Vora el camí de Jericó hi havia un cec que demanava caritat. En aquest breu relat hi podem veure un contingut que reflecteix la situació de total abandó i indigència en què es pot trobar una persona mancada de visió. Ni llum, ni camí, ni vida.
Vora els camins del món, dins la cuneta, és a dir, al marge de la vida, hi ha massa gent que vegeta dins de la indigència més profunda. Sense veure-hi. Sense camí ni carrera, arrossegant la fatalitat d'una vida absurda, sense sentit, amb l'únic conhort de consolar-se mútuament amb els que són víctimes de la mateixa desgràcia, intentant recollir les engrunes que cauen dels qui sembla han tingut més sort. Aquells que no saben el per què de la vida i de la mort; de la sort i de la desgràcia; de la ventura i de la desventura. Una humanitat que en definitiva espera la més gran caritat que qualcú els pugui fer: el do de Jesús, la llum del món.
És Jesús que els va al davant de la vida! I tots els qui volen viure amb vida pròpia i no manllevada, tenen una urgent necessitat d'acudir a Jesús. És ell el qui dóna no un tassó d'aigua viva, sinó tot un doll que fa que neixi i ragi des del més íntim de l'ésser humà. És Jesús que crida: Vine amb mi! Ell té la iniciativa. Però també és ben cert que hi falta algú que sigui portaveu d'aquest Jesús. Algú que sàpiga dir: ¡Vine, que Jesús et crida!
Aleshores aquest home, tot home, posat en un primer contacte amb Jesús, comença a tenir vida pròpia. Comença a saber pregar: Rabuni, feis que hi vegi. I tot veient-hi, recupera totalment la seva llibertat, la seva independència. Comença a ser. I amb aquesta capacitat de decisió segueix Jesús. No li queda altra opció. Totes les altres alternatives han quedat eclipsades. En Jesús ha trobat la vida.
Aquest procés de descoberta i seguiment de Jesús ens dóna oportunitat per a copsar plenament el sentit del nostre baptisme de ser llum i sal i ferment. De sentir-nos enviats, com a fills de Déu, arreu del món, de les seves circumstàncies i en els seus ambients.
No és dins els temples on es troben els marginats i desheretats de la vida. No és l'home que ha d'entrar en l'Església per a sentir-se salvat. És l'Església que ha de sortir a camí i s'ha d'encarnar en tot home i dona, en tota raça i cultura, perquè pugui descobrir la llum de l'Evangeli que il·lumini la seva situació.
Vine, que Jesús et crida! La bona notícia que va rebre el cec de Jericó és la bona notícia que esperen tots els "cecs" del món.
Si hi ha un primer contacte amb Jesús, estarem capacitats per pregar. Tot pregant el veurem. I veient-lo el seguirem en el camí cap el Pare amb els germans.
