Lluny han quedat els temps en que el bou de Fornalutx era portat des de les pastures de la Vall de l'Ofre o de Bini Gran. En el primer cas arribava pel Barranc i d'allà pel camí de Cas patró Lau fins el poble. En el segon cas, els bous de raça «sarraïma», rogencs, es davallaven per les escalonades de Sa Teulera i per davant l'església. Tant en un cas com en l'altra, el bou no era escollit a l'atzar o era el primer que triava l'amo de la finca...ni molt menys. Era la comissió de festes qui decidia qui seria l'animal que es repartiria després de passejar-lo pel poble. Molts anys després, la tria del bou de Fornalutx torna ser un motiu per exercir la democràcia. El batle, el regidor de cultura i regidors de l'oposició han participat una vegada més en aquesta mena de rite que és triar el bou per a la festa. En aquesta ocasió el setmanari Sóller n'ha estat testimoni. Joan Albertí, Francesc Marroig, Salvador Sastre, Andreu Barceló i una «petita» representació veïnal es dirigiren un cop més cap la plaça de toros de Palma, el «Coliseu Balear», per accedir als corrals amb els responsables del manteniment dels braus i triar un dels animals dels que en aquell moment es trobaven a la plaça. La decisió du el seu temps. Fins i tot, alguns s'aventuren dins el corral i »això sí, des del «burladero»» intenten veure més de prop els bous per valorar millor les seves característiques físiques... «Aquest no m'agrada perquè té cara de vaca...» diu Francesc Marroig, regidor de festes, als responsables del bestiar. Sobre la paret que separa els corrals passa revista als animals, auxiliat pel batle (aquest situat a lloc més segur) i pels altres companys de consistori. La tria ja pareix realitzada amb èxit. Un bou de devers 300 quilos pareix que agrada a tots . Però l'expert de la plaça intervé : «aquest no el vos aconsell perquè, no és que arribi a anar coix, però flojea», ... diu. En poc minuts més la decissió ja està presa. Un brau d'uns 450 quilos de pes que es troba dins un corral amb altres dos, centra tot d'una les mirades de tots... «Aquest m'agrada» diu Marroig des de la paret, assenyalant l'animal, d'aspecte noble i potent, malgrat el gran picarol que l'adorna. Tots li donen la raó. «Que nom?» demanen a l'expert en lídia present. I aquest respon sens pensar-s'ho un segon: «Salerito» diu, «un nom ben guapo». Tots tenim la sensació que l'acaba de baptiar, però sens dubte es tracta de la millor elecció. I altre cop democràtica! De segur que dimecres «Salerito» no ho posarà gens fàcil als participants al correbou. L'emoció i la diversió estan altre cop assegurades.