles al gènere» i assegura que la bretxa salarial de gènere i les càrregues tradicionals que persisteixen en contexts urbans a sovint es magnifiquen en les zones rurals».

Precisament, segons la secretària d'UPA-AIA Balears, cal reforçar la incorporació i participació de la dona a l'agricultura i ramaderia. Per a aconseguir-ho, apunta, cal que el sector sigui rendible, augmentar el percentatge de les subvencions per a poder millorar les explotacions i millorar l'accés al finançament, entre d'altres qüestions.

També fa especial èmfasi en la conciliació familiar i laboral, assenyalant que hi ha molts altres sectors en què es pot conciliar millor i de forma més fàcil: «i en què no es treballa de dilluns a diumenge».

«Les dones al sector primari tradicionalment han passat desapercebudes, es deia que eren invisibles, des de fa uns anys la cosa està canviant», afirma Mascaró. Tot i això, considera necessari continuar reclamant reforços positius perquè les dones puguin accedir als òrgans de decisió del sector, la majoria formats per homes.

D'altra banda, lamenta que és «gairebé impossible» incorporar-se al sector des de zero, ja que la major part de les persones que agafen el relleu de les explotacions són fills o filles dels pagesos.

En aquest sentit, adverteix que hi ha «moltes dificultats» per a accedir a la terra i que l'especulació del sòl rústic fa «molt difícil» trobar terres per a poder cultivar-se. A més, la inversió en naus, maquinària i animals és difícil d'assumir i recuperar treballant al camp, afegeix.

La secretària de ramaderia insisteix en la importància de respondre a la reivindicació «més important» del sector, que és el reconeixement a Europa de la insularitat. Segons adverteix, el sector a les Illes està cada cop més envellit i necessita noves incorporacions per a «garantir un mínim de sobirania alimentària».