No deixa de ser significatiu, per no dir curiós, que Jesús a l'hora del seu comiat, quan manifesta la seva darrera voluntat, no menciona el compliment del primer i principal manament de la Llei: estimar Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, sinó el segon, i amb categoria de manament nou, mai sentit: Vos don un manament nou: que us estimeu uns als altres. I encara que ho sembli, no és un joc de paraules. Capgirant-les, canvia totalment el sentit. No es tracta d'un "nou manament" a afegir a la multiplicitat dels existents, sinó d'un manament nou, acabat de proclamar per primera vegada: Nou i únic.
¿Com pot ser això en un home, el Crist, el Fill de Déu, que tota la vida va viure de cara a la voluntat del Pare per donar-li "tot honor i tota glòria"? Certament, estimar Déu, així en abstracte, es pot prestar a confusions. Jesús en tenia prou experiència quan veia aquells complidors del "primer manament" que, tot observant les minúcies dels delmes i primícies del comí i de la menta, oblidaven el principal que és la misericòrdia i la lleialtat. Aquells, que perquè no estimaven ningú, estaven convençuts que estimaven Déu No és el mateix donar culte a Déu que estimar Déu. El resar, el practicar, el pensar simplement en Déu, no és l'única ni la més segura prova d'estimar Déu. Totes les religions paganes ha donat i donen culte als déus. I no perquè els estimin. S'estimen a si mateixos intentant complaure aquells que poden protegir els seus interessos o rebre'n el càstig.
Jesús aprovà la sentència d'aquell escriba quan li digué: estimar els altres és millor que totes les ofrenes cremades sobre l'altar (Mc 12, 33). Jesús proclamà beneïts del seu Pare aquells que exerciren misericòrdia (Mt 25, 34). Sant Joan ens diu que no és possible estimar Déu a qui no veiem si no estimam al germà a qui veiem (1Jn 4, 20). Donar culte a Déu, encara que aquest culte sigui "cristià", donant l'esquena al germà, és caure en el mateix parany en que caigueren escribes i fariseus, i tota la casta sacerdotal del temps de Jesús. El que no es presta a confusió és estimar els altres; això sí, amb un ingredient nou: tal com jo us he estimat.
Precisament Jesús donà una prova d'amor al Pare quan donà la prova d'amor més gran a aquells que el Pare estima, com és donar la vida per nosaltres i per tots els homes en remissió dels pecats. El Pare és glorificat precisament dins un clima humà enverinat de gelosia i d'ofuscació; quan Judes sortint fora del cenacle posà en marxa tota la tramoia del poder de les tenebres que es desencadenaria a Getsemaní i tindria la seva eclosió en el patíbul del Calvari. El Pare és glorificat no en l'odi que comportà la passió del Fill, sinó en l'amor que l'empenyé a donar la vida pels seus amics.
Per l'estimació que us tindreu entre vosaltres, tothom coneixerà si sou deixebles meus. Decididament, l'amor a Déu, perquè no sigui una vana il·lusió, passarà sempre per una relació cordial amb el germà. I la resurrecció i la vida seran un fruit d'aquest amor: Sabem que hem passat de mort a vida, perquè estimam (1Jn 3, 13).
