Arran ha defensat que és una organització política i no criminal, amb una lluita «més que legítima», davant la consideració del jutjat de Maó de «grup criminal».

Segons va assenyalar el Jutjat de Maó, sis subjectes identificats com a sospitosos i investigats a la causa formarien part d'«un grup criminal amb prou estructura i repartiment de rols».

En un comunicat, Arran ha fet referència a la interlocutòria del jutjat menorquí del mes de maig passat sobre «actes vandàlics» a la comissaria de la Policia espanyola a Maó en què prestava servei un agent que es va infiltrar en col·lectius independentistes catalans.

«Irònicament, la mateixa setmana en què a una banda dels Països Catalans, cert president es renta les mans de responsabilitats jurídiques i polítiques per 229 morts, a una altra banda, a Arran se’ns investiga per assetjament, danys i grup criminal», ha explicat l'organització juvenil.

Al 2022, arreu dels Països Catalans i a l’Estat Espanyol varen començar a destapar-se un seguit d’agents de la Policia espanyola que s’havien infiltrat durant mesos i anys a diferents col·lectius i moviments socials. Un d’ells -l’agent I.J.E.G., conegut pel nom encobert de Marc Hernàndez Pons- va infiltrar-se al sindicat estudiantil del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans).

Tant aquest, com la resta d’infiltracions no han tengut cap mena de repercussió jurídica ni política. En canvi, Arran, a partir de ser cusat de fer pintades i llançar ous a la comissaria de la Policia espanyola a Maó, en la qual treballa l’agent I.J.E.G, passa a ser investigat com a grup criminal.

«No és només que no hi hagi hagut cap control judicial de les actuacions d’aquests agents, sinó que aquesta pràctica forma part d’un entramat repressiu que ve de lluny -i va per a llarg», denuncia Arran.

A més, remarquen que «l'assenyalament per denunciar una infiltració policial, orquestrada sota la col·laboració del Ministeri d’Interior, els serveix per a carregar un cop més contra la nostra organització amb unes acusacions que per la seva desproporcionalitat flagrant, també semblen ironia».

«La repressió política és conseqüència inevitable de la nostra lluita: és l’eina de l’Estat capitalista per desarticular qualsevol forma d’organització popular que qüestioni, confronti i lluiti per transformar el sistema. Per això, els seus cossos repressius s’infiltren-se -repercutint en la vida militant i personal de moltes militants, amb danys psicològics i agressions sexuals-, atacant-nos, incriminant-nos i mentint descaradament amb total impunitat… Mentre tornen a acusar-nos de «criminals» a nosaltres, la gent jove que ens organitzem per plantar cara i lluitar per un futur millor, en un país lliure i amb una vida digne. L’enèsima prova que encara ho tenen tot atado y bien atado», han explicat.

Finalment, han assegurat que «per moltes operacions policials que intentin, per molt de fum que intentin vendre en campanya electoral, per molt que maniobrin titulars i portades, no ens aturaran. Sabem bé que tot el que fem, com ho fem i per què ho fem té sentit. Que la nostra lluita és més que legítima i que continuarem lluitant».

La causa queda en mans d'un jutjat de Barcelona

Cal recordar que el Tribunal Suprem (TS) ha deixat en mans d'un jutjat de Barcelona la investigació contra els activistes que el gener passat suposadament varen vandalitzar la comissaria de la Policia espanyola a Maó.

Així consta en una interlocutòria dictada recentment per la Sala Penal que posa fi als dubtes sobre quin organisme judicial és competent per a instruir la causa contra sis persones acusades de delictes d'assetjament, danys i pertinença a organització criminal.

Els fets varen recaure en un primer moment sobre el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Maó, el titular del qual va dur a terme les primeres diligències i després, després d'analitzar l'atestat policial, va sol·licitar inhibir-se al Jutjat d'Instrucció número 28 de Barcelona.

Ho va fer al·legant que els actes vandàlics es varen «planejar» a Barcelona i que els vídeos «amb missatges amenaçadors contra l'agent esmentat», també varen ser publicats des de la ciutat comtal.

Per tant, sostenia el jutjat menorquí, els fets potencialment constitutius dels delictes d'assetjament i pertinença a organització criminal s'haurien comès a Barcelona, ​​mentre que a Maó només el de danys.

El jutjat de Barcelona, ​​no obstant, va rebutjar la inhibició al·legant que cap dels investigats resideix a Barcelona i va elevar la qüestió al Suprem, que ara li ha tornat la investigació. Els magistrats fonamenten la seva decisió en el fet que Barcelona fos la «base operativa» d'Arran.