Jesús ha de lluitar constantment perquè la seva persona i el seu missatge no es desvirtuïn. Per molt que parli del Regne de Déu, la gent no l'acaba d'entendre i posa més atenció en l'anècdota que no en el sentit més profund del signe: Vosaltres no em cercau pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. I és a posta que el cerquen, per proclamar-lo rei. Així tindrien solucionat per un cert temps el problema alimentari. I Jesús té necessitat de fugir tot sol a la muntanya per no caure en la temptació de desvirtuar el pla de Déu -en aquella ocasió facilíssima-, tot centrant-se de bell nou en la pròpia identitat i missió.
I devia ser descoratjador sentir-se instrumentalitzat pel poble. És a dir: "te desig pel què em reportes". És aquella dita del mercat de consum que s'ha fet popular: "usar i tirar". És el que ens passa a nosaltres mateixos, quan hem cregut en una amistat i després constatam que era purament interessada. I, tanmateix, Jesús segueix oferint vida eterna, és a dir, "vida feliç", "vida en plenitud", que consisteix en el coneixement autèntic del Pare i del qui ell ha enviat, Jesucrist (Jn 17, 3). L'obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat. Perquè creient en ell, per una adhesió total d'amor i de confiança, no sols hom es veurà saciat del pa material, sinó també de tot pa que dóna vida al món: justícia, veritat, amor, perquè ell s'identifica amb totes aquestes virtuts: Jo som el camí, la veritat i la vida. Jo som el pa que dóna la vida.
Referir aquest "pa" solament a l'Eucaristia seria minimitzar l'expressió de Jesús. Fins i tot seria donar-li un sentit màgic... i a voltes cruel. Dir-li a un que ho passa malament (atur, malaltia, problemes familiars, desgràcies...) "ves a combregar i seràs feliç", seria simplement una ironia sacrílega. Precisament donar aquest sentit eucarístic a l'expressió de Jesús: Jo som el pa de vida, és posar-lo com a punt de referència, compendi i font d'on brollen tots els "pans" que alimenten la vida de tot home; viure en concòrdia, en justícia, en solidaritat, en pau. El que sigui contrari a aquestes exigències de l'eucaristia, és senzillament un sacrilegi.
Avui, Jesús i el seu missatge del Regne de Déu, tampoc és comprès i fàcilment el desvirtuam. A vegades creiem que tenim fe en Jesús, però si ho examinam bé no passam de instrumentalitzar-lo. Feiem -amb perdó- el que estam acostumats a fer amb tants productes de consum: "usar i tirar".
"Jesús, solucionem aquest problema!", i quan està solucionat ja no hi pensam més. "Jesús, donem feina o sort!", i quan les tenim i hem pagat un ciri o una missa, ja no hi pensam més. I això no és seriós, i molt manco font de vida i de felicitat. Vosaltres em cercau perquè heu menjat de franc tant de pa com heu volgut. Heu de treballar pel menjar que es conserva i dóna vida eterna.
Si amb la pregària: Senyor, donau-nos sempre d'aquest pa hi posam el nostre petit gra de blat: secundar la iniciativa de Déu traient del nostre l'interior les llavors de pau, de solidaritat, de fraternitat (que hi són), segur que la pregària serà eficaç, perquè posarem a disposició del Senyor llavors de vida.
